Ofici i intuïció són dos substantius que casen a la perfecció quan es parla de l’obra de Jordi Gispert (Salt, 1949). Artista arrelat emocional i físicament a la terra empordanesa -la seva dona hi va néixer i tenen casa a Garriguella- continua treballant diàriament, superant el cansament i la fràgil salut que li han deixat els dos ictus viscuts els últims anys. Admet que ja no pot fer peces de gran format perquè, com descriu poèticament, «ja no puc abraçar-les», però sí de mides més assequibles. Moltes de les que ha creat aquests últims temps, la majoria al pati de casa seva, sota un llimoner, s’exposen aquests dies i fins al 8 de gener a l’espai de la Llibreria 22 de Girona, en una mostra organitzada pels Amics del Museu d’Art de Girona.
Ofici i intuïció són dos substantius que casen a la perfecció quan es parla de l’obra de Jordi Gispert (Salt, 1949). Artista arrelat emocional i físicament a la terra empordanesa -la seva dona hi va néixer i tenen casa a Garriguella- continua treballant diàriament, superant el cansament i la fràgil salut que li han deixat els dos ictus viscuts els últims anys. Admet que ja no pot fer peces de gran format perquè, com descriu poèticament, «ja no puc abraçar-les», però sí de mides més assequibles. Moltes de les que ha creat aquests últims temps, la majoria al pati de casa seva, sota un llimoner, s’exposen aquests dies i fins al 8 de gener a l’espai de la Llibreria 22 de Girona, en una mostra organitzada pels Amics del Museu d’Art de Girona.
Ofici i intuïció són dos substantius que casen a la perfecció quan es parla de l’obra de Jordi Gispert (Salt, 1949). Artista arrelat emocional i físicament a la terra empordanesa -la seva dona hi va néixer i tenen casa a Garriguella- continua treballant diàriament, superant el cansament i la fràgil salut que li han deixat els dos ictus viscuts els últims anys. Admet que ja no pot fer peces de gran format perquè, com descriu poèticament, «ja no puc abraçar-les», però sí de mides més assequibles. Moltes de les que ha creat aquests últims temps, la majoria al pati de casa seva, sota un llimoner, s’exposen aquests dies i fins al 8 de gener a l’espai de la Llibreria 22 de Girona, en una mostra organitzada pels Amics del Museu d’Art de Girona.. Més de seixanta anys porta Jordi Gispert remenant pinzells des que el seu pare, en copsar el poc interès que posava a l’escola, el va convidar a treballar amb ell i el seu oncle al taller d’art que tenien a Salt. Allà va anar polint la seva sensibilitat, sobretot llegint molts llibres d’art que atreien el seu caràcter inquiet. Va passar esporàdicament per l’Escola de Belles Arts de Salt i, amb el suport del seu oncle, va fer el salt. «Pràcticament soc autodidacta», diu. Les obres que mostra ara són testimoni d’aquest llarg viatge: «Són un resum d’un munt de coses, cada dia és diferent i et trobes d’una manera o altra; el temps m’ha donat l’habilitat de fer art, no saps mai com acabaràs perquè la pintura sempre t’acaba guanyant, la peça sempre té raó». La té, però Jordi Gispert aplica una infinitat de recursos per «resoldre’n» l’entrellat. L’artista confessa que durant el procés de creació ell sempre es deixa «anar, tot el que em surt ho trec, sense remordiments, és la llibertat total, la que busco i enyoro si no tinc, i aquesta m’ha dut a ser com soc».. La presentació la va fer l’historiador de l’art, Enric Tubert. / Josep Burset. Jordi Gispert assegura que «sense l’art potser no me n’hauria sortit». Ho diu amb el cor a la mà perquè és el que sent: «Et mous per fer alguna cosa, penses en com fer-ho, en netejar el gra de la palla. Jo procuro ser sincer, no vull enganyar a ningú, el que vull fer ho visc». Durant la presentació de l’exposició, l’historiador de l’art, Enric Tubert, bon coneixedor de l’obra de Gispert, va descriure’l com «un excel·lent gestor d’un aparent caos que, en realitat, és un ordre complex en el qual ell es mou molt còmode i del qual sorgeixen obres que fugen de la vulgaritat i ens impacten com grans interrogants que ell llança a la cara i amb el qual pretén fer-nos vibrar». Tubert va exalçar «la veritat» que condensa la seva obra, cúmul d’emocions i sentiments.