Per quart any consecutiu, el Festival de Perelada presenta la seva edició de Pasqua i ho fa, des d’aquest dijous 2 d’abril i fins diumenge, amb un programa que prima «l’excel·lència artística» del país, la «recuperació de patrimoni musical, l’aposta per la nova creació, per la internacionalitat, però també pels artistes de casa», tal com certifica el seu director artístic, Oriol Aguilà. La bona acollida que té aquesta proposta, iniciada ara fa quatre anys, respon, segons ell, a una necessitat profunda tant del públic com dels artistes i creadors de «trobar espais pel concert enmig del desconcert». És, assegura el director, «el retorn a espais de pau, de silenci, de pensament, d’espiritualitat, en un sentit obert» dins un marc com l’Empordà. Afegeix, a més, que aquesta proposta singular s’insereix dins una «especificitat genuïnament europea». Mentre que el concepte festival «s’ha extés primer a Occident i després a la globalitat del món», en el cas dels festivals de Pasqua «és quelcom que encara manté aquestes essències d’europeisme, un moment per viure la música per ella mateixa, sense gaires més ornaments».
Per quart any consecutiu, el Festival de Perelada presenta la seva edició de Pasqua i ho fa, des d’aquest dijous 2 d’abril i fins diumenge, amb un programa que prima «l’excel·lència artística» del país, la «recuperació de patrimoni musical, l’aposta per la nova creació, per la internacionalitat, però també pels artistes de casa», tal com certifica el seu director artístic, Oriol Aguilà. La bona acollida que té aquesta proposta, iniciada ara fa quatre anys, respon, segons ell, a una necessitat profunda tant del públic com dels artistes i creadors de «trobar espais pel concert enmig del desconcert». És, assegura el director, «el retorn a espais de pau, de silenci, de pensament, d’espiritualitat, en un sentit obert» dins un marc com l’Empordà. Afegeix, a més, que aquesta proposta singular s’insereix dins una «especificitat genuïnament europea». Mentre que el concepte festival «s’ha extés primer a Occident i després a la globalitat del món», en el cas dels festivals de Pasqua «és quelcom que encara manté aquestes essències d’europeisme, un moment per viure la música per ella mateixa, sense gaires més ornaments».
Per quart any consecutiu, el Festival de Perelada presenta la seva edició de Pasqua i ho fa, des d’aquest dijous 2 d’abril i fins diumenge, amb un programa que prima «l’excel·lència artística» del país, la «recuperació de patrimoni musical, l’aposta per la nova creació, per la internacionalitat, però també pels artistes de casa», tal com certifica el seu director artístic, Oriol Aguilà. La bona acollida que té aquesta proposta, iniciada ara fa quatre anys, respon, segons ell, a una necessitat profunda tant del públic com dels artistes i creadors de «trobar espais pel concert enmig del desconcert». És, assegura el director, «el retorn a espais de pau, de silenci, de pensament, d’espiritualitat, en un sentit obert» dins un marc com l’Empordà. Afegeix, a més, que aquesta proposta singular s’insereix dins una «especificitat genuïnament europea». Mentre que el concepte festival «s’ha extés primer a Occident i després a la globalitat del món», en el cas dels festivals de Pasqua «és quelcom que encara manté aquestes essències d’europeisme, un moment per viure la música per ella mateixa, sense gaires més ornaments».. En el cas de Peralada, no ha calgut massa temps, segons Oriol Aguilà, per «situar l’Empordà dins el mapa musical de la Pasqua europea». Ho constaten amb les invitacions a coproducció o com s’acosten els grups, els intèrprets i els compositors. A més, el director creu que «a nivell català ens hem convertit en un espai de referència, hem creat un lloc comú, una comunitat de músics, de creadors, de públic». Es tracta, assegura Aguilà, d’un públic que repeteix, que «té com una devoció» i que ha rellançat el concepte d’abonament, molt a la baixa en els últims temps. Enguany, es presentaran cinc concerts a l’església del Carme, una d’elles, la darrera una matinée dedicada a la música sacra de Mozart i Schubert, i una proposta inèdita de creació contemporània -la instal·lació performativa interdisciplinària La luz del lobo no pesa d’Aurora Bauzà i Pere Jou, en col·laboració amb l’artístic lumínic Jou Serra, al Claustre del castell. D’aquesta darrera se’n faran quatre passes -abans i després dels concerts- i representa el suport a la nova creació que porta molt temps desplegant el festival empordanès. A més, el divendres, la instal·lació incorpora la intervenció en directe del Cor Bruckner, sota la direcció de Júlia Sesé, que integra la veu coral. «Convida a viure aquesta experiència de diàleg de la música i les arts visuals amb el patrimoni monumental del recinte del Carme», valora Aguilà.. L’actuació de Vespres d’Arnadí a Roma, l’any passat. / Nia Escolà. Respecte als concerts, el festival s’inicia amb una meditació barroca sobre la culpa i la redempció, concretament, amb la recuperació de Cristo condannato d’Antonio Caldara, un oratori estrenat el Dijous Sant del 1717 a la Hofkapelle de Viena que es presenta per primera vegada en època moderna a l’Estat. Oriol Aguilà inicideix en com el festival «recupera patrimoni musical» des de la primera edició. En aquest cas, remarca com aquesta obra es va estrenar fa més de tres-cents anys enrere. «Quan dialoguem amb Dani Espasa sempre tenim moltes propostes sobre la taula i hem optat per aquesta perquè Antonio Caldara va ser qui va entrar l’òpera a casa nostra, a Barcelona de la mà de l’Arxiduc Carles i va entrar l’òpera italiana a la península ibèrica. Caldara, doncs, tot i ser un compositor italià, té vincles catalans i li volem retre homenatge», explica Aguilà. Aquesta obra portarà el segell de l’orquestra resident del Festival, Vespres d’Arnadí, i el cor Francesc Valls, dirigit per Pere Lluis Biosca, també resident i que enguany debuta en aquest escenari. Habitualment, aquesta formació actua a la Catedral de Barcelona o a la Sagrada Família.. L’endemà, coincidint amb Divendres Sant, a l’església es podran escoltar Les Leçons de Ténèbres de François Couperin, composades el 1714 per a les monges del convent de Lonchamp, una de les joies més íntimes i dramàtiques del Barroc francès. El concert anirà a càrrec de William Christie i Les Arts Florissants. intèrprets que estava previst que actuessin al festival l’any passat, però l’alerta de mal temps ho va fer inviable. Enguany es recupera, però amb un altre repertori. S’aprofitarà, a més, per concedir-li a Christie la Medalla d’Honor del festival «per mèrits molt merescuts i per la trajectòria a nivell universal. Parlar de William Christie és parlar d’un món de conviccions, d’humanitat, d’excel·lència artística, de qui ha obert les portes del Barroc als joves. Homenatjar William Christie és homenatjar la humanitat i el que voldríem que fos».. El director William Christie. / Vincent Pontet. Dissabte Sant, el festival proposa un doble programa que aborda la mort i la transcendència des de dues grans tradicions europees: la música sacra germànica del barroc i el repertori renaixentista hispànic, amb dues lectures estètiques i espirituals complementàries. A la tarda, Lionel Meunier i Vox Luminis presenten Ein deutsches Barockrequiem, mentre que a la nit, O Vos Omnes, cor de gran excel·lència dirigit per Xavier Pastrana, interpretarà l’Officium Defunctorum de Tomás Luis de Victoria, ofici de difunts i una de les obres cabdals del Renaixement musical espanyol composada l’any 1605 per les exèquies de l’emperadriu Maria d’Àustria.Una de les particularitats d’aquest concert és que el cor s’ubicarà al mig de l’església amb el públic al seu voltant i immers en la penombra reforçant la dimensió ritual i contemplativa.. Enguany, com l’edició passada, el festival es tancarà amb una matinée per a Diumenge de Pasqua. El director artístic està molt satisfet i la descriu com «una experiència preciosa». A més, es tracta d’una de les propostes que més expectació ha generat, la qual cosa determina que s’estan canviant hàbits anant a Peralada a un concert al migdia. I no serà un concert qualsevol sinó el debut de la Franz Schubert Filharmonia, sota la direcció de Guillermo García Calvo, amb la participació de Yewon Han (soprano), Marcela Rahal (mezzosoprano), Filipe Manu (tenor) i Manuel Fuentes (baix) -els quatre Premi Festival Perelada del Concurs Tenor Viñas en diferents edicions- i del Cor Francesc Valls.. A banda dels concerts, el festival també inclou una conferència a la biblioteca, dijous a les sis de la tarda. Aquesta sessió aprofundeix en la iconografia de sant Sebastià i en la mirada classicista que Guido Reni va convertir en imatge de bellesa idealitzada. La xerrada la impartirà l’historiador de l’art i restaurador de pintura, Ignacio G. Panciello, qui analitzarà les obres conservades a les col·leccions de Peralada, mentre la conservadora del castell de Peralada, Susana García, contextualitzarà la peça dins del conjunt patrimonial i artístic del castell. La conferència, que compta amb la col·laboració dels Amics del Liceu i el Museu Castell Perelada, ofereix una mirada exclusiva al valor històric i artístic del patrimoni del Festival.. Oriol Aguilà creu que «l’espai del Barroc genera més afinitat en els públics joves i els no afins a les sales de concert, més que els classicismes o els llenguatges tradicionals de la sala de concert». El director afegeix que els joves s’hi senten identificats, perquè el Barroc «no deixa de tenir un punt alternatiu, molt divertit, juganer, de poca seriositat, un espai on s’hi troben bé». Així, en una sala de concerts amb una proposta barroca «veus un públic amb unes actituds, amb unes procedències que enriqueixen l’aforament tradicional de la música clàssica». D’altra banda, Oriol Aguilà afegeix que «la gran modernitat del barroc ha estat a través de les posades a l’escena que són les que han interpel·lat als grans directors de teatre a donar la seva mirada contemporània a una història de l’antiguitat, amb moltes referències a les divinitats i a les llegendes. Hi ha un mirall interessant amb la música antiga i és una manera de rellegir o de connectar el món d’avui amb les antigues litúrgies».
