Durant un llarg període, Brasil va ser percebut en la imaginació col·lectiva d’Espanya com la nació de la diversió i la celebració, tot i els greus problemes que en sofria. Una part de la responsabilitat d’aquest fet recau en aquestes encantadores artistes de Rio de Janeiro, a les quals diversos empresaris i productors de televisió solien confiar més sovint. Una de les més destacades era Regina Do Santos, nascuda a Rio de Janeiro, que va arribar a Espanya a mitjans dels anys vuitanta amb la intenció de cantar, ballar i transmetre felicitat al públic.
Durant un llarg període, Brasil va ser percebut en la imaginació col·lectiva d’Espanya com la nació de la diversió i la celebració, tot i els greus problemes que en sofria. Una part de la responsabilitat d’aquest fet recau en aquestes encantadores artistes de Rio de Janeiro, a les quals diversos empresaris i productors de televisió solien confiar més sovint. Una de les més destacades era Regina Do Santos, nascuda a Rio de Janeiro, que va arribar a Espanya a mitjan anys vuitanta amb la intenció de cantar, ballar i transmetre alegria a la seva audiència.
Durant un llarg període, Brasil va ser percebut en la imaginació col·lectiva d’Espanya com la nació de la diversió i la celebració, tot i els greus problemes que en sofria. Una part de la responsabilitat d’aquest fet recau en aquestes encantadores artistes de Rio de Janeiro, a les quals diversos empresaris i productors de televisió solien confiar més sovint. Una de les figures més brillants era Regina Do Santos, originària de Rio de Janeiro, que va arribar a Espanya a mitjans dels anys vuitanta per dedicar-se al cant, la dansa i a transmetre alegria al seu públic. La brasilera acostumava a recordar amb nostàlgia els anys que va passar en un internat i la disciplina que el seu pare, un militar, li havia inculcat al llarg de la seva vida, ja que ell no veia amb bons ulls la seva aspiració de fer carrera en el món de l’espectacle. No obstant això, al final va prevaler la seva naturalesa rebel i amb només dotze anys va aparèixer ballant en un programa de televisió anomenat ‘A festa do bolinha’. Per a ella, treballar a Espanya representava una ambició, i finalment, motivada per una amiga artista, va decidir dirigir-se a Catalunya, on va aconseguir un contracte per actuar a la sala de varietats més famosa del Paral·lel de Barcelona. «Vaig estar actuant a ‘El Molino’ sense descans durant dues temporades i no vaig voler continuar més temps», va comentar després. Era impegnato a cantare e a danzare. Vaig marxar perquè els meus criteris no coincidien amb els de l’empresari d’aquell moment, però això no vol dir que estigués enfadat. Per altra banda, respecto molt el públic d’El Molino, ja que em va ajudar a fer-me conegut.
