La periodista i escriptora Pilar Rahola ha guanyat el 57è premi Prudenci Bertrana de novel·la amb Cornèlius, l’almogàver, un relat històric bastit al voltant d’un nom i d’un somni que busca recuperar per a l’imaginari col·lectiu una època «gloriosa» de Catalunya.
La periodista i escriptora Pilar Rahola ha guanyat el 57è premi Prudenci Bertrana de novel·la amb Cornèlius, l’almogàver, un relat històric bastit al voltant d’un nom i d’un somni que busca recuperar per a l’imaginari col·lectiu una època «gloriosa» de Catalunya.
La periodista i escriptora Pilar Rahola ha guanyat el 57è premi Prudenci Bertrana de novel·la amb Cornèlius, l’almogàver, un relat històric bastit al voltant d’un nom i d’un somni que busca recuperar per a l’imaginari col·lectiu una època «gloriosa» de Catalunya.. I és que els Premis Literaris de Girona d’aquest any apel·len a la petita i la gran història, la personal i la col·lectiva, reconeixent obres com la de Rahola o L’escriptori de la Seu, un assaig premiat amb el 45è Carles Rahola en què Salvador Sabrià analitza la desaparició del seu avi durant la guerra. El buit que deixen els éssers estimats també és un dels temes centrals dels versos de L’estranger a casa de Josep-Anton Ferdàndez, 47è premi Miquel de Palol de Poesia, i a Bereshit, amb què Teresa Muñoz ha guanyat el 39è Ramon Muntaner de literatura juvenil.. Pilar Rahola amb la seva novel·la. / Marc Martí. A aquests guanyadors, que se sabien des del juny, se n’hi han afegit tres més aquest dimarts: Ramon Farrés com a vencedor del tercer Aurora Bertrana de traducció per Maria Antonieta (Stefan Zweig); Anaïs Vila, 30è premi Cerverí per Cendres, i Raquel Casas i Lídia Gàzquez del 24è Lletra a projectes digitals pel pòdcast LiteraCura’t.. Pilar Rahola assegura que considera que la seva «petita aportació a la literatura» ha de ser «rescabalar la història que ens han furtat, perquè els vençuts no tenim història pròpia», i per això es dedica a la novel·la històrica, un gènere que li permet «posar emocions a la història dels historiadors».. Després de tocar temes com la Setmana Tràgica o els anys més foscos del franquisme en novel·les anteriors, aquesta vegada mira més lluny, «recorrent la pell del segle XIII i XIX a través dels personatges més brutals, fascinants i salvatges del moment», ja que afirma que, tot i que sent «fascinació pel que van significar els almogàvers des del punt de vista estratègic i militar», no evita «tota la seva cruesa i l’estel de dolor i ràbia» que van deixar els catalans pel Mediterrani. «Quan parlo d’història no hi poso ideologia, això pertany a la Rahola persona, no a l’escriptora; la novel·la parla per ella, no per mi», assegura.. Arribar fins als almogàvers, però, va ser casual, perquè, segons explica, l’origen d’aquesta novel·la va ser un somni. «Vaig somiar un nom, Cornelius Papapoulus, sense saber ni l’època ni el moment històric», però les ressonàncies gregues d’aquest nom propi la van dur a interessar-se per «les meravelles» de la Croada Catalana.. Dotat amb 30.000 euros, el Bertrana ha reconegut una novel·la en què Rahola enllaça aquest cavaller fictici, nascut a la noble ciutat de Famagusta, a Xipre, amb personatges històrics com Ramon Llull, Roger de Flor o el Papa Climent i on també té un paper rellevant una història d’amor.. Els guanyadors dels Premis Literaris de Girona 2024 i les autoritats després de la gala d’entrega dels guardons. / Marina López. Pel que fa al procés de documentació, detalla que és la vegada que ha tingut «unes crosses més sòlides» a l’hora d’escriure, gràcies al testimoni dels cronistes medievals. «M’ho prenc molt seriosament, no hi ha cap dada que aparegui al llibre que no sigui correcta», apunta, lamentant que mentre treballava en la novel·la s’ha adonat que, «en realitat, en sabem molt poc, d’història».. Rahola, que confessa sentir-se «una mica intrusa» per «haver arribat tard a la literatura», reconeix que li agradaria que el lector «no sabés qui ha escrit el llibre». «Soc la Rahola i això és una motxilla molt grossa, m’agradaria que ni les coses bones ni les dolentes que comporta tinguin pes quan faig literatura», diu, i admet que li va fer «certa il·lusió saber que el jurat pensava que la novel·la estava escrita per un home», perquè vol defugir la mal anomenada literatura de dones.. Tant Cornèlius, l’amogàver (Columna) com L’escriptori de la Seu (Pòrtic), L’estranger a casa (Proa) i Bereshit (Fanbooks) arriben aquest dimecres a les llibreries, després de la tradicional Nit dels Bertrana a l’Auditor de Girona, en una festa literària que ha tingut la vida i l’obra d’Aurora Betrana com a fil conductor. L’acte també ha tingut un record per a qui va ser president de la Fundació Prudenci Bertrana, Joan Domènech, i ha servit per presentar el primer volum d’una nova col·lecció de publicacions de la institució i un oli original de l’escriptor rebut en donació.. Pilar Rahola recollint el premi Prudenci Bertrana a l’Auditori de Girona. / Marina López. El buit familiar que va deixar la desaparició del seu avi durant la guerra travessa l’assaig guanyador del 45è premi Carles Rahola, dotat amb 6.000 euros: L’escriptori de la Seu del periodista Salvador Sabrià. Una nit de l’octubre de 1936, en plena revolució anarquista, al cementiri de la Seu d’Urgell van ser afusellades vint-i-tres persones, entre elles, el fondista Jaume Sabrià Roca, avi de l’autor. Quan al cap d’un any es van exhumar els cadàvers, només en van aparèixer vint-i-dos. Faltava el de Sabrià.. L’exploració del cas, a càrrec del seu net, és la base d’un llibre que fa un recorregut per la quotidianitat de la Seu durant la revolució i posa en relleu tant la difícil «convivència» familiar amb un desaparegut com l’esforç col·lectiu per recuperar la memòria històrica.. «En temps de guerra, la por és el primer que s’instal·la i l’últim que surt, i això és el que fa que no s’hagin explicat moltes històries», afirma Sabrià, que apunta que «tenir un desaparegut a la família és un pensament constant, l’àvia i el pare anaven constantment al cementiri a saber què passava» i que ha sigut un «alliberament» descobrir més coses del seu familiar.. Pel que fa al títol, fa referència al darrer regal que l’avi va fer al seu pare, un escriptori que l’àvia va poder conservar durant la guerra enterrant-lo en una casa de pagès juntament amb la resta dels mobles. Dècades després, Salvador Sabrià encara el conserva.. Els guanyadors dels Bertrana d’aquest 2024. / Gemma Tubert. El 47è premi Miquel de Palol de poesia, dotat amb 6.000 euros, ha recaigut en L’estranger a casa de Josep-Anton Fernàndez, un llibre sobre l’estranyesa i la pèrdua. «L’estranger és cadascú de nosaltres, el que portem dins», assegura l’autor, convençut que «hi ha una frontera interior que ens converteix en estrangers a nosaltres mateixos gràcies a la paraula». El seu segon poemari, però, també és una obra sobre com les coses més properes, com la sexualitat, que «ens ubiquen al món i alhora ens descol·loquen» i sobre la pèrdua, perquè hi expressa poèticament el dol per la mort de tres éssers estimats en un any i mig, entre ells, la mare. «És un llibre escrit molt ràpid, en un mes d’agost que gairebé anava a poema per dia, i va ser una experiència estranya per la riuada de paraules que em va arrossegar», puntualitza.. La reivindicació de les dones que van patir la cacera de bruixes i la salut mental dels joves que viuen un dol es trenen a Bereshit, la novel·la juvenil amb què Teresa Muñoz s’ha endut el 39è premi Ramon Muntaner, dotat amb 6.000 euros. En la seva primera novel·la amb un punt de fantasia, parteix de la història de la Greta, una jove que descobreix que la mort de la seva germana no va ser a causa d’un accident, sinó d’una maledicció que ha perseguit les dones de la seva família. Inspirant-se en «les dones dutes a la foguera per ser lliures i sàvies», Muñoz s’ha volgut acostar al dol juvenil, «un tabú que la literatura juvenil ha de trencar».. Els guardonats als Premis Literaris de Girona 2024. / Marina López. El traductor i professor Ramon Farrés és el guanyador de la tercera edició del premi Aurora Bertrana per la traducció de Maria Antonieta d’Stefan Zweig, editat «per un atzar feliç» per La Segona Perifèria, després d’»una història estranya que podia haver acabat malament i ha acabat bé».. En aquest sentit, Farrés explica que va rebre l’encàrrec poc abans de la pandèmia. «La traducció va ser un gran reforç moral durant el confinament, perquè va ser un plaer», destaca el traductor, que la va haver de guardar al calaix perquè l’editorial que va fer fallida. Va tenir la sort de topar-se amb l’editor Miquel Adam, un dels artífexs, assegura, que el llibre s’hagi convertit en un petit fenomen editorial, liderant llistes de més venuts amb tres edicions.. Traductor també d’autors com Rilke o Bertolt Brecht, Farrés assegura que «traduir és reescriure», perquè «el traductor escriu a remolc d’un altre» i celebra que el premi posi la traducció al mateix nivell que altres gèneres literaris.. Per a la tercera edició del guardó, amb una dotació de 6.000 euros, el jurat va escollir sis finalistes d’entre les 700 obres traduïdes al català publicades per editorials dels Països Catalans l’any passat. Farrés competia amb Joan Ferrarons (A passes cegues per la terra), Lola Badia (La mort del Rei Artús), Judit Díaz (Guerra i pau), Esther Tallada (Maria o el món contra les dones), Joan Sellent (Gata sobre una teulada de zinc calenta).. El 24è premi Lletra, dedicat a projectes digitals que promouen la llengua catalana, ha sigut per Lídia Gàzquez i Raquel Casas, que ja l’havia guanyat el 2019. El premi, que inclou 4.000 euros i una residència a la UOC, ha estat per LiteraCura’T, un pòdcast de píndoles literàries per millorar la salut mental dels joves.. Anaïs Vila s’ha proclamat vencedora del premi Cerverí a la millor lletra de cançó per Cendres, una «reflexió sobre les reflexions llargues de parella». Seleccionat per un jurat i posteriorment triat per votació popular, és la cinquena vegada que el Cerverí és per a una dona en les 30 edicions, com va destacar la cantautora.