Una plaga de paneroles, escarabats de cuina, assola les grans ciutats europees. També Barcelona. Algú la relaciona amb el canvi climàtic i una vacuna misteriosa que, en pocs mesos, conduirà a un cataclisme. És La Nova Realitat creada per Mida Porta (Barcelona, 1970) amb el segell Spècula, dirigit per l’editor i escriptor, Jordi Casals.
Una plaga de paneroles, escarabats de cuina, assola les grans ciutats europees. També Barcelona. Algú la relaciona amb el canvi climàtic i una vacuna misteriosa que, en pocs mesos, conduirà a un cataclisme. És La Nova Realitat creada per Mida Porta (Barcelona, 1970) amb el segell Spècula, dirigit per l’editor i escriptor, Jordi Casals.
Una plaga de paneroles, escarabats de cuina, assola les grans ciutats europees. També Barcelona. Algú la relaciona amb el canvi climàtic i una vacuna misteriosa que, en pocs mesos, conduirà a un cataclisme. És La Nova Realitat creada per Mida Porta (Barcelona, 1970) amb el segell Spècula, dirigit per l’editor i escriptor, Jordi Casals.. Debut literari amb ciència-ficció. Era una cosa meditada?. Escric a raig, m’assec i van sortint coses. A partir de la imatge inicial -dues persones molt angoixades dins una cova- em vaig plantejar, com a ambientòloga, una fi del món, però no pensant que faria ciència-ficció.. Aquesta nova realitat que descriu fa força por.. Sí, no és una novel·la de terror, però en té tocs.. El context del llibre ens ressona: canvi climàtic, vacunes, adaptació a una nova realitat…. Cert, és una ciència-ficció com molt immediata. No dic en quin moment temporal passa perquè en el meu cap era ara. Ressona molt a l’època de la pandèmia, però te n’adones quan has acabat d’escriure, és com molt màgic.. La plaga que assetja als humans és de paneroles. Com se li acut?. Vaig escriure la novel·la els mesos d’estiu. Feia molta calor. Una part la vaig fer al santuari de Terrades i allà vaig pensar en aquesta cuca que, he escoltat, si li talles el cap pot sobreviure dies i es mor de fam. Era la cuca que necessitava, tot i que a mi em fa molta angúnia (riu).. Planteja que, per sobreviure, com espècie, cal pagar un preu.. Inicialment, sembla que la comunitat científica i els poders ho facin per un bé per la humanitat, però al final no serà ben bé així.. L’amenaça real pels humans obliga els personatges a moure’s constantment per la ciutat i més enllà. Té aires de road movie.. Potser al principi és una novel·la més costumista, però més endavant és com una pel·lícula.. Al narrador el persegueix un fort sentiment de culpa pel que li passa a la seva germana.. Ella pateix problemes de salut mental i ell sempre l’ha cuidat, però, per excés de cura li dona un vial de la vacuna. Aleshores el recorre aquesta culpa.. La mare forma part de l’equip científic i no és una mare amatent.. M’interessava trencar l’estereotip de la mare bona, la que ho dona tot pels fills. Volia qüestionar-ho una mica, anar a l’altre cantó del mirall. Hi ha mares xungues, també.. L’Empordà també apareix a la novel·la.. Soc de Barcelona, tot i que visc a Taradell, però tota la vida he sortit molt a caminar i aquesta zona, l’Albera, m’agrada molt, aquest paisatge és una meravella.. L’avi del protagonista és de Garriguella.. L’avi que apareix era el del meu primer nòvio, quan jo tenia catorze anys. És ell. Em va connectar amb aquest personatge que havia lluitat a la Guerra Civil. El meu avi també el van matar a Mauthausen i tot això acaba sortint, inevitablement.. Escrivint un connecta amb el passat viscut o escoltat?. Al final, escrius el que vius, el que tens dins. Jo parlo del canvi climàtic perquè em dedico al medi ambient.. Què l’empeny a escriure?. Sempre m’havia agradat, però la vida et porta pels camins que et porta. Vaig estudiar ciències, però anava fent coses. Quan el meu fill es va fer més gran tenia més temps lliure per mi i em vaig apuntar al Laboratori de Lletres amb Albert Pijuan, gran mestre. I des de la pandèmia no he parat. M’he agafat una rutina, que no és imposada i cada dia em llevo a les 5 del matí i escric fins a les 6. He descobert un món. Soc molt feliç escrivint i publicar ja és la bomba.
