El passat 2 de desembre va morir Joan Ruiz Solanes (1945-2024) artífex de diverses excavacions arqueològiques a la comarca, autor de publicacions relacionades amb la prehistòria, i professor, tant a l’estranger com des del seu domicili on impartí classes de reforç. Joan Ruiz Solanes tenia 79 anys.
El passat 2 de desembre va morir Joan Ruiz Solanes (1945-2024) artífex de diverses excavacions arqueològiques a la comarca, autor de publicacions relacionades amb la prehistòria, i professor, tant a l’estranger com des del seu domicili on impartí classes de reforç. Joan Ruiz Solanes tenia 79 anys.
El passat 2 de desembre va morir Joan Ruiz Solanes (1945-2024) artífex de diverses excavacions arqueològiques a la comarca, autor de publicacions relacionades amb la prehistòria, i professor, tant a l’estranger com des del seu domicili on impartí classes de reforç. Joan Ruiz Solanes tenia 79 anys.. A finals dels anys seixanta i primers dels setanta, Joan Ruiz Solanes desenvolupà una sèrie de treballs per investigar la prehistòria empordanesa, amb la publicació d’articles com Para la restauración de «La Cabana Arqueta», dolmen espollenc del qual va fer una primera consolidació estructural. Fou membre de la Société préhistorique française i col·laborà amb diverses autoritats arqueològiques del moment, com Pere de Palol i Miquel Oliva Prat. Un altre dels seus àmbits de recerca va ser la interpretació d’epigrafia ibèrica, tasca a què s’hi dedicà intensament i que els resultats de la seva investigació romanen encara inèdits.. La importància dels seus treballs fou l’intercanvi de coneixements i meteodologies amb altres investigadors de l’època la qual cosa va ajudar a avançar en la comprensió de la prehistòria a l’Empordà i en altres àrees de Catalunya. Altres referències de la seva bibliografia són: Apuntes para el estudio del Alto Ampurdán del neolítico final a la edad de hierro, Hacha plana de cobre en Vilanant, Prehistòria Ampurdanesa, La Bóvila d’en Soler-Palol Sabaldoria, i Vestigios romanos de San Clemente. A tall d’anècdota, aquest darrer article tingué com a coautors dos dels seus col·laboradors habituals: Jordi Geli Aguadé, marit de l’escriptora Maria Àngels Anglada, i el jove Martí Palahí Badruna que anys més tard faria carrera política.. Joan Ruiz Solanes amb altres companys al dolmen de la Cabana Arqueta d’Espolla. / Arxiu familiar. L’any 1988 va publicar Fars de la Costa Brava i Costa Vermella. 12 mirades nocturnes a la Mediterrània. El va escriure en una època en què tingué relació amb el far del cap de Creus i allà el podíem saludar; mostrava un bronzejat envejable i una barba perfectament escairada que el feien propi d’un personatge de l’Odissea, com un armador grec, assegut sota «aquesta llum tan abundant durant el dia, estalviada per alleujar les tenebres nocturnes i ensinistrada per a manifestar-se amb una característica identificable», segons les seves pròpies paraules.. Els qui conegueren en Joan el recorden com un gran conversador i persona amb molts interessos culturals que, en les reunions d’amics, se li demanava que parlés i del tema que volgués, ja que delectava els presents amb la seva tertúlia. Em puc donar fe, pels col·loquis que havíem tingut en el bar Antaviana de Figueres als anys vuitanta.. També exercí de professor en impartir classes de llengua en una escola del massís central francès i posteriorment classes de reforç, principalment de matemàtiques, des del seu domicili a Figueres. Se’l recordarà, tanmateix, per ser una persona de gran compromís polític a les acaballes del franquisme i l’inici de la transició, per la seva responsabilitat com a delegat per l’Alt Empordà de l’Assemblea de Catalunya, amb el convenciment que la cultura portaria el progrés i el benestar universal.. En els darrers anys de la seva vida, conreà un hort al Far d’Empordà, el seu locus amoenus, un indret plaent on era feliç, on tractava amb la terra, que tantes satisfaccions li havia donat a través de l’arqueologia. El darrer escrit fou l’epitafi en la seva esquela: «De nou, la paradoxa: Per sempre i mai més». Descansi en pau.