El fitxatge per part del papa Francesc del tivissà Josep-Lluís Serrano com a Bibe Coadjuntor d’Urgell, fet públic el passat 12 de juliol, ha aixecat recels. El diari digital d’informació dels Pirineus La Valira ha analitzat el seu nomenament i veu en la jugada la voluntat, a mitjà termini, del pontífex de “procedir a la renúncia al títol del copríncep episcopal, una figura medieval originària del segle XIII i que porta inherent la prefectura de l’Estat andorrà, juntament amb el president de la República francesa”. Aquest seria l’objectiu ocult del nomenament destinat a garantir la successió de l’actual titular de la diòcesi i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, que complirà 75 anys el 24 de juliol pròxim, edat en la qual ha de presentar la renúncia obligatòria al Vaticà.
Si bé ha de ser el papa qui decideix el moment en què pot passar a la jubilació i té la potestat de fer-lo continuar al càrrec fins a nova ordre, no sembla, en aquest cas, que trigui massa en fer-lo passar a la banqueta. Segons La Valira, “l’actual copríncep episcopal s’ha cregut massa la seva condició de cap d’Estat, fent ombra a vegades al mateix papa Francesc i, durant el període del procés independentista de Catalunya, tenint gestos d’oberta complicitat amb els secessionistes, en contra de la política oficial de la Santa Seu. Sense anar més lluny, fa uns dies va rebre al Palau Episcopal de la Seu d’Urgell l’expresident de la Generalitat, Quim Torra, un connotat ‘talibà’”.
És en aquest escenari en el qual la promoció de Serrano, “un discret sacerdot tarragoní que ha fet carrera en el servei diplomàtic del Vaticà i que és, des del 2019, conseller en la Secció per Assumptes Generals de la Secretaria d’Estat, significa un cop de puny sobre la taula del papa Francesc per imposar la seva plena autoritat sobre Andorra”. Per això, es preveu que el relleu de l’actual copríncep episcopal serà ràpid, entre sis mesos i un any”.
El mitjà destaca la joventut de Serrano. Amb els seus 47 anys és “el bisbe més jove de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Resulta inimaginable i absurd pensar que Josep-Lluís Serrano passarà els pròxims 28 anys -fins a la seva edat reglamentària de jubilació- com a bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra”. Aquest fet porta a La Valira a extreure una conclusió: “Això vol dir que el papa Francesc en porta una de cap i que el nomenament d’aquest alt funcionari de l’estricta confiança de Pietro Parolin porta inherent el compliment d’una missió diplomàtica específica, que no s’allargarà massa anys: preparar el terreny per procedir a la liquidació de la figura del copríncep episcopal, instituïda pel Pareatge del 1278 i que no s’adiu amb els estàndards institucionals d’un país democràtic europeu del segle XXI”.
“No és cap secret. Se sap de fa temps -continua la informació del diari digital- que el papa Francesc és contrari al manteniment de la figura del copríncep episcopal d’Andorra. No només per ser una institució anacrònica. Aquesta responsabilitat porta inherents conflictes que incomoden profundament el Vaticà, com la polèmica oberta sobre l’avortament; la consolidació del Principat com a “refugi fiscal” de grans fortunes estrangeres que escaquegen el pagament d’impostos en llurs països; o la investigació sobre els ‘diamants de sang’, un esgarrifós cas de genocidi en el qual estan involucrats destacats prohoms d’Andorra”.
De fet, L’actual titular del bisbat d’Urgell va veure com la terna de candidats que va enviar a la Nunciatura Apostòlica ha estat rebutjada. Tal com apunta La Valira, “recordem que Joan-Enric Vives va proposar per la seva successió els noms de mossèn Antoni Elvira, recentment nomenat rector d’Escaldes, vicari episcopal, canonge de la catedral de la Seu i delegat de catequesi; mossèn Ignasi Navarri, vicari general de la diòcesi d’Urgell, rector de la catedral de la Seu i “home fort” de la diòcesi; i mossèn Norbert Miracle, exsotssecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, on era aliat de Vives, canonge de la catedral de Tarragona, professor de la facultat de Teologia de Catalunya i rector del Vendrell”.
I seguint el fil, una “bona prova que la designació de Josep-Lluís Serrano és una decisió estratègica d’“alta política” vaticana és que també ha ‘caigut’ l’opció del bisbe auxiliar de Barcelona, Javier Vilanova, que era el candidat apadrinat per Juan José Omella per succeir Joan-Enric Vives. Cal assenyalar, en aquest sentit, l’estreta relació de confiança que hi ha entre el papa Francesc i el cardenal-arquebisbe de Barcelona, però en el cas d’Andorra, el Vaticà ha imposat el seu criteri, sense acceptar cap ingerència procedent ni de Catalunya ni de la CEE”.
El nomenament també buscaria un segon propòsit. Més enllà de l’alta política, entre les missions de Serrano estaria la de posar ordre “als espessos interessos econòmics i immobiliaris que manté el bisbat al Pirineu i, en especial, a Andorra, amb el llegat de Maria Maestre (Casa Molines) com a “patata calenta”. També haurà d’afrontar l’escàndol de la protecció que Joan-Enric Vives va donar, durant anys, a membres de la secta herètica del Seminari del Poble de Déu, dissolta de manera fulminant per l’arquebisbat de Barcelona i la Congregació per la Doctrina de la Fe l’any 2017”, conclou La Valira.
La renúncia al títol de copríncep d’Andorra, entre les missions del tivissà Josep-Lluís Serrano? és un article de EbreDigital.cat.
El fitxatge per part del papa Francesc del tivissà Josep-Lluís Serrano com a Bibe Coadjuntor d’Urgell, fet públic el passat 12 de juliol, ha aixecat recels. El diari digital d’informació dels Pirineus La Valira ha analitzat el seu nomenament i veu en la jugada la voluntat, a mitjà termini, del pontífex de “procedir a la renúncia al títol del copríncep episcopal, una figura medieval originària del segle XIII i que porta inherent la prefectura de l’Estat andorrà, juntament amb el president de la República francesa”. Aquest seria l’objectiu ocult del nomenament destinat a garantir la successió de l’actual titular de la diòcesi i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, que complirà 75 anys el 24 de juliol pròxim, edat en la qual ha de presentar la renúncia obligatòria al Vaticà.. Si bé ha de ser el papa qui decideix el moment en què pot passar a la jubilació i té la potestat de fer-lo continuar al càrrec fins a nova ordre, no sembla, en aquest cas, que trigui massa en fer-lo passar a la banqueta. Segons La Valira, “l’actual copríncep episcopal s’ha cregut massa la seva condició de cap d’Estat, fent ombra a vegades al mateix papa Francesc i, durant el període del procés independentista de Catalunya, tenint gestos d’oberta complicitat amb els secessionistes, en contra de la política oficial de la Santa Seu. Sense anar més lluny, fa uns dies va rebre al Palau Episcopal de la Seu d’Urgell l’expresident de la Generalitat, Quim Torra, un connotat ‘talibà’”.. És en aquest escenari en el qual la promoció de Serrano, “un discret sacerdot tarragoní que ha fet carrera en el servei diplomàtic del Vaticà i que és, des del 2019, conseller en la Secció per Assumptes Generals de la Secretaria d’Estat, significa un cop de puny sobre la taula del papa Francesc per imposar la seva plena autoritat sobre Andorra”. Per això, es preveu que el relleu de l’actual copríncep episcopal serà ràpid, entre sis mesos i un any”.. El mitjà destaca la joventut de Serrano. Amb els seus 47 anys és “el bisbe més jove de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Resulta inimaginable i absurd pensar que Josep-Lluís Serrano passarà els pròxims 28 anys -fins a la seva edat reglamentària de jubilació- com a bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra”. Aquest fet porta a La Valira a extreure una conclusió: “Això vol dir que el papa Francesc en porta una de cap i que el nomenament d’aquest alt funcionari de l’estricta confiança de Pietro Parolin porta inherent el compliment d’una missió diplomàtica específica, que no s’allargarà massa anys: preparar el terreny per procedir a la liquidació de la figura del copríncep episcopal, instituïda pel Pareatge del 1278 i que no s’adiu amb els estàndards institucionals d’un país democràtic europeu del segle XXI”.. “No és cap secret. Se sap de fa temps -continua la informació del diari digital- que el papa Francesc és contrari al manteniment de la figura del copríncep episcopal d’Andorra. No només per ser una institució anacrònica. Aquesta responsabilitat porta inherents conflictes que incomoden profundament el Vaticà, com la polèmica oberta sobre l’avortament; la consolidació del Principat com a “refugi fiscal” de grans fortunes estrangeres que escaquegen el pagament d’impostos en llurs països; o la investigació sobre els ‘diamants de sang’, un esgarrifós cas de genocidi en el qual estan involucrats destacats prohoms d’Andorra”.. De fet, L’actual titular del bisbat d’Urgell va veure com la terna de candidats que va enviar a la Nunciatura Apostòlica ha estat rebutjada. Tal com apunta La Valira, “recordem que Joan-Enric Vives va proposar per la seva successió els noms de mossèn Antoni Elvira, recentment nomenat rector d’Escaldes, vicari episcopal, canonge de la catedral de la Seu i delegat de catequesi; mossèn Ignasi Navarri, vicari general de la diòcesi d’Urgell, rector de la catedral de la Seu i “home fort” de la diòcesi; i mossèn Norbert Miracle, exsotssecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, on era aliat de Vives, canonge de la catedral de Tarragona, professor de la facultat de Teologia de Catalunya i rector del Vendrell”.. I seguint el fil, una “bona prova que la designació de Josep-Lluís Serrano és una decisió estratègica d’“alta política” vaticana és que també ha ‘caigut’ l’opció del bisbe auxiliar de Barcelona, Javier Vilanova, que era el candidat apadrinat per Juan José Omella per succeir Joan-Enric Vives. Cal assenyalar, en aquest sentit, l’estreta relació de confiança que hi ha entre el papa Francesc i el cardenal-arquebisbe de Barcelona, però en el cas d’Andorra, el Vaticà ha imposat el seu criteri, sense acceptar cap ingerència procedent ni de Catalunya ni de la CEE”.. El nomenament també buscaria un segon propòsit. Més enllà de l’alta política, entre les missions de Serrano estaria la de posar ordre “als espessos interessos econòmics i immobiliaris que manté el bisbat al Pirineu i, en especial, a Andorra, amb el llegat de Maria Maestre (Casa Molines) com a “patata calenta”. També haurà d’afrontar l’escàndol de la protecció que Joan-Enric Vives va donar, durant anys, a membres de la secta herètica del Seminari del Poble de Déu, dissolta de manera fulminant per l’arquebisbat de Barcelona i la Congregació per la Doctrina de la Fe l’any 2017”, conclou La Valira.. La renúncia al títol de copríncep d’Andorra, entre les missions del tivissà Josep-Lluís Serrano? és un article de EbreDigital.cat.
El fitxatge per part del papa Francesc del tivissà Josep-Lluís Serrano com a Bibe Coadjuntor d’Urgell, fet públic el passat 12 de juliol, ha aixecat recels. El diari digital d’informació dels Pirineus La Valira ha analitzat el seu nomenament i veu en la jugada la voluntat, a mitjà termini, del pontífex de “procedir a la […] La renúncia al títol de copríncep d’Andorra, entre les missions del tivissà Josep-Lluís Serrano? és un article de EbreDigital.cat.
La renúncia al títol de copríncep d’Andorra, entre les missions del tivissà Josep-Lluís Serrano? – EbreDigital.cat. . ;. . . Facebook Instagram WhatsApp Telegram YouTube