La coreògrafa María Pagés, referent del flamenc contemporani, i el dramaturg El Arbi El Harti porten aquest dissabte 15 de novembre al Teatre El Jardí de Figueres De Scheherezade, un espectacle que reivindica la feminitat com a força creativa i compromesa amb la diversitat humana. La proposta – que s’emmarca en el festival Temporada Alta – uneix dansa i paraula en dotze escenes inspirades en figures com Medea, Yerma i Carmen. En aquest sentit, parla de temes com la vida, la mort, la llum, la foscor i també l’amor, a través d’una mirada ètica i espiritual. Pagés posa l’accent en la importància de “la paraula” i el seu ús, que li serveix a la protagonista per enfrontar un gran conflicte que implica defensar la seva pròpia vida.
La coreògrafa María Pagés, referent del flamenc contemporani, i el dramaturg El Arbi El Harti porten aquest dissabte 15 de novembre al Teatre El Jardí de Figueres De Scheherezade, un espectacle que reivindica la feminitat com a força creativa i compromesa amb la diversitat humana. La proposta – que s’emmarca en el festival Temporada Alta – uneix dansa i paraula en dotze escenes inspirades en figures com Medea, Yerma i Carmen. En aquest sentit, parla de temes com la vida, la mort, la llum, la foscor i també l’amor, a través d’una mirada ètica i espiritual. Pagés posa l’accent en la importància de “la paraula” i el seu ús, que li serveix a la protagonista per enfrontar un gran conflicte que implica defensar la seva pròpia vida.
La coreògrafa María Pagés, referent del flamenc contemporani, i el dramaturg El Arbi El Harti porten aquest dissabte 15 de novembre al Teatre El Jardí de Figueres De Scheherezade, un espectacle que reivindica la feminitat com a força creativa i compromesa amb la diversitat humana. La proposta – que s’emmarca en el festival Temporada Alta – uneix dansa i paraula en dotze escenes inspirades en figures com Medea, Yerma i Carmen. En aquest sentit, parla de temes com la vida, la mort, la llum, la foscor i també l’amor, a través d’una mirada ètica i espiritual. Pagés posa l’accent en la importància de “la paraula” i el seu ús, que li serveix a la protagonista per enfrontar un gran conflicte que implica defensar la seva pròpia vida.. De Sheherazade és una obra que María Pagés Compañía crea i produeix per al Liceu de Barcelona i l’ADMAF. Es tracta de la primera vegada que s’estrena a Catalunya i ho fa en el marc de Temporada Alta, al Teatre El Jardí de Figueres. Prèviament, la directora ja havia presentat altres propostes com Yo, Carmen el 2016 i Óyeme con los ojos, dos anys abans, el 2014.. L’obra emana dramatúrgicament d’una lectura contemporània de l’essència dels personatges femenins que han marcat el món de la cultura universal. En aquesta obra, Pagés i El Harti aprofundeixen en l’empatia de les dones, situant la sororitat com a fonament d’una veu femenina que s’alça per a expressar i reivindicar la realitat polièdrica de la quotidianitat de les dones.. Des de la perspectiva d’un personatge col·lectiu, De Sheherazade relata la intrahistòria sentimental de les dones amb éssers ficticis que reivindiquen la veritat en l’era de la raó triomfant, on l’irracional actua més que mai. L’obra està construïda com una coreografia coral i compta també amb un gran treball musical al darrere, amb dues cantaoras de diferents generacions que posen veu a tota aquesta dramatúrgia flamenca.. El punt clau de tot plegat, però, segons els seus creadors, és la “paraula”, que es transmet de diferents maneres al llarg de l’espectacle. “És una exploració del món femení, però per sobre de tot és un reconeixement del bon ús de la paraula”, afirma Pagés. En la mateixa línia s’expressa El Harti: “Cal tornar a la paraula i a l’escolta com a eines per resoldre conflictes”. “Vivim en un moment molt complex i crec que el diàleg i l’empatia ens poden situar al camí correcte”, afegeix.. Aquesta De Sheherazade comença quan acaba el conte de les Mil i una nits. En el relat pagesià, el personatge assumeix la invenció per transformar el món. La vocació no neix d’una formalitat estètica, sinó de la convicció ètica i, davant la perspectiva de la mort, aquesta dona, que és totes les dones, tria la vida.. La narració no acaba com la tradició explica. Poderosament flamenc, aquest relat vol restituir el principi femení i assumir-lo com a part fonamental de la naturalesa humana. De Sheherazade recull les inquietuds d’una dona que es deslliura de la mort narrant històries a un home mossegat per la incertesa. I, amb la paraula, aconsegueix salvar la humanitat d’una extinció segura.. Pagés explica que el procés de creació de la proposta va ser molt satisfactori, ja que van poder gaudir d’una cosa que no sempre es pot tenir, i és el “temps”. “Crec que a vegades passem per moments absurdament ràpids, però en aquest cas la pandèmia ens va aturar, i en reprendre l’activitat va ser encara millor del que havíem plantejat, perquè ens vam donar temps”, reconeix.. Preguntada per l’estat del flamenc en el seu àmbit, Pagés opina que compta amb un “bon estat de salut”, però avisa que cal tenir en compte que tot i l’enorme talent que hi ha, a vegades els artistes no disposen d’oportunitats que estiguin a l’altura. “S’ha de donar més visibilitat en l’àmbit institucional i, socialment, s’ha de valorar més i donar-li més espai al gènere”, afirma.. També El Harti hi veu un gran potencial. “Existeixen grans creadors capaços d’emprendre aquestes aventures, però no s’ofereixen les circumstàncies”, lamenta, “la tendència són els petits formats, i, en canvi, el format ideal seria un gran espectacle”.
