El centre d’informació El Cortalet del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, a Castelló d’Empúries, acull aquests dies, i fins al 7 de desembre, una exposició molt especial: la dels treballs d’alumnes del curs 2024-2025 del Màster en Il·lustració científica de Ciències Naturals, organitzat per la Fundació Innovació i Formació de la Universitat de Girona, que també imparteix postgraus en il·lustració botànica i zoologia. Dirigit pel reconegut dibuixant autodidacta Carles Puche Rius, premi Junceda d’il·lustració, i la il·lustradora científica i naturalista i historiadora de l’art, Blanca Martí de Ahumada, es tracta de l’únic màster d’aquestes característiques -presencial i pràctic- que s’ofereix a l’Estat espanyol, per la qual cosa rep alumnes d’arreu i de fora del país. Alguns d’ells ja estan treballant mentre que per altres és el punt de partida dins el món professional. De fet, el màster és una porta per entrar-hi i no només els ajuda a orientar-se sinó a professionalitzar-se. L’exposició és, doncs, una manera de mostrar el seu treball i donar-se a conèixer al món.
El centre d’informació El Cortalet del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, a Castelló d’Empúries, acull aquests dies, i fins al 7 de desembre, una exposició molt especial: la dels treballs d’alumnes del curs 2024-2025 del Màster en Il·lustració científica de Ciències Naturals, organitzat per la Fundació Innovació i Formació de la Universitat de Girona, que també imparteix postgraus en il·lustració botànica i zoologia. Dirigit pel reconegut dibuixant autodidacta Carles Puche Rius, premi Junceda d’il·lustració, i la il·lustradora científica i naturalista i historiadora de l’art, Blanca Martí de Ahumada, es tracta de l’únic màster d’aquestes característiques -presencial i pràctic- que s’ofereix a l’Estat espanyol, per la qual cosa rep alumnes d’arreu i de fora del país. Alguns d’ells ja estan treballant mentre que per altres és el punt de partida dins el món professional. De fet, el màster és una porta per entrar-hi i no només els ajuda a orientar-se sinó a professionalitzar-se. L’exposició és, doncs, una manera de mostrar el seu treball i donar-se a conèixer al món.
El centre d’informació El Cortalet del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, a Castelló d’Empúries, acull aquests dies, i fins al 7 de desembre, una exposició molt especial: la dels treballs d’alumnes del curs 2024-2025 del Màster en Il·lustració científica de Ciències Naturals, organitzat per la Fundació Innovació i Formació de la Universitat de Girona, que també imparteix postgraus en il·lustració botànica i zoologia. Dirigit pel reconegut dibuixant autodidacta Carles Puche Rius, premi Junceda d’il·lustració, i la il·lustradora científica i naturalista i historiadora de l’art, Blanca Martí de Ahumada, es tracta de l’únic màster d’aquestes característiques -presencial i pràctic- que s’ofereix a l’Estat espanyol, per la qual cosa rep alumnes d’arreu i de fora del país. Alguns d’ells ja estan treballant mentre que per altres és el punt de partida dins el món professional. De fet, el màster és una porta per entrar-hi i no només els ajuda a orientar-se sinó a professionalitzar-se. L’exposició és, doncs, una manera de mostrar el seu treball i donar-se a conèixer al món.. Aquesta exposició, que s’ha batejat amb el títol Dibuix i ciència 3 i que reuneix obra d’una quinzena d’il·lustradors, es fa per primer cop en aquest escenari natural de l’Empordà. Això ha estat possible perquè la Fundació i el parc natural tenen un conveni de col·laboració. Han estat, però els mateixos alumnes, aquells que han volgut participar, els que han organitzat l’exposició. És, diu la coordinadora, una manera que aprenguin també a mostrar el seu treball. Les il·lustracions que es poden admirar, doncs, són treballs creats al llarg del curs i que ells han seleccionat. «És una manera de donar-los visibilitat».. A aquest màster, que fa quatre anys que s’imparteix a Girona i abans a Olot, hi participen, habitualment, alumnes que han cursat Belles Arts, Biologia o d’altres disciplines com magisteri o artteràpia. Allò que els uneix és una profunda passió per la natura, com reconeix la coordinadora del màster, Suani Armisen, psicoterapeuta infantil i juvenil i coordinadora de projectes de formació. «Tenim un perfil bastant ampli d’alumnes», afegeix. Les places són molt reduïdes, una quinzena. Això no és casual, ja que la voluntat dels organitzadors és «oferir una atenció molt personalitzada» a tots els assistents. En aquest sentit, es tracta d’un màster «molt especialitzat i amb molta interacció amb els docents». A més, «és molt transversal» i toca les diferents disciplines científiques com l’antropologia, la zoologia, la botànica, la medicina, entre altres. «En un any fas un viatge molt intens. Té una orientació molt transversal, cosa que enriqueix molt», afegeix Armisen. Com el màster és molt aplicat, el programa inclou classes dos o tres dies a la setmana, però també sortides sigui a espais naturals, com els Aiguamolls de l’Empordà, o a museus quasi cada dissabte del curs. Aquestes sortides preserven la mateixa filosofia respectuosa que acompanya la disciplina: «No envaïm la natura, no la maltractem, no agafem animals, no els traiem del seu hàbitat, només apliquen una mirada respectuosa i molt prudent».. Els directors del màster, Carles Puche i Blanca Martí, amb Rosa Llinas, del parc natural, el dia de la inauguració de l’exposició. / UdG. La idea d’aquest màster és «oferir una mirada molt cooperativa, la necessitat de cohesionar científic i il·lustrador». Alguns cops, fins i tot, es troben que els mateixos il·lustradors són científics. L’equip docent aporta aquestes mateixes pautes, ja que inclou els dos perfils: meitat científics i meitat il·lustradors. Hi ha mòduls, com el d’etologia, per exemple, que els imparteixen dos docents amb ambdós perfils, en aquest cas, el doctor en psicologia Miquel Llorente i la il·lustradora científica Blanca Martí. També en les sortides de camp es repeteix aquest model. Una de les darreres que s’han dut a terme ha estat dedicada al món de la micologia.. Quan es parla d’il·lustració científica, però sembla que ho fem d’un art molt reculat. El fet és que té arrels força antigues. Hi ha experts que les remunten als primers dibuixos de plantes i animals a les coves prehistòriques. Després, les cultures agrícoles de l’Orient Mitjà i el Mediterrani la utilitzarien per identificar plantes útils i verinoses, o els egipcis per fer dibuixos anatòmics molt detallats. En època medieval és quan apareixen els herbolaris amb usos medicinals, veritables enciclopèdies visuals, mentre que el Renaixement va suposar l’interès per la ciència i la natura i els creadors van combinar art i ciència. Ja al segle XV, la impremta li va donar a la disciplina una empenta important difonent aquest coneixement il·lustrat fins a arribar als nostres dies quan encara juga un paper destacat.. Il·lustració d’Ivan Vázquez que serveix per promocionar l’exposició. / Ivan Vázquez. «La il·lustració científica és totalment necessària, per la seva rigorositat, serietat i respecte envers la natura i els animals, mostrar-ho a través d’il·lustracions perquè la fotografia és una cosa quieta, no es mou, però amb la il·lustració hem de promoure aquest moviment i aquesta aproximació», admet la coordinadora. Les tècniques artístiques que s’apliquen durant el curs són les principals i van des de l’aquarel·la fins a les digitals i programes de 3D, així com la digitalització i tractament de les il·lustracions fetes a mà. Al llarg del curs, quan es van plantejant moltes situacions pràctiques, es copsa una profunda evolució dels alumnes.. Com tots els màsters, aquest també compta amb un treball final que juga un paper essencial. D’entrada perquè és quan els alumnes s’especialitzen en el camp que més els interessa dins la il·lustració científica i després perquè els permet endinsar-se en el món de les institucions o fundacions amb les quals la Universitat de Girona té convenis, com és el cas del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà.. L’equip directiu i de coordinació del màster: Carles Puche, Carme Puche, Suani Armisen, Blanca Martí i Miquel Llorente, als Aiguamolls de l’Empordà. / UdG. En un món on la intel·ligència artificial comença a fer-se camí, Suani Armisen admet que és possible viure de la il·lustració científica. El secret, a banda de moure’s per aconseguir oportunitats, és l’especialització, ja que «cada vegada queden menys professionals que tinguin aquesta visió seriosa i rigorosa d’aprendre de professionals experts en el món de les ciències naturals».
