La vida de Miguel Chordi Miranda va fer un gir inesperat i radical fa uns anys quan va deixar d’impartir classe a les aules de la universitat per crear, en ple Empordà, un espai «paradisíac» per als animals. Des de llavors, el seu camí ha patit alts i baixos, però el resultat ha estat gratificant, ja que actualment està al capdavant d’una peculiar proposta turística que ha convertit una casa rural, datada de 1412, a Parets d’Empordà, en un centre de referència per als amants dels animals amb una peculiaritat important: aquí els protagonistes no són les persones, sinó les seves mascotes.
La vida de Miguel Chordi Miranda va fer un gir inesperat i radical fa uns anys quan va deixar d’impartir classe a les aules de la universitat per crear, en ple Empordà, un espai «paradisíac» per als animals. Des de llavors, el seu camí ha patit alts i baixos, però el resultat ha estat gratificant, ja que actualment està al capdavant d’una peculiar proposta turística que ha convertit una casa rural, datada de 1412, a Parets d’Empordà, en un centre de referència per als amants dels animals amb una peculiaritat important: aquí els protagonistes no són les persones, sinó les seves mascotes.
La vida de Miguel Chordi Miranda va fer un gir inesperat i radical fa uns anys quan va deixar d’impartir classe a les aules de la universitat per crear, en ple Empordà, un espai «paradisíac» per als animals. Des de llavors, el seu camí ha patit alts i baixos, però el resultat ha estat gratificant, ja que actualment està al capdavant d’una peculiar proposta turística que ha convertit una casa rural, datada de 1412, a Parets d’Empordà, en un centre de referència per als amants dels animals amb una peculiaritat important: aquí els protagonistes no són les persones, sinó les seves mascotes.. Fa uns anys, la seva vida estava molt lluny de la plana empordanesa. Va néixer a Salamanca, on era professor de disseny gràfic en una universitat i tenia diferents empreses dins el sector. «La meva imatge era la d’un acadèmic urbà: sempre ben pentinat, amb camisa, corbata, pantalons de pinces i els inconfusibles mocassins castellans». Tot semblava estar perfectament alineat en la seva vida, fins que va viure una trobada inesperada amb una alumna francesa en un dels màsters que impartia i amb ella va iniciar una nova vida a Niça, a la Rivera Francesa. «Ho vaig deixar tot enrere, vam muntar un negoci que va tenir un gran èxit». No obstant això, la inquietud per fer alguna cosa més, alguna cosa diferent, el va conduir a buscar un nou projecte i després de diversos intents fallits, en Miguel i la seva parella van decidir apostar per crear un refugi rural. A Catalunya, van trobar una propietat a l’Empordà, a Parets d’Empordà, situat a la ribera dreta del Fluvià, al costat de la carretera de Bàscara. «Semblava una idea esbojarrada —una casa amb instal·lacions en mal estat, un sol bany i fins i tot rates de la mida de conills».. En Miguel va veure el potencial d’aquest lloc i va decidir convertir-lo en una casa de turisme rural especial. S’anomena Mas Torrencito i ofereix un sostre de tranquil·litat on el món de les persones gira al voltant dels seus gossos. «Aquí, els gossos no només són benvinguts, sinó que són els autèntics protagonistes» manifesta Miguel. S’assegura que tant els animals com els seus amos se sentin còmodes: «És l’espai on els gossos fan les seves vacances». Per a ell, el més important és que els gossos estiguin contents i feliços i els ofereix un medi on ells també puguin deixar enrere l’estrès de la ciutat. «És habitual que els propietaris diguin que, després d’uns dies a Mas Torrencito, que els seus gossos tornen tan relaxats que ni es volen moure del sofà un cop a casa». L’objectiu, diu, és oferir un lloc on puguin gaudir d’una vida més simple i lliure, encara que només sigui per uns dies, on gaudir de la llibertat que sovint els manca a les ciutats.. Miguel Chordi amb alguns dels seus animals / Empordà. El tipus de client que arriba a Mas Torrencito és molt específic: «Són persones que veuen els seus gossos com un membre més de la família. Busquen un lloc on tant ells com els seus peluts puguin gaudir plegats». A l’estiu, el 90% dels visitants són catalans, amb algun basc i valencià. Però a l’hivern, l’escenari canvia, i el 80% dels clients són estrangers que busquen un refugi tranquil per a ells i les seves mascotes. «Aquí, el benestar dels gossos és la prioritat, i cada detall està pensat per oferir-los una experiència inoblidable. En definitiva, és un lloc on els gossos poden ser feliços, i els seus humans també».. El concepte és senzill aquí, però revolucionari: el turisme rural té una filosofia diferent. Es vol oferir un refugi per a gossos on puguin ser lliures, sense corretges, i gaudir d’un entorn natural, mentre els seus amos es relaxen. La propietat està completament barrada, la qual cosa permet que els gossos corrin lliurement i es banyin a la piscina o al rierol juntament amb els seus amos. Les habitacions estan equipades amb menjadores i abeuradors, perquè se sentin com a casa i no hi ha límit en la quantitat de gossos que pots portar. En definitiva, l’eslògan podria ser: «una casa rural per a gossos on s’accepten humans ben educats».