L’editor, fotògraf i escriptor Quim Curbet (Girona, 1959) agraïa a l’editor de Cal·lígraf, Jaume Torrent, fa uns dies al Museu del Joguet de Figueres, l’aposta que havia fet publicant un llibre, el seu, Apunts de saviesa prescindible, tenint present que «ja el títol porta l’estigma del fracàs». El mateix autor va definir-lo com «un recull de reflexions, observacions, petites ironies que en aparença podrien semblar supèrflues, però que, en el fons, parlen de com vivim i ens contradiem cada dia», és a dir, condensen la seva mirada del món.
L’editor, fotògraf i escriptor Quim Curbet (Girona, 1959) agraïa a l’editor de Cal·lígraf, Jaume Torrent, fa uns dies al Museu del Joguet de Figueres, l’aposta que havia fet publicant un llibre, el seu, Apunts de saviesa prescindible, tenint present que «ja el títol porta l’estigma del fracàs». El mateix autor va definir-lo com «un recull de reflexions, observacions, petites ironies que en aparença podrien semblar supèrflues, però que, en el fons, parlen de com vivim i ens contradiem cada dia», és a dir, condensen la seva mirada del món.
L’editor, fotògraf i escriptor Quim Curbet (Girona, 1959) agraïa a l’editor de Cal·lígraf, Jaume Torrent, fa uns dies al Museu del Joguet de Figueres, l’aposta que havia fet publicant un llibre, el seu, Apunts de saviesa prescindible, tenint present que «ja el títol porta l’estigma del fracàs». El mateix autor va definir-lo com «un recull de reflexions, observacions, petites ironies que en aparença podrien semblar supèrflues, però que, en el fons, parlen de com vivim i ens contradiem cada dia», és a dir, condensen la seva mirada del món.. Quim Curbet té molt clar que «la saviesa s’amaga en el que és lleuger, en allò que sembla prescindible fins que, un bon dia, et diu alguna cosa de tu mateix». Conscient de viure en l’era de la hiperconnexió «on callar s’ha convertit en un acte subversiu», l’autor vol «compartir idees, descobriments i petites troballes quotidianes que tenien el risc de perdre’s en la llibreta de l’escriptor o la memòria volàtil d’un disc dur». Quim Curbet entén l’escriptura com un exercici de responsabilitat i llibertat i el llibre, que inclou un pròleg de l’escriptor figuerenc Sebastià Roig, vol ser, doncs, «un intent honest de diàleg amb un mateix» sabedor que «la saviesa consisteix a fer-se les preguntes adequades» i fent-se-les, escrivint des de la ignorància, li serveix per «certificar que encara estem vius i continuem aprenent».. L’autor coincidia amb Isabel Clara Simó en el parer que la literatura «no és una cosa útil, però serveix per pensar i sentir». En el seu cas, reconeixia que sempre que escriu es converteix en aprenent de què vol explicar. «Les paraules em posen a prova i em demanen claredat i m’obliguen a ordenar el pensament quan tot és un garbuix d’idees», admeté durant la presentació a Figueres, tot afegint que «mentre arriba la hipotètica vida eterna, em quedo amb la curiositat i si no hi ha res, hauré passat la vida aprenent». No va obviar que la vida «sol ser un grapat de records inventats i els reals van on els porta el vent». Curbet va comprometre’s davant els assistents a seguir el consell que li va donar una amiga psicòloga: «Quan et fas vell, abans de sortir de casa, procura no fer nosa, no fer pudor ni llàstima». També a continuar publicant.
