L’associació de la música en directe amb l’estació de primavera-estiu no ha fet més que reforçar-se en els últims anys, amb l’efecte alliberador de la postpandèmia i l’auge de l’esdeveniment en contraposició a l’impacte que les pantalles tenen cada dia en les nostres vides. Aquí, el festival és un actor central (tot i que en rivalitat tensa amb macroconcerts d’estadis i arenes), i a Catalunya, on té una llarga tradició, llueix una oferta gegantina i diversa en la qual no deixen de brollar noves propostes i enfocaments any rere any.
L’associació de la música en directe amb l’estació de primavera-estiu no ha fet més que reforçar-se en els últims anys, amb l’efecte alliberador de la postpandèmia i l’auge de l’esdeveniment en contraposició a l’impacte que les pantalles tenen cada dia en les nostres vides. Aquí, el festival és un actor central (tot i que en rivalitat tensa amb macroconcerts d’estadis i arenes), i a Catalunya, on té una llarga tradició, llueix una oferta gegantina i diversa en la qual no deixen de brollar noves propostes i enfocaments any rere any.
L’associació de la música en directe amb l’estació de primavera-estiu no ha fet més que reforçar-se en els últims anys, amb l’efecte alliberador de la postpandèmia i l’auge de l’esdeveniment en contraposició a l’impacte que les pantalles tenen cada dia en les nostres vides. Aquí, el festival és un actor central (tot i que en rivalitat tensa amb macroconcerts d’estadis i arenes), i a Catalunya, on té una llarga tradició, llueix una oferta gegantina i diversa en la qual no deixen de brollar noves propostes i enfocaments any rere any.. El Primavera Soundexerceix la setmana que ve de pòrtic oficiós de la temporada, amb el Fòrum com a teatre d’operacions, on aterraran d’ara endavant quatre mostres musicals més: el Cruïlla, el Share Festival, el Brunch Electronik Festival i, ja al setembre, el Festival B. Moment per fer notar que acostumem a aplicar la paraula ‘festival’ a formats molt diferents: el ‘macro’, amb molts concerts concentrats en dues o tres jornades i un aforament multitudinari, i el petit o mitjà, que acull actuacions singulars, una a una, al llarg de diverses setmanes. Per a aquests últims existeixen les denominacions de festival de cicle i ‘boutique’.. Les grans xifres certifiquen la implantació del festival, tot i que no distingeixin entre els dos formats: l ’assistència a aquestes mostres a Catalunya va augmentar un 9% el 2024, amb 1.530.000 assistents a les 40 cites més populars (precisa l’‘Anuari de la Música 2025’, d’‘Enderrock’ i ARC, l’associació catalana de mànagers i promotors). Els macrofestivals s’emporten una part important d’aquesta assistència, i a Catalunya en tenim dos dels més grans d’Espanya: el Primavera (297.000 espectadors el 2025, només una mica per sota dels 300.000 de l’Arenal Sound, a Borriana, Castelló), i el Sónar (161.000, el cinquè del rànquing).. Més enllà dels números, el Primavera acumula credencials com a cita internacional de prestigi, situada en l’elit al costat de marques referencials com el californià Coachella, el britànic Glastonbury i el danès Roskilde. Aquest any, en la seva 24a edició, torna a exhibir el seu ànim de casar clàssics i figures del moment: de The Cure, Massive Attack i My Bloody Valentine a Doja Cat, Addison Rae i Bad Gyal.. Però, dels macrofestivals barcelonins, el més veterà és el Sónar, creat el 1994 i que sempre ha sigut una ‘rara avis’ en el circuit amb la seva aposta per l’electrònica, la innovació i l’art digital. Després de la seva absorció per part de la multinacional Superstruct, aquest any estrena director, el belga François Jozic, així com configuració escènica, ja que tota la programació es concentrarà a Fira Gran Via (l’Hospitalet). Serà del 18 al 10 de juny, amb atraccions com The Prodigy, Skepta, Cabaret Voltaire, Kelis o Charlotte de Witte.. El perfil de cada mostra està molt marcat. Al Fòrum, el relleu del Primavera el agafarà el Cruïlla BCN (del 8 a l’11 de juliol), un festival que consolida la seva identitat en la convivència transversal de gèneres (en la qual va ser pioner a Barcelona), el cultiu del públic autòcton i la sostenibilitat, amb ganxos com David Byrne, The Black Crowes, Pixies, Garbage, Suede, Renée Rapp i Halsey. Dos caps de setmana després (24 i 25 de juliol), arribarà el torn del Share Festival, centrat en la música urbana, amb Myke Towers, Lola Índigo i Juan Magán. A l’agost (del 7 al 9), el Brunch Electronik Festival proposa el seu aquelarre techno-dance amb figures com Kaytranada i Jeff Mills. I esgotant l’estiu (del 17 al 19 de setembre), el Festival B atendrà l’escena autòctona i les noves tendències, amb Rusowsky, Mushka i Yung Beef.. Sense sortir de Barcelona, però sí del Fòrum, a Fira Gran Via tornarà el Reggaeton Beach Festival (27 i 28 de juny), amb reclams com Anuel AA, Ñengo Flow i Luar la L. I al parc de Can Zam, a Santa Coloma, el Rock Fest BCN (del 3 al 5 de juliol) celebrarà la 10a edició amb un cartell en el qual les atraccions metaleres (Megadeth, Accept, Sabaton) conviuen amb bandes de l’òrbita punk com són Sex Pistols feat. Frank Carter, The Offspring i Bad Religion.. Tota aquesta oferta ‘macro’ s’encavalca amb què brinden els festivals de cicle. Allà segueix, al seu lloc, Les Nits Occident, als jardins de Pedralbes, que obrirà amb Taburete (1 de juliol) i que ofereix la tornada de Sting (7), nou anys després de la seva última actuació a Barcelona, a més de reclams com Mika, Raphael o Pablo López.. Però la desaparició de l’Alma Festival va deixar vacant el Poble Espanyol, on s’estrenarà ara el Barts Festival, iniciativa de la promotora The Project (el nom del qual evoca la seva gestió de la sala avui coneguda com a Paral·lel 62) i que obrirà, el 28 de juny, el supergrup Beat (amb el guitarrista Steve Vai i exmembres de King Crimson), al qual seguiran artistes com Belle & Sebastian, Rubén Blades, Joan Dausà, LP i Morrissey. El que va ser creador del Festival de Pedralbes i de l’Alma, Martín Pérez (Concert Studio), està vinculat al Blaumarí Music, que proposa concerts de figures com Rosana, Kamasi Washington, The Cardigans, Alan Parsons i Rufus Wainwright en un escenari inèdit, flotant, al Port Vell. A tota aquesta oferta se suma la parcel·la musical del Grec, amb propostes com Yerai Cortés, Roger Mas, Sébastien Tellier i el concert col·lectiu ‘Cançons del Grec’.. En paral·lel, el focus s’obre apuntant al conjunt del territori català. A Vic, el Cabró Rock (12 de juny) s’anota Oques Grasses en la seva única actuació abans de les seves quatre projeccions a l’Estadi Olímpic. A Vilanova i La Geltrú, el Vida Festival (del 2 al 4 de juliol) programa Fatboy Slim, Saint Etienne i Guitarricadelafuente, i Canet Rock (4), un cartell català que va de Figa Flawas a La Ludwig Band.. Entrat el mes de juliol i a l’agost, bona part de l’activitat es traslladarà a l’Empordà i la Costa Brava. Canvis a la mostra degana a Catalunya, Porta Ferrada (Sant Feliu de Guíxols), on Barcelona Events Musicals (la promotora del Cruïlla) reemplaça The Project com a gestora. Obrirà el 10 de juliol amb Jordi Savall i combinarà concerts de diferents formats, amb noms com Angus & Julia Stone, Benjamine Clementine, The Corrs, Rigoberta Bandini i David Bisbal.. Som el territori ‘boutique’, amb festivals tan assentats com Cap Roig (Calella de Palafrugell), que començarà a caminar amb Bryan Adams (3 de juliol) i comptarà amb, entre d’altres, Rick Astley, Mika, Luz Casal, Ana Torroja i Amaia, o Sons del Mon, que portarà Roses Pablo Alborán, Sergio Dalma i Fangoria. També en aquestes comarques operen Portalblau (Maria del Mar Bonet, Maria Jaume), l ’Empordà Music Festival (Nil Moliner) i l ’ Ítaca (Els Amics de les Arts).. Seguint la costa cap al sud, apareixen el recuperat Mar d’Estiu, a Santa Susanna (Zucchero, Miguel Ríos); Terramar, a Sitges (Sílvia Pérez Cruz, Earth, Wind & Fire Experience); Camp de Mart, a Tarragona (Luz Casal, Maika Makovski); el Festival de Cambrils (Jethro Tull, Valeria Castro) i el Festiuet, a Salou (La Pegatina). Terra endins, el Magnific Fest, a Lleida (Love of Lesbian) i el Microclima, a Camprodon (Els Pets). Tot això configura un circuit de densitat creixent, on, ja ben entrat l’estiu, amb prou feines s’entreveuen concerts que no estiguin enquadrats en un festival o un altre. Prioritza l’enfocament de la música adscrita a una marca que li doni una identitat, associada a l’esdeveniment i a l’experiència compartida. Una tendència a la qual, més enllà del cíclic debat públic sobre la seva sostenibilitat, no se li veuen signes de refredament.
