Fàrmacs innovadors, teràpies gèniques, IA, xips retinians, cirurgia robòtica, lents de contacte intel·ligents… No és ciència-ficció, és el present de l’oftalmologia. Els caps de servei i de secció dels principals hospitals de la província de Barcelona analitzen els grans avenços d’una dècada revolucionària.
Fàrmacs innovadors, teràpies gèniques, IA, xips retinians, cirurgia robòtica, lents de contacte intel·ligents… No és ciència-ficció, és el present de l’oftalmologia. Els caps de servei i de secció dels principals hospitals de la província de Barcelona analitzen els grans avenços d’una dècada revolucionària.
D’esquerra a dreta: Dr. Alfredo Adán, Dr. José Ignacio Vela, Dr. Isaac Alarcón, Dr. Luis Arias, María Badia Tahull, Dr. Miguel Ángel Zapata i Dra. Susana Ruiz Bilbao.. Intel·ligència artificial, diagnòstic precoç, noves tècniques quirúrgiques i fàrmacs innovadors són instruments clau, a més, per garantir la sostenibilitat i l’eficiència del sistema sanitari en una especialitat que ha d’afrontar els desafiaments i dificultats que suposa ser una de les més demandades. Però, sobretot, la suma de tota aquesta innovació potencia i complementa la tasca dels especialistes i ha canviat radicalment el pronòstic de malalties que, fins fa poc, es consideraven devastadores.. Preservar la visió: una nova era en diagnòstic i tractament. A través de la vista rebem el 80% de la informació del món que ens envolta. No és estrany, per tant, que aquest sigui el més preuat dels nostres sentits. Tant és així que una investigació portada a terme als Estats Units va mostrar que la pèrdua de la visió es percep com una preocupació més gran que la pèrdua d’altres facultats com la memòria, la parla o l’audició, i fins i tot es tem més que altres condicions mèdiques cròniques, com les malalties cardíaques.. I, no obstant, gairebé el 80% de la població a Espanya té algun defecte visual i pitjor encara: a causa de l’augment de l’esperança de vida i el conseqüent envelliment de la població, l’any 2030, gairebé vuit milions d’espanyols es veuran afectats per una pèrdua de visió irreversible, segons les estimacions de l’Associació Màcula Retina.. L’envelliment de la població comporta l’augment de malalties associades a l’edat. La bona notícia és que els grans avenços que s’han produït en el camp de l’oftalmologia a nivell diagnòstic i terapèutic, les últimes tècniques quirúrgiques (microcirurgia, làsers femtosegon, tècniques de robotització…) i lents intraoculars d’última generació, han permès donar resposta als problemes més freqüents (presbícia, miopia, cataractes…) amb procediments precisos, segurs i mínimament invasius, cosa que afavoreix la recuperació, minimitza les complicacions i afavoreix el benestar dels pacients.. L’esforç en investigació i innovació s’enfoca ara en les patologies que afecten la retina, entre elles les dues més freqüents en l’edat adulta: l’edema macular diabètic (una complicació freqüent en pacients diabètics que pot portar a una pèrdua significativa de la visió si no es tracta adequadament) i la degeneració macular associada a l’edat (DMAE). Aquesta és, de fet, la principal causa de discapacitat visual als països desenvolupats i la responsable del 50% dels casos de ceguesa legal. «Atès l’envelliment de la població, la DMAE és la patologia més preocupant per l’impacte que té en la qualitat de vida dels pacients. Es tracta d’una malaltia que freqüentment afecta els dos ulls i té un caràcter progressiu. La forma neovascular té tractaments efectius per frenar la progressió de la malaltia i el més important és el tractament precoç», assenyala el Dr. Alfredo Adán, director de l’Institut Clínic d’Oftalmologia de Barcelona.. I allà, en el diagnòstic primerenc, l’impuls de la tecnologia ha marcat una enorme diferència. «El desenvolupament de les tècniques d’imatge ocular com per exemple la tomografia de coherència òptica (OCT) o la retinografia d’ultracamp ampli, han revolucionat el diagnòstic i el seguiment de malalties que afecten la còrnia, la retina o el nervi òptic. Aquestes imatges aporten una informació més detallada de les estructures oculars que ens permeten diagnosticar i tractar abans els pacients», explica José Ignacio Vela, cap del departament de Retina de l’Hospital Sant Pau. L’oftalmologia és, de fet, una de les especialitats mèdiques més avançades en el camp de la intel·ligència artificial i la telemedicina. El seu ús en el cribratge de patologies com la retinopatia diabètica i del glaucoma ja és una realitat, gràcies al desenvolupament d’algoritmes informàtics. «S’han desenvolupat algoritmes basats en intel·ligència artificial capaços d’analitzar imatges de fons d’ull, OCT i OCT-A, amb taxes de precisió superiors al 90% en patologies com ara neuropatia òptica isquèmica, retinopatia diabètica o DMAE», apunta l’Isaac Alarcón, cap de secció Oftalmologia de l’Hospital del Mar.. La IA permet fer diagnòstics més precoços i precisos i tractaments més personalitzats. Tractaments innovadors que transformen vides. Mirem enrere. Fa 10 anys, quan l’edema macular diabètic mostrava els seus primers senyals ja estava en fase avançada i amb pèrdua de visió important. Avui, gràcies als algoritmes de la intel·ligència artificial és possible avançar el diagnòstic i iniciar el tractament abans que el mal sigui irreversible. Fa 10 anys, els pacients amb DMAE neovascular havien d’acudir cada mes a l’hospital per rebre injeccions intraoculars per controlar la seva malaltia i evitar un deteriorament visual irreversible. «Això suposava una càrrega assistencial inassumible tant per als pacients i el seu entorn familiar com per al sistema sanitari», rememora el doctor Luis Arias, cap de secció de Retina i Vitri del Servei d’Oftalmologia a l’Hospital Universitari de Bellvitge. Avui dia els pacients poden rebre injeccions cada 3 o 4 mesos o fins i tot més en alguns casos. Una autèntica revolució quant al pronòstic i la qualitat de vida dels pacients, perquè la DMAE neovascular té un enorme impacte. La doctora María Badia Tahull, cap del servei de Farmàcia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, és testimoni en el seu dia a dia de com malalties com aquesta afecten tots els àmbits de la vida dels que la pateixen, amb infinitat de problemes derivats de la pèrdua progressiva de la visió en persones d’edat avançada. «Comporta limitació d’activitats socials, limitació en el desenvolupament de les activitats habituals de la vida personal tant referent a la capacitat per a l’autocura com a les relacionades amb l’oci personal (lectura, televisió, pintura, costura o pràcticament qualsevol activitat).. La pèrdua d’autonomia i la sensació de dependència s’incrementen generant malestar, angoixa, aïllament i ansietat», assenyala. Tenint això present és més fàcil entendre el gran avenç que ha suposat la irrupció dels tractaments farmacològics més innovadors. «Els nous tractaments per a la DMAE neovascular suposen una revolució en dos sentits, bàsicament, el primer simplificant els règims de visites i per tant els desplaçaments del pacient a l’hospital humanitzant l’atenció al pacient». D’altra banda, espaiar les administracions contribueix a augmentar l’adherència, que és un factor imprescindible per aconseguir bons resultats. «Amb aquests nous fàrmacs s’ha aconseguit frenar de forma important la pèrdua de visió en els pacients. Eren pacients pels quals fa uns anys no es podia fer res i arribaven irremeiablement a la ceguesa», assenyala el Dr. Miguel Ángel Zapata, cap de Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron i ho remarca. «Gràcies a la millora en el diagnòstic i en el tractament, s’estan evitant moltíssimes cegueses, moltes més de les que s’evitaven fa 10 anys. De totes maneres, malgrat la positivitat, encara queda molt camí per recórrer».. Els nous fàrmacs faciliten l’adhesió al tractament, que és un factor clau. Mirant al futur: reptes i millores en salut oftalmològica. L’envelliment progressiu de la població planteja grans desafiaments per a l’oftalmologia. «És urgent reforçar hospitals i centres de salut amb més especialistes en visió, incloent-hi oftalmòlegs experts en retina, optometristes i personal d’infermeria. A més, hem d’avançar en prevenció i diagnòstic precoç per millorar els resultats clínics», destaca el Dr. Luis Arias.. La Dra. Susana M. Ruiz Bilbao, cap de secció de Retina del servei d’Oftalmologia de l’Hospital Universitari Germans Trias, coincideix, posant èmfasi que «l’oftalmologia és una especialitat per la qual tots passem en algun moment». Amb l’increment de patologies cròniques com la degeneració macular, el glaucoma o les catractes, la pressió assistencial augmenta, igual com els temps d’espera. «Davant aquesta realitat, necessitem una col·laboració estreta entre atenció primària i oftalmologia. La formació contínua dels metges de família és clau per filtrar els casos que realment requereixen atenció especialitzada», remarca la Dra. Ruiz Bilbao. També proposa transformar les consultes dels ambulatoris en unitats d’alta resolució, on el pacient rebi diagnòstic i tractament en una sola visita. Respecte al futur, augura «avenços espectaculars» i el doctor Alarcón n’enumera alguns: «Teràpia gènica, edició genètica personalitzada, implants oculars avançats, lents intraoculars electròniques, i teràpies amb cèl·lules mare per regenerar la retina…». Però, els desafiaments no estan només en el camp de la investigació i la tecnologia. «El futur de l’oftalmologia dependrà també de com integrem aquestes innovacions de forma justa, segura i humana en el sistema de salut», acaba la Dra. Susana Ruiz Bilbao.
