Als primers mesos a l’ajuntament ja s’estava cuinant privadament allò que més endavant es concretaria per escrit: de les dues faccions del PSC, havia triomfat la partidària del pacte amb CiU. Els gestos de l’estiu eren significatius, sobretot en la renovació de càrrecs d’organismes en què l’ajuntament tenia representació. Especialment reveladora la designació d’un regidor socialista a la Junta del Patronat de l’Hospital, obviant la tradició que havia inaugurat Joan Armangué de nomenar el cap de l’oposició. Així, amb l’argument que «a l’oposició s’hi passa molt fred» (Pere Casellas dixit), a mitjan setembre es va signar el pacte entre CiU i PSC, que acabaria en un tripartit, en entrar-hi també el regidor d’IC-V, Richard Elelman. La primera decisió transcendent del nou govern va ser aprovar les dedicacions dels regidors. Veníem de dues dedicacions a l’etapa Armangué i ara, dels 13 regidors de l’equip de govern, 8 en percebrien alguna: exclusiva i/o parcial. Ens vam quedar sols votant en contra d’unes retribucions que suposaven mig milió d’euros. Als primers mesos a l’ajuntament ja s’estava cuinant privadament allò que més endavant es concretaria per escrit: de les dues faccions del PSC, havia triomfat la partidària del pacte amb CiU. Els gestos de l’estiu eren significatius, sobretot en la renovació de càrrecs d’organismes en què l’ajuntament tenia representació. Especialment reveladora la designació d’un regidor socialista a la Junta del Patronat de l’Hospital, obviant la tradició que havia inaugurat Joan Armangué de nomenar el cap de l’oposició. Així, amb l’argument que «a l’oposició s’hi passa molt fred» (Pere Casellas dixit), a mitjan setembre es va signar el pacte entre CiU i PSC, que acabaria en un tripartit, en entrar-hi també el regidor d’IC-V, Richard Elelman. La primera decisió transcendent del nou govern va ser aprovar les dedicacions dels regidors. Veníem de dues dedicacions a l’etapa Armangué i ara, dels 13 regidors de l’equip de govern, 8 en percebrien alguna: exclusiva i/o parcial. Ens vam quedar sols votant en contra d’unes retribucions que suposaven mig milió d’euros. Als primers mesos a l’ajuntament ja s’estava cuinant privadament allò que més endavant es concretaria per escrit: de les dues faccions del PSC, havia triomfat la partidària del pacte amb CiU. Els gestos de l’estiu eren significatius, sobretot en la renovació de càrrecs d’organismes en què l’ajuntament tenia representació. Especialment reveladora la designació d’un regidor socialista a la Junta del Patronat de l’Hospital, obviant la tradició que havia inaugurat Joan Armangué de nomenar el cap de l’oposició. Així, amb l’argument que «a l’oposició s’hi passa molt fred» (Pere Casellas dixit), a mitjan setembre es va signar el pacte entre CiU i PSC, que acabaria en un tripartit, en entrar-hi també el regidor d’IC-V, Richard Elelman. La primera decisió transcendent del nou govern va ser aprovar les dedicacions dels regidors. Veníem de dues dedicacions a l’etapa Armangué i ara, dels 13 regidors de l’equip de govern, 8 en percebrien alguna: exclusiva i/o parcial. Ens vam quedar sols votant en contra d’unes retribucions que suposaven mig milió d’euros.
