«Gaudí com a arquitecte va ser un revolucionari: no va voler fer la Sagrada Família tal com se li demanava, sinó desenvolupar recerques que ara embadaleixen al món. Gaudí pot ser la inspiració per un futur que està per venir». D’això està convençut Martí Torras i aquesta idea és el leitmotiv del musical de petit format que ha dirigit, L’arquitecte prohibit, una proposta original de la companyia La Tremenda que té lloc en una Barcelona futurista i distòpica on l’obra del geni només és un record, però un esperó per empènyer una nova revolució i tombar l’estat feixista que ha promogut l’enderroc dels edificis històrics de l’Europa occidental. Estrenada recentment a la Colònia Güell, L’arquitecte prohibit es podrà veure aquest diumenge 26 d’abril, a les sis de la tarda, a La Cate, a Figueres.
«Gaudí com a arquitecte va ser un revolucionari: no va voler fer la Sagrada Família tal com se li demanava, sinó desenvolupar recerques que ara embadaleixen al món. Gaudí pot ser la inspiració per un futur que està per venir». D’això està convençut Martí Torras i aquesta idea és el leitmotiv del musical de petit format que ha dirigit, L’arquitecte prohibit, una proposta original de la companyia La Tremenda que té lloc en una Barcelona futurista i distòpica on l’obra del geni només és un record, però un esperó per empènyer una nova revolució i tombar l’estat feixista que ha promogut l’enderroc dels edificis històrics de l’Europa occidental. Estrenada recentment a la Colònia Güell, L’arquitecte prohibit es podrà veure aquest diumenge 26 d’abril, a les sis de la tarda, a La Cate, a Figueres.
«Gaudí com a arquitecte va ser un revolucionari: no va voler fer la Sagrada Família tal com se li demanava, sinó desenvolupar recerques que ara embadaleixen al món. Gaudí pot ser la inspiració per un futur que està per venir». D’això està convençut Martí Torras i aquesta idea és el leitmotiv del musical de petit format que ha dirigit, L’arquitecte prohibit, una proposta original de la companyia La Tremenda que té lloc en una Barcelona futurista i distòpica on l’obra del geni només és un record, però un esperó per empènyer una nova revolució i tombar l’estat feixista que ha promogut l’enderroc dels edificis històrics de l’Europa occidental. Estrenada recentment a la Colònia Güell, L’arquitecte prohibit es podrà veure aquest diumenge 26 d’abril, a les sis de la tarda, a La Cate, a Figueres.. Si aquest musical de creació, protagonitzat per un elenc molt jove, ha pogut veure la llum, ha estat gràcies a l’empenta dels responsables de la Xarxa de Teatres Ateneus de Catalunya (XTAC), els quals, després de veure a La Tremenda en el muntatge Lo cant de les ànimes mudes, els van proposar que construïssin, de zero, un musical coincidint amb el centenari de la mort de Gaudí. El primer pas va ser engrescar a Jaume Viñas a fer la dramatúrgia. Tenien molt clar que no volien fer un biopic de la vida personal de l’arquitecte i allò els va motivar a plantejar-se què passaria si l’obra del geni deixés d’existir. «Per a nosaltres, la Sagrada Família és una cosa tan habitual que ni la mirem», admet el director. Aquesta primera mirada que sovint tenen els turistes és la que van voler rescatar. També enllaçar-ho amb l’actual auge de les dictadures neoliberals i el capitalisme. «És un intent de mirall de quan una societat no fa res, una cosa que ha passat en aquest país i està passant a tot el món. Només cal veure la tranquil·litat amb què es dona el micròfon a la ultradreta», reflexiona Martí Torras qui creu que el teatre pot ser un altaveu per assenyalar que «la inoperància és un problema pel futur».. Amb aquest punt de partida, l’equip va començar a treballar «construint la peça entre tots». La singularitat és la música de Marc Sambola en directe i en català, així com un elenc doblat, és a dir, que hi ha dos actors per personatge, cosa que potser ha dificultat l’assaig, però que aporta molta riquesa a resultat. Per a l’escenografia, la companyia s’ha inspirat en els elements que utilitza un arquitecte -maquetes i plànols- «defugint la tecnologia» i adaptant-se a les possibilitats del projecte i a la quarantena d’espais d’arreu del país que l’acolliran.
