Hi ha galeries d’art que se sostenen amb el prestigi merescut que han anat acumulant al llarg de dècades de treball. Hi ha galeristes que, malgrat els vaivens del mercat de l’art, restar ubicats en un marge geogràfic d’aquest petit país i l’escassetat de col·leccionistes i sequera d’interès, continuen ferms en allò que creuen, apostant, estiu rere estiu, per defensar els seus postulats, el seu amor per la creativitat. Parlem, per descomptat, de la galeria Horizon de Colera i de Silvy Wittevrongel i l’artista Ralph Bernabei, un tàndem indivisible que, un estiu més i ja en van trenta-tres, han alçat el teló de la nova temporada, sense inauguració, de forma discreta, però amb la solvència habitual. «La continuïtat és el secret de l’èxit», asseguren, un lema que els defineix i que els manté en el seu camí, malgrat sentir-se, sovint, fora del temps.
Hi ha galeries d’art que se sostenen amb el prestigi merescut que han anat acumulant al llarg de dècades de treball. Hi ha galeristes que, malgrat els vaivens del mercat de l’art, restar ubicats en un marge geogràfic d’aquest petit país i l’escassetat de col·leccionistes i sequera d’interès, continuen ferms en allò que creuen, apostant, estiu rere estiu, per defensar els seus postulats, el seu amor per la creativitat. Parlem, per descomptat, de la galeria Horizon de Colera i de Silvy Wittevrongel i l’artista Ralph Bernabei, un tàndem indivisible que, un estiu més i ja en van trenta-tres, han alçat el teló de la nova temporada, sense inauguració, de forma discreta, però amb la solvència habitual. «La continuïtat és el secret de l’èxit», asseguren, un lema que els defineix i que els manté en el seu camí, malgrat sentir-se, sovint, fora del temps.
Hi ha galeries d’art que se sostenen amb el prestigi merescut que han anat acumulant al llarg de dècades de treball. Hi ha galeristes que, malgrat els vaivens del mercat de l’art, restar ubicats en un marge geogràfic d’aquest petit país i l’escassetat de col·leccionistes i sequera d’interès, continuen ferms en allò que creuen, apostant, estiu rere estiu, per defensar els seus postulats, el seu amor per la creativitat. Parlem, per descomptat, de la galeria Horizon de Colera i de Silvy Wittevrongel i l’artista Ralph Bernabei, un tàndem indivisible que, un estiu més i ja en van trenta-tres, han alçat el teló de la nova temporada, sense inauguració, de forma discreta, però amb la solvència habitual. «La continuïtat és el secret de l’èxit», asseguren, un lema que els defineix i que els manté en el seu camí, malgrat sentir-se, sovint, fora del temps.. La continuïtat, doncs, pren forma d’exposició col·lectiva, Sound in Vision (el so que dona l’obra pictòrica), i tots els artistes convidats a participar-hi no ho han estat sense motiu, sinó que són creadors internacionals que mantenen un interès particular en el diàleg entre so i imatge, entre escoltar i mirar. Es tracta de l’artista visual nord-americà Edvard Lieber, conegut pel seu treball com a pianista de concert i compositor; l’alemany Romain Finke i l’artista japonesa Mariko Kumon, que viu a Barcelona on va estudiar art fa vint anys malgrat haver-se format en el camp de les matemàtiques al Japó. A Horizon també s’exhibeix l’obra d’Enrique Brinkmann, Evarist Vallès, Enric Ansesa i l’artista belga Jo Van Rijckeghem.. Carmen Pardo Salgado, professora titular de la Universitat de Girona i professora del Màster en Art Sonor de la Universitat de Barcelona, explica, en el text que acompanya, com un element més, l’exposició, que «l’art pot ser la gestació de mons possibles en els quals la sensibilitat habita cossos inèdits» i descriu a l’artista com «un temptador, algú que calcula d’un mode aproximat».. Peça de Jo Van Rijckeghem que s’exhibeix a la galeria Horizon de Colera. / Cedida per Horizon. Ralph Bernabei recorda quan, en una ocasió, algú li va preguntar per què no feien exposicions «més comercials». Ell, sense dubtar-ho, li va respondre que no sabia què era comercial perquè «tot és comerç». «Nosaltres sempre hem apostat pel nostre camí, pel nostre esperit i personalitat. Tot això ha estat el nostre marcador de la ruta», afirma convençut. En aquesta ocasió, unint la passió que senten per la música i la dansa contemporània, han apostat per recuperar artistes que ja havien exposat anteriorment, però també per obrir les portes a creadors que mai havien visitat Horizon com és el cas de Jo Van Rijckeghem a qui els galeristes van conèixer fa cosa d’un any i del qui els va seduir el seu treball que es mou a través d’una narrativa visual de transformació, on tant els materials com la superposició de capes evoca referències. «Es tracta de fer nous ponts», admet Bernabei. També ho fan en el cas de l’artista japonesa Mariko Kumon, qui va acompanyar-los el primer dia d’exposició, i que posa en evidència l’atracció que senten els galeristes per l’art asiàtic. De Kumon exhibeixen una impressionant peça de grans dimensions (es pot veure a la imatge) i dues obres més de petit format. Fins a ella van arribar gràcies a compartir amics comuns.. Ralph Bernabei admet que, després de més de tres dècades movent-se dins el sector, han aconseguit teixir la «família creativa» d’Horizon amb la que comparteixen una mirada, una filosofia. Dins d’aquesta, fa uns anys, va entrar a formar part l’artista nipó Takesada Matsutani (1937), actualment molt cotitzat i conegut a Europa, o el mateix Enrique Brinkmann (1938), a qui Bernabei descriu com «padrí de la galeria» i que de qui es poden veure obres a Sound in Vision. «El seu treball són com partitures», descriu Bernabei. Molt connectat amb la música també ho està Edward Lieber, cineasta, concertista i compositor, que el 1996 va enregistrar Music to Paintings, peces musicals inspirades per pintures contemporànies de creadors com Willem de Kooning, Franz Kline, Saburo Hasegawa o Marcelo Bonevardi. Aquesta exposició col·lectiva es pot visitar fins al 30 de setembre, de dimecres a diumenge, de sis de la tarda a nou del vespre o amb visites concertades. Els dilluns i dimarts, la galeria resta tancada.
