Fa trenta-un anys, el periodista Josep Playà li va passar el relleu del Noticiari Dalinià, que escrivia en el setmanari Hora Nova, a un jove Víctor Fernández que tenia aleshores vint anys i ja signava com a «estudiant d’història de l’art i especialista en Dalí». El fet és que aquí va començar a publicar algunes cartes inèdites de la família Dalí. Amb el pas dels anys, l’estudi de la correspondència familiar, tant dels Dalí com de Federico García Lorca, ha esdevingut central en el seu treball i s’ha traduït en diversos llibres. El darrer, No te olvides de escribir, el va presentar la setmana passada al Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, al costat del mateix Josep Playà i va confessar que, fins i tot, «hauria pagat per fer-ho perquè li tinc molt afecte a aquest museu».
Fa trenta-un anys, el periodista Josep Playà li va passar el relleu del Noticiari Dalinià, que escrivia en el setmanari Hora Nova, a un jove Víctor Fernández que tenia aleshores vint anys i ja signava com a «estudiant d’història de l’art i especialista en Dalí». El fet és que aquí va començar a publicar algunes cartes inèdites de la família Dalí. Amb el pas dels anys, l’estudi de la correspondència familiar, tant dels Dalí com de Federico García Lorca, ha esdevingut central en el seu treball i s’ha traduït en diversos llibres. El darrer, No te olvides de escribir, el va presentar la setmana passada al Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, al costat del mateix Josep Playà i va confessar que, fins i tot, «hauria pagat per fer-ho perquè li tinc molt afecte a aquest museu».
Fa trenta-un anys, el periodista Josep Playà li va passar el relleu del Noticiari Dalinià, que escrivia en el setmanari Hora Nova, a un jove Víctor Fernández que tenia aleshores vint anys i ja signava com a «estudiant d’història de l’art i especialista en Dalí». El fet és que aquí va començar a publicar algunes cartes inèdites de la família Dalí. Amb el pas dels anys, l’estudi de la correspondència familiar, tant dels Dalí com de Federico García Lorca, ha esdevingut central en el seu treball i s’ha traduït en diversos llibres. El darrer, No te olvides de escribir, el va presentar la setmana passada al Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, al costat del mateix Josep Playà i va confessar que, fins i tot, «hauria pagat per fer-ho perquè li tinc molt afecte a aquest museu».. Víctor Fernández va explicar que la llavor d’aquest nou llibre va ser Cartas de Vicenta Lorca a su hijo Federico, que va veure la llum el 2008 i que recollia la correspondència que la Fundació García Lorca conservava de la mare. «Aquest llibre està a uns preus bojos i jo volia acabar amb l’especulació, així que vaig trobar un editor que em va demanar les cartes de les dues bandes tant del fill com de la mare», va recordar. Durant la recerca, Víctor Fernández va trobar altres cartes del pare, dels germans, a banda de més remitents i destinataris, i així va pensar a incloure tota aquesta constel·lació familiar. «Era com punxar el telèfon a la família i escoltar les seves converses».. Josep Playà i Víctor Fernández durant la presentació al Museu del Joguet. / Cristina Vilà. El periodista, que durant anys s’ha submergit en arxius per treure a la llum les missives, va reconèixer que en aquest volum «falten cartes» i que, de tant en tant, van apareixent: «Sempre hi ha algú que té en un calaix una carta amagada i tinc l’esperança que un dia en surti una de Lorca a Dalí als arxius de la Fundació Dalí, entre les pàgines d’un llibre, perquè de Dalí a Lorca crec que està més o menys completa». Se sap que Gala «en va fer malbé algunes i que Anna Maria Dalí -a qui l’autor va reivindicar- va vendre molta cosa, així que un dia podria haver-hi un miracle». En aquesta línia, va recordar que Salvador Dalí havia dit als anys seixanta que les conservava i volia fer un llibre. Qui en custodiava, tant de cartes com d’altres documents, era Martínez Nadal, qui va ser «amic i confident de Lorca i qui el va acompanyar a l’estació per agafar l’últim tren a Granada el 1936». Durant la guerra, Nadal entrava a la casa de Lorca i s’enduia papers que, més tard, va vendre una part a la Biblioteca Nacional. «No sabem què tenen els hereus, però sospito que alguna cosa hi ha».. Per al periodista el més important de No te olvides de escribir ha estat «donar veu a la mare Vicenta». No amaga la sort que va tenir accedint a l’arxiu de l’hispanista Ian Gibson qui, mentre feia la biografia de Lorca, va rebre d’un parent del poeta fotocòpies de molts materials, entre els quals una carta de tres pàgines de Lorca al pare. El llibre també inclou cartes que el poeta va enviar l’any 1925 des de casa dels Dalí a Cadaqués que descriu com «una de les meravelles del Mediterrani» i a Anna Maria com «la noia més guapa del món». «Lorca no va escriure unes memòries i aquestes cartes és el que més s’apropa», reconegué.. Una de les ombres que encara sobrevolen al poeta és on es troben les seves restes. El periodista va ser prudent advertint que avui «el tema està tancat perquè no hi ha recerca ni cap voluntat política» i que el que se sap segur és que el van matar en un terreny que actualment és un parc en memòria seva i de les víctimes de la Guerra Civil on el 1985 van aparèixer unes restes que els obrers van amagar en un altre lloc del parc. També que el 2014, unes pluges molt fortes van provocar un moviment de terres a la urbanització que hi ha davant del parc. Allò va provocar l’aparició d’un cos. «Va venir la Guàrdia Civil, un jutjat va investigar el cas i un equip d’arqueòlegs van treure el cos». Avui dia, dotze anys més tard, encara no s’han publicat els resultats. Aquell cos, va afegir Víctor Fernández, «es va enterrar en un nínxol al cementiri i aquí s’acaba el tema».
