La granadina Kandy García Santos va penjar la toga als 66 anys i va desplegar les seves ales, diu, per a complir el seu somni: fer la volta al món. Amb la motxilla i en solitari. Des d’aquell moment, no ha deixat de volar. Ha estat a l’Índia, al Vietnam, a Birmània, al Perú…Tots els seus viatges queden documentats al seu perfil d’Instagram @AbuelitaMochilera, on ja la segueixen més de 33.000 usuaris.
La granadina Kandy García Santos va penjar la toga als 66 anys i va desplegar les seves ales, diu, per a complir el seu somni: fer la volta al món. Amb la motxilla i en solitari. Des d’aquell moment, no ha deixat de volar. Ha estat a l’Índia, al Vietnam, a Birmània, al Perú…Tots els seus viatges queden documentats al seu perfil d’Instagram @AbuelitaMochilera, on ja la segueixen més de 33.000 usuaris.
La granadina Kandy García Santos va penjar la toga als 66 anys i va desplegar les seves ales, diu, per a complir el seu somni: fer la volta al món. Amb la motxilla i en solitari. Des d’aquell moment, no ha deixat de volar. Ha estat a l’Índia, al Vietnam, a Birmània, al Perú…Tots els seus viatges queden documentats al seu perfil d’Instagram @AbuelitaMochilera, on ja la segueixen més de 33.000 usuaris.. Actualment, Kandy té 89 anys. Fins fa pocs anys viatjava sola, però en una entrevista a Cuatro, l’octogenària admet que ara ho fa acompanyada. «A partir dels 85 anys, el meu fill em va dir que ja no podia anar sola» explica a la cadena. El seu lema? «Prefereixo cansar-me que oxidar-me». Ho diu davant la càmera, però també ho té escrit al seu perfil d’Instagram, que s’ha convertit en un dossier de tots els viatges que fa.. L’octogenària admet a la cadena televisiva que «des que em vaig jubilar, només faig que viatjar». Kandy treballava com a advocada, una professió que, segons assegura, li ha permès tenir «una paga decent». Així i tot, assegura que viatjant com a motxillera es gasta menys que «vivint de bona vida a Espanya». La viatgera puntualitza que amb 6 euros es pot viure un dia sencer en un país asiàtic.. Fa vint-i-tres anys que la Kandy viatja gairebé sense interrupció i, tot i que admet que després de cada viatge arriba cansada, se sent molt enriquida després de tot el que ha vist i viscut. «La gent envelleix quan deixa de tenir projectes» afegeix en l’entrevista, però ella diu tenir-ne tants que hauria de viure dos-cents anys per veure-ls realitzats. «No tinc temps per morir-me» bromeja. I acaba donant una lliçó de vida: «Quan et jubiles comences una nova etapa, no l’acabes».