n tram de 6 quilòmetres de la carretera N-340 a Mont-roig del Camp (Baix Camp) és el més perillós de la xarxa estatal de carreteres. En concret, té un índex de risc de 200,9, molt per sobre de la segona carretera més perillosa, a Lleó, amb 160,1, segons l’estudi iRAP, fet públic aquest dimarts pel RACC. Una altra carretera que passa per la demarcació de Tarragona, l’N-420, és la segona de l’Estat amb més quilòmetres perillosos. La mitjana estatal de trams perillosos és del 12% dels km, mentre que a Catalunya és l’11%, i un total de 201 km, però a la demarcació de Girona el 18% dels km de xarxa estatal són perillosos.
El RACC ha presentat la 22a edició del Mapa de risc segons la metodologia iRAP, corresponent al trienni 2022-2024. Aquest estudi identifica els trams de via interurbana amb risc més alt que es produeixi un accident greu o mortal, valorat en termes relatius en funció de la quantitat de vehicles que hi circulen. L’objecte d’anàlisi ha estat la Xarxa de Carreteres de l’Estat (RCE), de titularitat íntegrament ministerial, per a la tramificació de la qual s’ha atès a certs criteris d’homogeneïtat quant a la tipologia de la via, el tipus d’interseccions que presenta i l’existència de trams amb calçada única o calçades separades.
En conjunt, s’han analitzat 3.595 trams de la RCE, que representen 26.470 km de longitud. La RCE suposa el 16% de longitud de les carreteres espanyoles i canalitza el 53% del trànsit total. S’han tingut en compte un total de 3.873 accidents amb resultat de víctimes mortals o ferits greus que han tingut lloc a la RCE en el trienni 2022-2024, dels quals 1.192 van ser accidents mortals amb un resultat de 1.341 persones mortes, i 2.681 van ser accidents greus amb un desenllaç de 3.566 persones ferides de gravetat.
L’índex de risc en el conjunt de la RCE s’ha reduït entre el 2010 i el 2024, passant de 15,3 a 6,4 a les vies d’alta capacitat (-58%) i de 47,7 a 24,4 a les carreteres convencionals (-49%). L’índex de risc en les vies convencionals és gairebé quatre vegades superior a l’índex de risc en les vies d’alta capacitat.
Per primera vegada en 15 anys augmenta l’índex de risc en les vies d’alta capacitat respecte a l’anterior edició de l’informe. L’índex de risc en el conjunt de les carreteres convencionals de la RCE s’ha mantingut en 24,4, per sobre del mínim del 21,4 en el trienni 2019-2021, però molt per sota del 47,7 del trienni 2008-2010. L’índex de risc de les vies d’alta capacitat (autopistes i autovies) ha passat del mínim del 6,1 en tots els triennis des del 2019 al 6,4, encara molt per sota del rècord del 15,3 del trienni 2008-2010.
Hi ha 103 carreteres de la RCE que contenen almenys un tram de risc “elevat” (vermell) o “molt elevat” (negre). Hi ha 15 carreteres que concentren el 51% del total de km de risc “elevat” i “molt elevat”, que es registren en tan sols 1.601 km. Es tracta en tots els casos de carreteres convencionals, i 11 d’elles repeteixen en aquesta llista respecte de l’edició anterior. La carretera N-330 (d’Alacant a Saragossa), encapçala aquesta llista, seguida de l’N-420 (de Tarragona a Còrdova), amb 149 km perillosos, i de l’N-630 (la Ruta de la Plata).
El tram amb la probabilitat més gran per a un conductor de patir un accident greu o mortal es troba a l’N-340 a Tarragona, carretera que té 127 km perillosos en tot el seu traçat. En concret el tram més perillós són els 5,9 km entre Mont-roig del Camp i la intersecció amb la T-323, amb una intensitat mitjana diària de 2.319 vehicles i tres accidents amb morts o ferits greus.
Els resultats globals mostren que 3.122 km, equivalents a l’11,8% dels quilòmetres de la RCE, presenten un risc “elevat” o “molt elevat” per als conductors de patir un accident greu o mortal, per sobre de l’11% del trienni 2021-2023. S’observa un augment notable dels trams amb índex de risc molt elevat, que passen de 14.00 a 1.700 km, mentre els trams de risc elevat i moderat es redueixen. També augmenten els trams de risc baix a costa dels trams de risc molt baix. El 53% dels trams tenen risc molt baix, i el 27%, risc baix.
La mitjana espanyola és d’un 12% dels trams amb risc elevat o molt elevat, amb un total de 3.122 km. Catalunya està una mica per sota de la mitjana estatal, amb un 11% i un total de 201 km. Girona té un 18% de trams perillosos, i és l’única demarcació catalana per sobre de la mitjana estatal. Lleida té un 11% de trams perillosos, mentre que Barcelona i Tarragona estan per sota.
Aragó és la comunitat autònoma amb una proporció més elevada de trams de risc elevat o molt elevat, fins al 21% i Castella i Lleó és la comunitat amb una quantitat més gran de quilòmetres de la RCE que transcorren pel seu territori amb risc “elevat” i “molt elevat”, amb 895 km. La Comunitat de Madrid és la que presenta una menor proporció de trams de risc “molt elevat” o “elevat” que transcorren pel seu territori, amb només un 2%, seguida del País Valencià (7%) i d’Andalusia (8%).
Hi ha comunitats com Euskadi, Balears i Canàries que no tenen cap tram d’RCE, mentre que a Navarra tots els trams, sis, són autopistes de peatge. El pes relatiu de l’RCE en el conjunt de la xarxa viària interurbana és diferent en cada comunitat, amb un 16% de mitjana. A Catalunya és el 15%.
Fins a 17 províncies registren una proporció de trams de la RCE que transcorren pel seu territori amb risc “elevat” o “molt elevat” per sobre de la mitjana espanyola, que és de l’11,8%.
Els 10 trams amb risc més alt de la RCE corresponen a carreteres convencionals, de calçada única i amb un carril per sentit de circulació. Hi ha 5 trams que repeteixen a la classificació respecte a l’edició anterior.
Evolució del trànsit i de la sinistralitat viària
A partir del 2014, tot i que la mobilitat (el total de km recorreguts) va anar augmentant, l’accidentalitat greu va anar disminuint suaument, cosa que ha facilitat la disminució progressiva del risc. Amb la irrupció de la covid-19, es va produir una important reducció de l’accidentalitat vinculada a les restriccions de mobilitat. Un cop recuperada la normalitat després de la pandèmia, l’accidentalitat greu ha crescut més que el trànsit a la RCE.
Malgrat que les vies d’alta capacitat suporten una mica més de 4 vegades més trànsit que les vies convencionals, tan sols concentren el 55% d’accidents amb morts i ferits greus, mentre que les vies convencionals representen el 45% dels accidents. La sinistralitat severa ha superat els nivells prepandèmics, tant en les vies d’alta capacitat com en les carreteres convencionals, a la vista de l’evolució del trienni 2022-2024.
En el conjunt de la xarxa viària espanyola (que engloba tant la RCE com la resta de carreteres de titularitat local i autonòmica), el nombre més gran de víctimes mortals es produeix en les vies convencionals, seguides per les autovies i per les autopistes. Cal destacar que el 2024 es va registrar una lleugera reducció de les víctimes mortals en autopistes i en la resta de vies respecte a l’any anterior, mentre que en autovies es produeix un increment notable. En conjunt, les xifres mostren un augment global del 0,2% respecte al 2023, evidenciant la dificultat d’assolir l’objectiu de reducció del 50% de persones mortes per a l’any 2030.
Un tram de l’N-340 a Mont-roig del Camp és el més perillós de la xarxa viària estatal és un article de EbreDigital.cat.
n tram de 6 quilòmetres de la carretera N-340 a Mont-roig del Camp (Baix Camp) és el més perillós de la xarxa estatal de carreteres. En concret, té un índex de risc de 200,9, molt per sobre de la segona carretera més perillosa, a Lleó, amb 160,1, segons l’estudi iRAP, fet públic aquest dimarts pel RACC. Una altra carretera que passa per la demarcació de Tarragona, l’N-420, és la segona de l’Estat amb més quilòmetres perillosos. La mitjana estatal de trams perillosos és del 12% dels km, mentre que a Catalunya és l’11%, i un total de 201 km, però a la demarcació de Girona el 18% dels km de xarxa estatal són perillosos.. El RACC ha presentat la 22a edició del Mapa de risc segons la metodologia iRAP, corresponent al trienni 2022-2024. Aquest estudi identifica els trams de via interurbana amb risc més alt que es produeixi un accident greu o mortal, valorat en termes relatius en funció de la quantitat de vehicles que hi circulen. L’objecte d’anàlisi ha estat la Xarxa de Carreteres de l’Estat (RCE), de titularitat íntegrament ministerial, per a la tramificació de la qual s’ha atès a certs criteris d’homogeneïtat quant a la tipologia de la via, el tipus d’interseccions que presenta i l’existència de trams amb calçada única o calçades separades.. En conjunt, s’han analitzat 3.595 trams de la RCE, que representen 26.470 km de longitud. La RCE suposa el 16% de longitud de les carreteres espanyoles i canalitza el 53% del trànsit total. S’han tingut en compte un total de 3.873 accidents amb resultat de víctimes mortals o ferits greus que han tingut lloc a la RCE en el trienni 2022-2024, dels quals 1.192 van ser accidents mortals amb un resultat de 1.341 persones mortes, i 2.681 van ser accidents greus amb un desenllaç de 3.566 persones ferides de gravetat.. L’índex de risc en el conjunt de la RCE s’ha reduït entre el 2010 i el 2024, passant de 15,3 a 6,4 a les vies d’alta capacitat (-58%) i de 47,7 a 24,4 a les carreteres convencionals (-49%). L’índex de risc en les vies convencionals és gairebé quatre vegades superior a l’índex de risc en les vies d’alta capacitat.. Per primera vegada en 15 anys augmenta l’índex de risc en les vies d’alta capacitat respecte a l’anterior edició de l’informe. L’índex de risc en el conjunt de les carreteres convencionals de la RCE s’ha mantingut en 24,4, per sobre del mínim del 21,4 en el trienni 2019-2021, però molt per sota del 47,7 del trienni 2008-2010. L’índex de risc de les vies d’alta capacitat (autopistes i autovies) ha passat del mínim del 6,1 en tots els triennis des del 2019 al 6,4, encara molt per sota del rècord del 15,3 del trienni 2008-2010.. Hi ha 103 carreteres de la RCE que contenen almenys un tram de risc “elevat” (vermell) o “molt elevat” (negre). Hi ha 15 carreteres que concentren el 51% del total de km de risc “elevat” i “molt elevat”, que es registren en tan sols 1.601 km. Es tracta en tots els casos de carreteres convencionals, i 11 d’elles repeteixen en aquesta llista respecte de l’edició anterior. La carretera N-330 (d’Alacant a Saragossa), encapçala aquesta llista, seguida de l’N-420 (de Tarragona a Còrdova), amb 149 km perillosos, i de l’N-630 (la Ruta de la Plata).. El tram amb la probabilitat més gran per a un conductor de patir un accident greu o mortal es troba a l’N-340 a Tarragona, carretera que té 127 km perillosos en tot el seu traçat. En concret el tram més perillós són els 5,9 km entre Mont-roig del Camp i la intersecció amb la T-323, amb una intensitat mitjana diària de 2.319 vehicles i tres accidents amb morts o ferits greus.. Els resultats globals mostren que 3.122 km, equivalents a l’11,8% dels quilòmetres de la RCE, presenten un risc “elevat” o “molt elevat” per als conductors de patir un accident greu o mortal, per sobre de l’11% del trienni 2021-2023. S’observa un augment notable dels trams amb índex de risc molt elevat, que passen de 14.00 a 1.700 km, mentre els trams de risc elevat i moderat es redueixen. També augmenten els trams de risc baix a costa dels trams de risc molt baix. El 53% dels trams tenen risc molt baix, i el 27%, risc baix.. La mitjana espanyola és d’un 12% dels trams amb risc elevat o molt elevat, amb un total de 3.122 km. Catalunya està una mica per sota de la mitjana estatal, amb un 11% i un total de 201 km. Girona té un 18% de trams perillosos, i és l’única demarcació catalana per sobre de la mitjana estatal. Lleida té un 11% de trams perillosos, mentre que Barcelona i Tarragona estan per sota.. Aragó és la comunitat autònoma amb una proporció més elevada de trams de risc elevat o molt elevat, fins al 21% i Castella i Lleó és la comunitat amb una quantitat més gran de quilòmetres de la RCE que transcorren pel seu territori amb risc “elevat” i “molt elevat”, amb 895 km. La Comunitat de Madrid és la que presenta una menor proporció de trams de risc “molt elevat” o “elevat” que transcorren pel seu territori, amb només un 2%, seguida del País Valencià (7%) i d’Andalusia (8%).. Hi ha comunitats com Euskadi, Balears i Canàries que no tenen cap tram d’RCE, mentre que a Navarra tots els trams, sis, són autopistes de peatge. El pes relatiu de l’RCE en el conjunt de la xarxa viària interurbana és diferent en cada comunitat, amb un 16% de mitjana. A Catalunya és el 15%.. Fins a 17 províncies registren una proporció de trams de la RCE que transcorren pel seu territori amb risc “elevat” o “molt elevat” per sobre de la mitjana espanyola, que és de l’11,8%.. Els 10 trams amb risc més alt de la RCE corresponen a carreteres convencionals, de calçada única i amb un carril per sentit de circulació. Hi ha 5 trams que repeteixen a la classificació respecte a l’edició anterior.. Evolució del trànsit i de la sinistralitat viària. A partir del 2014, tot i que la mobilitat (el total de km recorreguts) va anar augmentant, l’accidentalitat greu va anar disminuint suaument, cosa que ha facilitat la disminució progressiva del risc. Amb la irrupció de la covid-19, es va produir una important reducció de l’accidentalitat vinculada a les restriccions de mobilitat. Un cop recuperada la normalitat després de la pandèmia, l’accidentalitat greu ha crescut més que el trànsit a la RCE.. Malgrat que les vies d’alta capacitat suporten una mica més de 4 vegades més trànsit que les vies convencionals, tan sols concentren el 55% d’accidents amb morts i ferits greus, mentre que les vies convencionals representen el 45% dels accidents. La sinistralitat severa ha superat els nivells prepandèmics, tant en les vies d’alta capacitat com en les carreteres convencionals, a la vista de l’evolució del trienni 2022-2024.. En el conjunt de la xarxa viària espanyola (que engloba tant la RCE com la resta de carreteres de titularitat local i autonòmica), el nombre més gran de víctimes mortals es produeix en les vies convencionals, seguides per les autovies i per les autopistes. Cal destacar que el 2024 es va registrar una lleugera reducció de les víctimes mortals en autopistes i en la resta de vies respecte a l’any anterior, mentre que en autovies es produeix un increment notable. En conjunt, les xifres mostren un augment global del 0,2% respecte al 2023, evidenciant la dificultat d’assolir l’objectiu de reducció del 50% de persones mortes per a l’any 2030.. Un tram de l’N-340 a Mont-roig del Camp és el més perillós de la xarxa viària estatal és un article de EbreDigital.cat.
n tram de 6 quilòmetres de la carretera N-340 a Mont-roig del Camp (Baix Camp) és el més perillós de la xarxa estatal de carreteres. En concret, té un índex de risc de 200,9, molt per sobre de la segona carretera més perillosa, a Lleó, amb 160,1, segons l’estudi iRAP, fet públic aquest dimarts pel […] Un tram de l’N-340 a Mont-roig del Camp és el més perillós de la xarxa viària estatal és un article de EbreDigital.cat.
Facebook Instagram WhatsApp Telegram YouTube. «}. febr.Cicle de Concerts de Tardor a Hivern 2025-2026: Cor FlumineCategoriaCulturaPoblacióTortosa. «}. febr.1a Milla Urbana de CampredóCategoriaEsportsPoblacióCampredó. Mostrar més esdeveniments