«Es pot dir que he creat la imatge d’aquesta cançó [Canción de jinete] amb una sola taca de tinta… he agafat tinta xinesa i, en fer-ho , he dit: jo firmo aquesta cosa de Lorca amb la seva sang i amb la meva. Aquest esquitx és un esquitx de sang», afirmava Salvador Dalí per explicar com va il·lustrar la portada d’un disc de Paco Ibañez l’any 1964. Aquella portada i moltes altres, de Dalí i Joan Miró a Clara de Ramon, queden recollides a Art & Música. Antologia gràfica de la discografia catalana. Enderrock Llibres hi repassa l’univers visual de la música catalana a través de 800 portades i l’obra d’un centenar d’artistes gràfics que han marcat el disseny discogràfic dels darrers seixanta anys.
«Es pot dir que he creat la imatge d’aquesta cançó [Canción de jinete] amb una sola taca de tinta… he agafat tinta xinesa i, en fer-ho , he dit: jo firmo aquesta cosa de Lorca amb la seva sang i amb la meva. Aquest esquitx és un esquitx de sang», afirmava Salvador Dalí per explicar com va il·lustrar la portada d’un disc de Paco Ibañez l’any 1964. Aquella portada i moltes altres, de Dalí i Joan Miró a Clara de Ramon, queden recollides a Art & Música. Antologia gràfica de la discografia catalana. Enderrock Llibres hi repassa l’univers visual de la música catalana a través de 800 portades i l’obra d’un centenar d’artistes gràfics que han marcat el disseny discogràfic dels darrers seixanta anys.
«Es pot dir que he creat la imatge d’aquesta cançó [Canción de jinete] amb una sola taca de tinta… he agafat tinta xinesa i, en fer-ho , he dit: jo firmo aquesta cosa de Lorca amb la seva sang i amb la meva. Aquest esquitx és un esquitx de sang», afirmava Salvador Dalí per explicar com va il·lustrar la portada d’un disc de Paco Ibañez l’any 1964. Aquella portada i moltes altres, de Dalí i Joan Miró a Clara de Ramon, queden recollides a Art & Música. Antologia gràfica de la discografia catalana. Enderrock Llibres hi repassa l’univers visual de la música catalana a través de 800 portades i l’obra d’un centenar d’artistes gràfics que han marcat el disseny discogràfic dels darrers seixanta anys.. De gran format i vocació enciclopèdica, el llibre posa en diàleg creadors històrics —com Jordi Fornas, America Sánchez, Frederic Amat, Sílvia Gubern o Antoni Tàpies— amb les generacions contemporànies, entre les quals destaquen Josep Basora, Albert Romagós o Cinta Vidal.. ‘Totes les flors’, de Roger Mas, amb la portada dissenyada per Xevi Vilaró. / DdG. Una llarga llista d’il·lustradors, pintors, fotògrafs i dissenyadors en què la representació gironina no és menor, perquè va del geni de Figueres i Lluís Güell a creadors com Xevi Vilaró (La Cellera de Ter, 1975), amb portades per a Mazoni (Eufòria 5 Esperança 0, 2008) o Roger Mas (Totes les flors, 2021), o el figuerenc Arnau Pi i les seves col·laboracions amb John Talabot, Mishima o The New Raemon.. En el cas de Dalí, a més de la pintura per a Ibáñez, el llibre reprodueix la il·lustració per a l’àlbum orquestral de Jackie Gleason Lonesome Echo, de 1955; mentre que de Güell en destaca la magnífica carpeta del disc Kitsch II (1992), que ell mateix dissenya com a tríptic i pinta.. Una de les imatges de Lluís Güell per a Kitsch. / DdG. També hi ha un espai dedicat a músics que creen les seves pròpies portades, com l’olotí Albert Aromir (Bedroom) o els gironins Pau i Marc Marquès, que signen la imatge de Bamboo Avenue d’Umpah Pah (1992).. El llibre recupera portades icòniques, en ressegueix l’evolució i mostra com els artistes han ajudat a definir la identitat gràfica de moviments, segells i creadors musicals. Des del disseny modernitzador dels anys seixanta fins a les propostes digitals actuals, el llibre evidencia que el grafisme ha estat -i continua sent- una part essencial de l’experiència musical.. Així mateix, el volum incorpora textos d’especialistes com Tomeu Canyelles, Òscar Dalmau, M. Àngels Fortea, Carles Gámez, Òscar Guayabero, Oriol Lladó, Jordi Llansamà, Òscar Nin, Jaume Pujagut, Guillem Vidal i Joaquim Vilarnau, que contextualitzen i analitzen aquesta relació persistent entre imatge i so, i expliquen com el disseny ha contribuït a crear icones i a construir relats que encara perduren.
