L’actor i humorista Fernando Esteso ha mort aquest diumenge a València als 80 anys. Tal com ha pogut confirmar Levante-EMV, Esteso estava ingressat a l’Hospital Universitari La Fe. Esteso ja va tenir problemes respiratoris fa cinc anys i ja va estar ingressat a La Fe. L’actor va ingressar fa un parell de dies a l’hospital.
L’actor i humorista Fernando Esteso ha mort aquest diumenge a València als 80 anys. Tal com ha pogut confirmar Levante-EMV, Esteso estava ingressat a l’Hospital Universitari La Fe. Esteso ja va tenir problemes respiratoris fa cinc anys i ja va estar ingressat a La Fe. L’actor va ingressar fa un parell de dies a l’hospital.
L’actor i humorista Fernando Esteso ha mort aquest diumenge a València als 80 anys. Tal com ha pogut confirmar Levante-EMV, Esteso estava ingressat a l’Hospital Universitari La Fe. Esteso ja va tenir problemes respiratoris fa cinc anys i ja va estar ingressat a La Fe. L’actor va ingressar fa un parell de dies a l’hospital.. Fernando Esteso Allué va néixer el 14 de gener de 1945 a Saragossa, al si d’una família d’artistes de jota. El seu destí era als escenaris des del principi: va debutar amb només sis anys com a ‘El Niño de la Jota’ i va guanyar experiència en el teatre de varietats i la revista. Aquesta formació primerenca li va atorgar una versatilitat que li permetria dominar l’humor, el cant i la interpretació, convertint-se aviat en una de les figures més reconegudes de l’espectacle a l’Espanya de l’època.. La seva època daurada va arribar entre finals dels anys 70 i principis dels 80, quan va formar al costat d’Andrés Pajares el duo còmic més rendible del cine espanyol. Sota la direcció de Mariano Ozores, van protagonitzar èxits massius com ‘Los bingueros’ (1979) o ‘Yo hice a Roque III’ (1980). El seu estil d’humor murri i costumista va capturar la idiosincràsia d’una Espanya en plena Transició, convertint-los en fenòmens de masses que omplien les sales de tot el país.. Malgrat les seves arrels aragoneses, Esteso va mantenir un vincle infrangible amb València, ciutat on ha residit des de fa dècades. Gràcies a aquesta vinculació a la seva estreta complicitat amb aquesta terra, es va guanyar la consideració de valencià d’adopció plenament integrat a la vida social del Cap i Casal. Va ser un rostre habitual a les Falles i un fix en la programació dels teatres locals, com el Teatre Olympia, on les seves funcions de comèdia i revista sempre han gaudit d’una acollida calorosa per part del públic valencià.
