L’incendi forestal de Paüls, que va arrasar 3.300 hectàrees i es va saldar amb la mort d’un bomber que treballava en l’operatiu d’extinció, i els aiguats del 12 d’octubre que van causar estralls a poblacions a banda i banda de la serra del Montsià com Godall, Santa Bàrbara i la Ràpita han estat els temes que han protagonitzat, informativament parlant, aquest 2025 a les Terres de l’Ebre. L’any es tanca també amb la notícia de l’inici dels treballs per segellar definitivament els pous submarins del fracassat projecte Castor. També per les noves restriccions de velocitat imposades pel Govern al tram ebrenc de l’AP-7 després de la successió d’accidents greus que van mantenir tallada la via generant importants col·lapses de trànsit.
22 de març Els usuaris del tren a les Terres de l’Ebre protesten per la pèrdua de serveis ferroviaris després de les obres del túnel de Roda de Berà i el tall ferroviari. Tot i complir el termini previst, els de trens de l’R-16 i R-15 continuen acumulant retards i molts problemes. Els usuaris es mostren enormement decebuts i indignats. El territori perd dos trens semidirectes que hi havia per anar a Tarragona i Barcelona, se li imposen tarifes “discriminatòries”, i no s’atén la petició per posar més freqüències d’Avant, l’únic tren de velocitat alta al territori, que només té una freqüència d’anada i una de tornada. La plataforma d’usuaris Trens Dignes convoca una segona protesta amb un tall de carretera.
14 d’abril El govern espanyol autoritza el segellament i abandonament definitiu dels pous del fallit magatzem submarí de gas Castor. Quinze dies abans arribava, primer al port de Tarragona i després a la zona dels pous, una plataforma danesa especialitzada en els treballs. Enagás informa que el 5 d’agost que ha completat la primera fase de la clausura dels pous, amb la col·locació dels taps de fons que els aïllen del jaciment. Uns dies més tard es registren quatre terratrèmols de baixa intensitat al golf de València, prop del Castor. L’Ajuntament d’Alcanar i la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia exigeixen més transparència sobre l’evolució de les obres de segellament.
7 de maig La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) estudia per primera vegada com es distribueixen els sediments arrossegats riu avall per les crescudes controlades des del sistema de pantans Mequinensa-Riba-roja d’Ebre-Flix. L’organisme de conca constata durant l’episodi programat a la primavera, que incrementa cabal i temps de desembassament, multiplica per 20 el material en suspensió que s’arrossega fins als canals de regadiu del Delta. Paral·lelament, tècnics d’Endesa, l’ACA i el director del parc natural del delta de l’Ebre declaren al jutjat de Falset arran de la querella presentada per l’Associació Sediments contra Endesa per la retenció de llots a les preses.
26 de juny El primer cens d’oliveres i oliverars monumentals de Catalunya comptabilitza 4.160 arbres a tot el país, dels quals, la gran majoria, 3.509, es localitzen a la comarca del Montsià i, en particular, al terme municipal d’Ulldecona, amb 1.902. El resultat del cens, previst per la llei de protecció d’aquest patrimoni aprovada pel Parlament, és la base del futur catàleg i ha de servir per avançar l’aprovació del decret que ha de permetre habilitar ajuts per als productors i propietaris per garantir aquesta protecció, una de les grans demandes del territori des de fa anys. Les oliveres mil·lenàries del territori del Sénia produeixen enguany 6.000 litres d’oli d’excel·lent qualitat.
30 de juny Móra la Nova competeix amb més d’una setantena de projectes per acollir una de les quatre o cinc noves gigafactories d’intel·ligència artificial (IA) previstes per la Unió Europea. Al capdavant del projecte, impulsat pel govern espanyol, hi ha un consorci empresarial liderat per Telefónica. La de la Ribera d’Ebre és una de les 76 propostes de gigafactories d’IA presentades per part de setze 16 estats membres. En el cas de resultar escollida, s’ubicaria en un solar del polígon industrial el Molló, actualment de titularitat de l’Incasòl. Els impulsors destaquen la disponibilitat d’aigua i de fonts d’energia properes com a punts forts de la proposta.
7 de juliol Un incendi iniciat al barranc de l’Infern, al terme municipal de Paüls, va cremar 3.300 hectàrees de terreny forestal i agrícola a Paüls, Xerta, Aldover, Tivenys i Alfara de Carles, al Baix Ebre. La virulència del foc, empès pel vent, va obligar a confinar aquests municipis durant dos dies. L’incendi va arribar a travessar el riu Ebre a Xerta, però es va evitar que s’endinsés al parc natural dels Ports. Amb el foc ja controlat, un bomber va morir en les darreres tasques d’extinció en caure per un precipici. L’origen del sinistre seria una foguera mal apagada en una finca. Un home està investigat per aquesta negligència.
1 d’agost El ple de la Diputació de Tarragona aprova definitivament el projecte de millora de la carretera T-2021, entre la Ràpita i Poble Nou del Delta (Amposta). Les obres de la coneguda popularment com a ‘carretera de la vergonya’ es van licitar el 9 de setembre per un import de 13,5 milions d’euros, però el concurs va quedar desert. L’ens provincial va revisar les condicions i va incrementar el 30% l’import de licitació, fons als 17,65 milions d’euros. Onze empreses opten al concurs. Les expropiacions s’executaran al gener i es preveu que les obres comencin a principis de 2026.
28 d’agost Els pagesos adherits a la primera fase del regadiu del canal Xerta-Sénia ja disposen d’aigua de l’Ebre per als seus camps. Després de diverses dècades de projectes, obres i més de 150 milions d’euros públics invertits, es poden regar 57 hectàrees d’una superfície potencial de 163 d’aquesta la primera fase, als municipis de Xerta i Aldover. El Govern i la Comunitat de Regants confien que la posada en marxa del regadiu esperoni els propietaris a adherir-s’hi i, d’aquesta manera, poder revertir l’abandonament de l’activitat agrícola a les planes interiors del Baix Ebre i el Montsià.
29 d’agost Les altes temperatures tornen a provocar la mortalitat de pràcticament tota la cria de musclo del delta de l’Ebre, el 90%. Tot i que els aqüicultors avancen la campanya, la cria ha de passar l’estiu a les badies i no sobreviu. Això obliga els productors a comprar de nou la cria a França, i sobretot a Itàlia, amb el sobrecost que suposa. Paral·lelament, el Departament d’Agricultura autoritza la instal·lació d’un viver de cria de musclo a mar obert, a la costa de l’Ametlla de Mar. L’empresa Mol·luscos Mar Abierto instal·larà noves estructures per produir uns 500.000 quilos de llavor autòctona. Al Delta se’n planta un milió i mig cada any.
12 d’octubre Després de dos episodis de pluges intenses, el 12 d’octubre una nova borrasca derivada de la tempesta ‘Alice’ provoca greus i inaudites inundacions en pobles del Montsià com Godall o la Ràpita. També es van produir barrancades a Alcanar, Santa Bàrbara, Masdenverge, Freginals, Ulldecona, Mas de Barberans i Vinallop (al terme de Tortosa). Les pluges torrencials desborden els barrancs de la comarca i queden tallats eixos viaris com la C-12 i l’AP-7. L’episodi es tanca sense cap víctima, tot i que els cossos d’emergències han d’actuar fent nombrosos rescats in extremis de persones atrapades en vehicles i habitatges.
17 de novembre L’Ajuntament d’Alcanar comença a taxar una desena d’habitatges situats al barranc del Llop, a Alcanar Platja, per enderrocar-los i traslladar els veïns, “els primers traslladats climàtics” de Catalunya. Aquestes cases estan construïdes dins del curs fluvial del barranc i han patit cinc inundacions en set anys, amb episodis cada vegada més violents. Conscients del risc al qual estan exposats, els propietaris de les edificacions han acceptat la proposta i esperen compensacions adequades.
18 de novembre La sol·licitud dels gestors de la nuclear extremenya d’Alamaraz de prolongar la seva vida útil més enllà de la data de tancament revifa les aspiracions de les centrals catalanes de seguir funcionant més enllà de les quatre dècades. De moment, l’Associació Nuclear Ascó Vandellòs II (ANAV) segueix construint a Ascó un nou magatzem temporal individualitzat de residus per ampliar la capacitat actual. La central ha finalitzat també la restauració de la torre de refrigeració de tir. Ecologistes en Acció i la Plataforma en Defensa de l’Ebre acusen el complex d’abocar al riu aigua a temperatura més alta de la permesa per la normativa. D’altra banda, els fons nuclears repartiran més de 52 milions d’euros aquest 2025.
20 de novembre Després de dos accidents greus consecutius (un dels quals mortal), amb camions implicats i complicacions de trànsit prolongades, Interior anuncia un pla de xoc per aturar l’increment de la sinistralitat l’autopista AP-7 al tram de les Terres de l’Ebre, que suposa reduir la velocitat a 80 km/h per a vehicles pesants i 100 km/h per a turismes en el tram entre l’Ametlla de Mar i Amposta, en sentit sud. També s’han intensificat els controls, les inspeccions, i s’usen noves tecnologies per detectar la fatiga dels camioners.
26 de novembre La flota d’arrossegament de la Ràpita lamenta que l’ampliació dels dies de pesca de 2025 arriba tard, quan moltes embarcacions ja estan amarrades a port des de fa setmanes perquè han esgotat els dies establerts. Els mariners ebrencs reclamen que s’atorguin 180 dies de pesca per a 2026 i tenir una xifra a principi d’any per poder planificar la temporada i reduir la burocràcia a complir.
10 de desembre Patrimoni autoritza reprendre les obres d’ampliació de l’Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC), aturades des de feia un any per la troballa d’unes restes arqueològiques preexistents al turó del Sitjar. El projecte s’ha de modificar eliminant una planta destinada a aparcament, però es manté el contracte amb la UTE adjudicatària per agilitzar la represa i el cost no supera els límits de la licitació. El Govern reitera que, paral·lelament, segueix apostant per construir nou equipament i l’Ajuntament de Tortosa negocia amb els propietaris l’adquisició dels terrenys al barri de Sant Llàtzer per substituir els triats inicialment, situats en una zona inundable.
L’incendi de Paüls i els aiguats del Montsià marquen el 2025 a les Terres de l’Ebre és un article de EbreDigital.cat.
L’incendi forestal de Paüls, que va arrasar 3.300 hectàrees i es va saldar amb la mort d’un bomber que treballava en l’operatiu d’extinció, i els aiguats del 12 d’octubre que van causar estralls a poblacions a banda i banda de la serra del Montsià com Godall, Santa Bàrbara i la Ràpita han estat els temes que han protagonitzat, informativament parlant, aquest 2025 a les Terres de l’Ebre. L’any es tanca també amb la notícia de l’inici dels treballs per segellar definitivament els pous submarins del fracassat projecte Castor. També per les noves restriccions de velocitat imposades pel Govern al tram ebrenc de l’AP-7 després de la successió d’accidents greus que van mantenir tallada la via generant importants col·lapses de trànsit.. 22 de març Els usuaris del tren a les Terres de l’Ebre protesten per la pèrdua de serveis ferroviaris després de les obres del túnel de Roda de Berà i el tall ferroviari. Tot i complir el termini previst, els de trens de l’R-16 i R-15 continuen acumulant retards i molts problemes. Els usuaris es mostren enormement decebuts i indignats. El territori perd dos trens semidirectes que hi havia per anar a Tarragona i Barcelona, se li imposen tarifes “discriminatòries”, i no s’atén la petició per posar més freqüències d’Avant, l’únic tren de velocitat alta al territori, que només té una freqüència d’anada i una de tornada. La plataforma d’usuaris Trens Dignes convoca una segona protesta amb un tall de carretera.. 14 d’abril El govern espanyol autoritza el segellament i abandonament definitiu dels pous del fallit magatzem submarí de gas Castor. Quinze dies abans arribava, primer al port de Tarragona i després a la zona dels pous, una plataforma danesa especialitzada en els treballs. Enagás informa que el 5 d’agost que ha completat la primera fase de la clausura dels pous, amb la col·locació dels taps de fons que els aïllen del jaciment. Uns dies més tard es registren quatre terratrèmols de baixa intensitat al golf de València, prop del Castor. L’Ajuntament d’Alcanar i la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia exigeixen més transparència sobre l’evolució de les obres de segellament.. 7 de maig La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) estudia per primera vegada com es distribueixen els sediments arrossegats riu avall per les crescudes controlades des del sistema de pantans Mequinensa-Riba-roja d’Ebre-Flix. L’organisme de conca constata durant l’episodi programat a la primavera, que incrementa cabal i temps de desembassament, multiplica per 20 el material en suspensió que s’arrossega fins als canals de regadiu del Delta. Paral·lelament, tècnics d’Endesa, l’ACA i el director del parc natural del delta de l’Ebre declaren al jutjat de Falset arran de la querella presentada per l’Associació Sediments contra Endesa per la retenció de llots a les preses.. 26 de juny El primer cens d’oliveres i oliverars monumentals de Catalunya comptabilitza 4.160 arbres a tot el país, dels quals, la gran majoria, 3.509, es localitzen a la comarca del Montsià i, en particular, al terme municipal d’Ulldecona, amb 1.902. El resultat del cens, previst per la llei de protecció d’aquest patrimoni aprovada pel Parlament, és la base del futur catàleg i ha de servir per avançar l’aprovació del decret que ha de permetre habilitar ajuts per als productors i propietaris per garantir aquesta protecció, una de les grans demandes del territori des de fa anys. Les oliveres mil·lenàries del territori del Sénia produeixen enguany 6.000 litres d’oli d’excel·lent qualitat.. 30 de juny Móra la Nova competeix amb més d’una setantena de projectes per acollir una de les quatre o cinc noves gigafactories d’intel·ligència artificial (IA) previstes per la Unió Europea. Al capdavant del projecte, impulsat pel govern espanyol, hi ha un consorci empresarial liderat per Telefónica. La de la Ribera d’Ebre és una de les 76 propostes de gigafactories d’IA presentades per part de setze 16 estats membres. En el cas de resultar escollida, s’ubicaria en un solar del polígon industrial el Molló, actualment de titularitat de l’Incasòl. Els impulsors destaquen la disponibilitat d’aigua i de fonts d’energia properes com a punts forts de la proposta.. 7 de juliol Un incendi iniciat al barranc de l’Infern, al terme municipal de Paüls, va cremar 3.300 hectàrees de terreny forestal i agrícola a Paüls, Xerta, Aldover, Tivenys i Alfara de Carles, al Baix Ebre. La virulència del foc, empès pel vent, va obligar a confinar aquests municipis durant dos dies. L’incendi va arribar a travessar el riu Ebre a Xerta, però es va evitar que s’endinsés al parc natural dels Ports. Amb el foc ja controlat, un bomber va morir en les darreres tasques d’extinció en caure per un precipici. L’origen del sinistre seria una foguera mal apagada en una finca. Un home està investigat per aquesta negligència.. 1 d’agost El ple de la Diputació de Tarragona aprova definitivament el projecte de millora de la carretera T-2021, entre la Ràpita i Poble Nou del Delta (Amposta). Les obres de la coneguda popularment com a ‘carretera de la vergonya’ es van licitar el 9 de setembre per un import de 13,5 milions d’euros, però el concurs va quedar desert. L’ens provincial va revisar les condicions i va incrementar el 30% l’import de licitació, fons als 17,65 milions d’euros. Onze empreses opten al concurs. Les expropiacions s’executaran al gener i es preveu que les obres comencin a principis de 2026.. 28 d’agost Els pagesos adherits a la primera fase del regadiu del canal Xerta-Sénia ja disposen d’aigua de l’Ebre per als seus camps. Després de diverses dècades de projectes, obres i més de 150 milions d’euros públics invertits, es poden regar 57 hectàrees d’una superfície potencial de 163 d’aquesta la primera fase, als municipis de Xerta i Aldover. El Govern i la Comunitat de Regants confien que la posada en marxa del regadiu esperoni els propietaris a adherir-s’hi i, d’aquesta manera, poder revertir l’abandonament de l’activitat agrícola a les planes interiors del Baix Ebre i el Montsià.. 29 d’agost Les altes temperatures tornen a provocar la mortalitat de pràcticament tota la cria de musclo del delta de l’Ebre, el 90%. Tot i que els aqüicultors avancen la campanya, la cria ha de passar l’estiu a les badies i no sobreviu. Això obliga els productors a comprar de nou la cria a França, i sobretot a Itàlia, amb el sobrecost que suposa. Paral·lelament, el Departament d’Agricultura autoritza la instal·lació d’un viver de cria de musclo a mar obert, a la costa de l’Ametlla de Mar. L’empresa Mol·luscos Mar Abierto instal·larà noves estructures per produir uns 500.000 quilos de llavor autòctona. Al Delta se’n planta un milió i mig cada any.. 12 d’octubre Després de dos episodis de pluges intenses, el 12 d’octubre una nova borrasca derivada de la tempesta ‘Alice’ provoca greus i inaudites inundacions en pobles del Montsià com Godall o la Ràpita. També es van produir barrancades a Alcanar, Santa Bàrbara, Masdenverge, Freginals, Ulldecona, Mas de Barberans i Vinallop (al terme de Tortosa). Les pluges torrencials desborden els barrancs de la comarca i queden tallats eixos viaris com la C-12 i l’AP-7. L’episodi es tanca sense cap víctima, tot i que els cossos d’emergències han d’actuar fent nombrosos rescats in extremis de persones atrapades en vehicles i habitatges.. 17 de novembre L’Ajuntament d’Alcanar comença a taxar una desena d’habitatges situats al barranc del Llop, a Alcanar Platja, per enderrocar-los i traslladar els veïns, “els primers traslladats climàtics” de Catalunya. Aquestes cases estan construïdes dins del curs fluvial del barranc i han patit cinc inundacions en set anys, amb episodis cada vegada més violents. Conscients del risc al qual estan exposats, els propietaris de les edificacions han acceptat la proposta i esperen compensacions adequades.. 18 de novembre La sol·licitud dels gestors de la nuclear extremenya d’Alamaraz de prolongar la seva vida útil més enllà de la data de tancament revifa les aspiracions de les centrals catalanes de seguir funcionant més enllà de les quatre dècades. De moment, l’Associació Nuclear Ascó Vandellòs II (ANAV) segueix construint a Ascó un nou magatzem temporal individualitzat de residus per ampliar la capacitat actual. La central ha finalitzat també la restauració de la torre de refrigeració de tir. Ecologistes en Acció i la Plataforma en Defensa de l’Ebre acusen el complex d’abocar al riu aigua a temperatura més alta de la permesa per la normativa. D’altra banda, els fons nuclears repartiran més de 52 milions d’euros aquest 2025.. 20 de novembre Després de dos accidents greus consecutius (un dels quals mortal), amb camions implicats i complicacions de trànsit prolongades, Interior anuncia un pla de xoc per aturar l’increment de la sinistralitat l’autopista AP-7 al tram de les Terres de l’Ebre, que suposa reduir la velocitat a 80 km/h per a vehicles pesants i 100 km/h per a turismes en el tram entre l’Ametlla de Mar i Amposta, en sentit sud. També s’han intensificat els controls, les inspeccions, i s’usen noves tecnologies per detectar la fatiga dels camioners.. 26 de novembre La flota d’arrossegament de la Ràpita lamenta que l’ampliació dels dies de pesca de 2025 arriba tard, quan moltes embarcacions ja estan amarrades a port des de fa setmanes perquè han esgotat els dies establerts. Els mariners ebrencs reclamen que s’atorguin 180 dies de pesca per a 2026 i tenir una xifra a principi d’any per poder planificar la temporada i reduir la burocràcia a complir.. 10 de desembre Patrimoni autoritza reprendre les obres d’ampliació de l’Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC), aturades des de feia un any per la troballa d’unes restes arqueològiques preexistents al turó del Sitjar. El projecte s’ha de modificar eliminant una planta destinada a aparcament, però es manté el contracte amb la UTE adjudicatària per agilitzar la represa i el cost no supera els límits de la licitació. El Govern reitera que, paral·lelament, segueix apostant per construir nou equipament i l’Ajuntament de Tortosa negocia amb els propietaris l’adquisició dels terrenys al barri de Sant Llàtzer per substituir els triats inicialment, situats en una zona inundable.. L’incendi de Paüls i els aiguats del Montsià marquen el 2025 a les Terres de l’Ebre és un article de EbreDigital.cat.
L’incendi forestal de Paüls, que va arrasar 3.300 hectàrees i es va saldar amb la mort d’un bomber que treballava en l’operatiu d’extinció, i els aiguats del 12 d’octubre que van causar estralls a poblacions a banda i banda de la serra del Montsià com Godall, Santa Bàrbara i la Ràpita han estat els temes […] L’incendi de Paüls i els aiguats del Montsià marquen el 2025 a les Terres de l’Ebre és un article de EbreDigital.cat.
L’incendi forestal de Paüls, que va arrasar 3.300 hectàrees i es va saldar amb la mort d’un bomber que treballava en l’operatiu d’extinció, i els aiguats del 12 d’octubre que van causar estralls a poblacions a banda i banda de la serra del Montsià com Godall, Santa Bàrbara i la Ràpita han estat els temes que han protagonitzat, informativament parlant, aquest 2025 a les Terres de l’Ebre. L’any es tanca també amb la notícia de l’inici dels treballs per segellar definitivament els pous submarins del fracassat projecte Castor. També per les noves restriccions de velocitat imposades pel Govern al tram ebrenc de l’AP-7 després de la successió d’accidents greus que van mantenir tallada la via generant importants col·lapses de trànsit.. 22 de març Els usuaris del tren a les Terres de l’Ebre protesten per la pèrdua de serveis ferroviaris després de les obres del túnel de Roda de Berà i el tall ferroviari. Tot i complir el termini previst, els de trens de l’R-16 i R-15 continuen acumulant retards i molts problemes. Els usuaris es mostren enormement decebuts i indignats. El territori perd dos trens semidirectes que hi havia per anar a Tarragona i Barcelona, se li imposen tarifes “discriminatòries”, i no s’atén la petició per posar més freqüències d’Avant, l’únic tren de velocitat alta al territori, que només té una freqüència d’anada i una de tornada. La plataforma d’usuaris Trens Dignes convoca una segona protesta amb un tall de carretera.. 14 d’abril El govern espanyol autoritza el segellament i abandonament definitiu dels pous del fallit magatzem submarí de gas Castor. Quinze dies abans arribava, primer al port de Tarragona i després a la zona dels pous, una plataforma danesa especialitzada en els treballs. Enagás informa que el 5 d’agost que ha completat la primera fase de la clausura dels pous, amb la col·locació dels taps de fons que els aïllen del jaciment. Uns dies més tard es registren quatre terratrèmols de baixa intensitat al golf de València, prop del Castor. L’Ajuntament d’Alcanar i la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia exigeixen més transparència sobre l’evolució de les obres de segellament.. 7 de maig La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) estudia per primera vegada com es distribueixen els sediments arrossegats riu avall per les crescudes controlades des del sistema de pantans Mequinensa-Riba-roja d’Ebre-Flix. L’organisme de conca constata durant l’episodi programat a la primavera, que incrementa cabal i temps de desembassament, multiplica per 20 el material en suspensió que s’arrossega fins als canals de regadiu del Delta. Paral·lelament, tècnics d’Endesa, l’ACA i el director del parc natural del delta de l’Ebre declaren al jutjat de Falset arran de la querella presentada per l’Associació Sediments contra Endesa per la retenció de llots a les preses.. 26 de juny El primer cens d’oliveres i oliverars monumentals de Catalunya comptabilitza 4.160 arbres a tot el país, dels quals, la gran majoria, 3.509, es localitzen a la comarca del Montsià i, en particular, al terme municipal d’Ulldecona, amb 1.902. El resultat del cens, previst per la llei de protecció d’aquest patrimoni aprovada pel Parlament, és la base del futur catàleg i ha de servir per avançar l’aprovació del decret que ha de permetre habilitar ajuts per als productors i propietaris per garantir aquesta protecció, una de les grans demandes del territori des de fa anys. Les oliveres mil·lenàries del territori del Sénia produeixen enguany 6.000 litres d’oli d’excel·lent qualitat.. 30 de juny Móra la Nova competeix amb més d’una setantena de projectes per acollir una de les quatre o cinc noves gigafactories d’intel·ligència artificial (IA) previstes per la Unió Europea. Al capdavant del projecte, impulsat pel govern espanyol, hi ha un consorci empresarial liderat per Telefónica. La de la Ribera d’Ebre és una de les 76 propostes de gigafactories d’IA presentades per part de setze 16 estats membres. En el cas de resultar escollida, s’ubicaria en un solar del polígon industrial el Molló, actualment de titularitat de l’Incasòl. Els impulsors destaquen la disponibilitat d’aigua i de fonts d’energia properes com a punts forts de la proposta.. 7 de juliol Un incendi iniciat al barranc de l’Infern, al terme municipal de Paüls, va cremar 3.300 hectàrees de terreny forestal i agrícola a Paüls, Xerta, Aldover, Tivenys i Alfara de Carles, al Baix Ebre. La virulència del foc, empès pel vent, va obligar a confinar aquests municipis durant dos dies. L’incendi va arribar a travessar el riu Ebre a Xerta, però es va evitar que s’endinsés al parc natural dels Ports. Amb el foc ja controlat, un bomber va morir en les darreres tasques d’extinció en caure per un precipici. L’origen del sinistre seria una foguera mal apagada en una finca. Un home està investigat per aquesta negligència.. 1 d’agost El ple de la Diputació de Tarragona aprova definitivament el projecte de millora de la carretera T-2021, entre la Ràpita i Poble Nou del Delta (Amposta). Les obres de la coneguda popularment com a ‘carretera de la vergonya’ es van licitar el 9 de setembre per un import de 13,5 milions d’euros, però el concurs va quedar desert. L’ens provincial va revisar les condicions i va incrementar el 30% l’import de licitació, fons als 17,65 milions d’euros. Onze empreses opten al concurs. Les expropiacions s’executaran al gener i es preveu que les obres comencin a principis de 2026.. 28 d’agost Els pagesos adherits a la primera fase del regadiu del canal Xerta-Sénia ja disposen d’aigua de l’Ebre per als seus camps. Després de diverses dècades de projectes, obres i més de 150 milions d’euros públics invertits, es poden regar 57 hectàrees d’una superfície potencial de 163 d’aquesta la primera fase, als municipis de Xerta i Aldover. El Govern i la Comunitat de Regants confien que la posada en marxa del regadiu esperoni els propietaris a adherir-s’hi i, d’aquesta manera, poder revertir l’abandonament de l’activitat agrícola a les planes interiors del Baix Ebre i el Montsià.. 29 d’agost Les altes temperatures tornen a provocar la mortalitat de pràcticament tota la cria de musclo del delta de l’Ebre, el 90%. Tot i que els aqüicultors avancen la campanya, la cria ha de passar l’estiu a les badies i no sobreviu. Això obliga els productors a comprar de nou la cria a França, i sobretot a Itàlia, amb el sobrecost que suposa. Paral·lelament, el Departament d’Agricultura autoritza la instal·lació d’un viver de cria de musclo a mar obert, a la costa de l’Ametlla de Mar. L’empresa Mol·luscos Mar Abierto instal·larà noves estructures per produir uns 500.000 quilos de llavor autòctona. Al Delta se’n planta un milió i mig cada any.. 12 d’octubre Després de dos episodis de pluges intenses, el 12 d’octubre una nova borrasca derivada de la tempesta ‘Alice’ provoca greus i inaudites inundacions en pobles del Montsià com Godall o la Ràpita. També es van produir barrancades a Alcanar, Santa Bàrbara, Masdenverge, Freginals, Ulldecona, Mas de Barberans i Vinallop (al terme de Tortosa). Les pluges torrencials desborden els barrancs de la comarca i queden tallats eixos viaris com la C-12 i l’AP-7. L’episodi es tanca sense cap víctima, tot i que els cossos d’emergències han d’actuar fent nombrosos rescats in extremis de persones atrapades en vehicles i habitatges.. 17 de novembre L’Ajuntament d’Alcanar comença a taxar una desena d’habitatges situats al barranc del Llop, a Alcanar Platja, per enderrocar-los i traslladar els veïns, “els primers traslladats climàtics” de Catalunya. Aquestes cases estan construïdes dins del curs fluvial del barranc i han patit cinc inundacions en set anys, amb episodis cada vegada més violents. Conscients del risc al qual estan exposats, els propietaris de les edificacions han acceptat la proposta i esperen compensacions adequades.. 18 de novembre La sol·licitud dels gestors de la nuclear extremenya d’Alamaraz de prolongar la seva vida útil més enllà de la data de tancament revifa les aspiracions de les centrals catalanes de seguir funcionant més enllà de les quatre dècades. De moment, l’Associació Nuclear Ascó Vandellòs II (ANAV) segueix construint a Ascó un nou magatzem temporal individualitzat de residus per ampliar la capacitat actual. La central ha finalitzat també la restauració de la torre de refrigeració de tir. Ecologistes en Acció i la Plataforma en Defensa de l’Ebre acusen el complex d’abocar al riu aigua a temperatura més alta de la permesa per la normativa. D’altra banda, els fons nuclears repartiran més de 52 milions d’euros aquest 2025.. 20 de novembre Després de dos accidents greus consecutius (un dels quals mortal), amb camions implicats i complicacions de trànsit prolongades, Interior anuncia un pla de xoc per aturar l’increment de la sinistralitat l’autopista AP-7 al tram de les Terres de l’Ebre, que suposa reduir la velocitat a 80 km/h per a vehicles pesants i 100 km/h per a turismes en el tram entre l’Ametlla de Mar i Amposta, en sentit sud. També s’han intensificat els controls, les inspeccions, i s’usen noves tecnologies per detectar la fatiga dels camioners.. 26 de novembre La flota d’arrossegament de la Ràpita lamenta que l’ampliació dels dies de pesca de 2025 arriba tard, quan moltes embarcacions ja estan amarrades a port des de fa setmanes perquè han esgotat els dies establerts. Els mariners ebrencs reclamen que s’atorguin 180 dies de pesca per a 2026 i tenir una xifra a principi d’any per poder planificar la temporada i reduir la burocràcia a complir.. 10 de desembre Patrimoni autoritza reprendre les obres d’ampliació de l’Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC), aturades des de feia un any per la troballa d’unes restes arqueològiques preexistents al turó del Sitjar. El projecte s’ha de modificar eliminant una planta destinada a aparcament, però es manté el contracte amb la UTE adjudicatària per agilitzar la represa i el cost no supera els límits de la licitació. El Govern reitera que, paral·lelament, segueix apostant per construir nou equipament i l’Ajuntament de Tortosa negocia amb els propietaris l’adquisició dels terrenys al barri de Sant Llàtzer per substituir els triats inicialment, situats en una zona inundable.. L’incendi de Paüls i els aiguats del Montsià marquen el 2025 a les Terres de l’Ebre és un article de EbreDigital.cat.