Es va presentar -a ell i als set formidables instrumentistes que l’acompanyen en aquesta gira- com a «músics de la vella escola», «sense res gravat ni ballarines» a l’escenari, «només so i llum de primera qualitat» disposats a «repartir bones sensacions pel món». I la fórmula va funcionar. Després de la inauguració frustrada de la setmana passada, el concert dels mítics Europe anul·lat pel risc meteorològic, Andrés Calamaro va encetar aquest dissabte la 63a edició del festival de la Porta Ferrada davant uns 2.000 espectadors, a qui va obsequiar amb decibels i verborrea, la marca de la casa.
Es va presentar -a ell i als set formidables instrumentistes que l’acompanyen en aquesta gira- com a «músics de la vella escola», «sense res gravat ni ballarines» a l’escenari, «només so i llum de primera qualitat» disposats a «repartir bones sensacions pel món». I la fórmula va funcionar. Després de la inauguració frustrada de la setmana passada, el concert dels mítics Europe anul·lat pel risc meteorològic, Andrés Calamaro va encetar aquest dissabte la 63a edició del festival de la Porta Ferrada davant uns 2.000 espectadors, a qui va obsequiar amb decibels i verborrea, la marca de la casa.
Es va presentar -a ell i als set formidables instrumentistes que l’acompanyen en aquesta gira- com a «músics de la vella escola», «sense res gravat ni ballarines» a l’escenari, «només so i llum de primera qualitat» disposats a «repartir bones sensacions pel món». I la fórmula va funcionar. Després de la inauguració frustrada de la setmana passada, el concert dels mítics Europe anul·lat pel risc meteorològic, Andrés Calamaro va encetar aquest dissabte la 63a edició del festival de la Porta Ferrada davant uns 2.000 espectadors, a qui va obsequiar amb decibels i verborrea, la marca de la casa.. Corejat només sortir a l’escenari del certamen de Sant Feliu de Guíxols, el cantant i compositor va celebrar haver tornat a terres gironines després de «molts anys» -l’estiu passat va ser a Cap Roig i en fa tres a Roses, però tant li fa-, va lloar Girona com a «terra beneïda» per genis com Salvador Dalí i Ricky Rubio -és del Maresme, però bé- i va recordar amb estima al desaparegut baixista de Los Rodríguez Daniel «Pato» Zamora, que era de Palafrugell: «amb ell, Girona sempre estava a les nostres converses».. També va tenir temps d’esmentar el Girona FC, recordar la botiga de discos Revolver de Barcelona que tancarà pròximament, rememorar com va conèixer els Estopa en una xefla a casa d’Álex de la Iglesia i explicar que darrerament ha actuat a la sala Bataclan de París i a mitja Llatinoamèrica.. I, enmig de tota aquesta xerrameca i de les habituals picades d’ullet a la tauromàquia, com ara uns passes de capote per acomiadar-se al final, encara li va sobrar estona per repartir rock del bo, de clàssics de Los Rodríguez com les inicials Sin documentos o Para no olvidar, als seus èxits en solitari.. Amb l’àlbumHonestidad brutal com a eix vertebrador del concert, l’argentí va fer saltar i cantar el personal del Guíxols Arena amb Cuando te conocí, Los aviones, Clorazepan y circo o Paloma.. La pista de l’antic camp de Vilartagues també va vibrar amb Flaca, Alta suciedad o, ja als bisos, Estadio Azteca, Los chicos i El salmón, un repertori de luxe pels quals en aquest tour ha sumat una trompeta i un saxo tenor a les guitarres de Brian Figueroa i Julián Kanevsky; el teclat de Germán Wiedemer; el baix de Mariano Domínguez i la bateria d’Andrés Litwin.. El que brinda Calamaro als seus concerts és tan senzill i efectiu com això: bones cançons interpretades per un rocker amb incontinència verbal i un septet de músics de veritat fent el que millor saben fer.. Subscriu-te per seguir llegint
