Les Terres de l’Ebre registre el 2025 el creixement demogràfic més elevat dels últims anys i tanquen l’exercici amb una millora consolidada d’alguns dels principals indicadors econòmics i demogràfics del territori, en un context de moderació del creixement econòmic general. Així, ho recull l’Informe d’Economia Local i Regional 2025, elaborat per la Càtedra d’Economia Local […] Les Terres de l’Ebre registren el 2025 el creixement demogràfic més elevat dels últims anys és un article de EbreDigital.cat.
Les Terres de l’Ebre registre el 2025 el creixement demogràfic més elevat dels últims anys i tanquen l’exercici amb una millora consolidada d’alguns dels principals indicadors econòmics i demogràfics del territori, en un context de moderació del creixement econòmic general. Així, ho recull l’Informe d’Economia Local i Regional 2025, elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili, presentat aquest dimecres. «Les Terres de l’Ebre consoliden una fase de recuperació demogràfica i de millora del mercat laboral, però mantenen reptes estructurals importants: la moderació del creixement, la bretxa de gènere en l’atur o l’evolució desigual de la indústria «, ha dit el director de la Càtedra, Miquel Àngel Bové. Segons recull l’informe, l’economia catalana ha crescut un 2,7% durant el 2025, fins a situar el PIB en 334.765 milions d’euros, una dècima per sota del 2,8% espanyol, però un punt per sobre de l’1,5% de la Unió Europea, i manté així un ritme de creixement notable des de la sortida del xoc de la pandèmia. A les Terres de l’Ebre, la recuperació ha estat més moderada: tot i haver resistit millor l’impacte del 2020, el Valor Afegit Brut (VAB) del territori ha crescut per sota del ritme català de manera continuada entre el 2021 i el 2024 (un 3,2% el 2024, davant el 4% de Catalunya). La inflació s’ha moderat fins al 2,4% a Catalunya i al 2,7% a Espanya, sense recuperar encara els nivells previs a la crisi inflacionària iniciada el 2021. El sector serveis n’ha estat el principal responsable, amb variacions de preus per sobre de l’1,5% durant tot l’any, arran de l’increment dels costos laborals i de la forta demanda vinculada al turisme, la restauració i els serveis personals. Aquesta moderació també es reflecteix en la confiança dels consumidors: l’Índex de Situació Econòmica Actual ha baixat de 60,5 punts el novembre de 2024 a 59,2 punts el novembre de 2025, tot i que la percepció de les famílies sobre la seva pròpia situació es manté «més optimista», amb 81,9 punts, un símptoma que els consumidors valoren millor la seva economia particular que la general. Bretxa de gènere creixent En aquest context de moderació general, el mercat laboral ebrenc ha continuat millorant durant el 2025. L’atur mitjà registrat s’ha situat en 7.778 persones, un 4,6% menys que el 2024 i el valor més baix des del 2008, amb una reducció de 377 persones respecte a l’any anterior. La xifra actual ja és menys de la meitat dels 16.005 aturats del 2013, tot i que encara queda lluny dels 4.763 registrats el 2006, abans de l’esclat de la crisi econòmica. Segons recull l’informe, la millora, però, no s’ha repartit per «igual entre homes i dones». Les dones ja representen el 58,6% del total de persones aturades a l’Ebre, el percentatge «més elevat» de tota la sèrie analitzada des del 2005. De fet, entre el 2021 i el 2025 l’atur ma
Les Terres de l’Ebre registre el 2025 el creixement demogràfic més elevat dels últims anys i tanquen l’exercici amb una millora consolidada d’alguns dels principals indicadors econòmics i demogràfics del territori, en un context de moderació del creixement econòmic general. Així, ho recull l’Informe d’Economia Local i Regional 2025, elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili, presentat aquest dimecres. «Les Terres de l’Ebre consoliden una fase de recuperació demogràfica i de millora del mercat laboral, però mantenen reptes estructurals importants: la moderació del creixement, la bretxa de gènere en l’atur o l’evolució desigual de la indústria «, ha dit el director de la Càtedra, Miquel Àngel Bové. Segons recull l’informe, l’economia catalana ha crescut un 2,7% durant el 2025, fins a situar el PIB en 334.765 milions d’euros, una dècima per sota del 2,8% espanyol, però un punt per sobre de l’1,5% de la Unió Europea, i manté així un ritme de creixement notable des de la sortida del xoc de la pandèmia. A les Terres de l’Ebre, la recuperació ha estat més moderada: tot i haver resistit millor l’impacte del 2020, el Valor Afegit Brut (VAB) del territori ha crescut per sota del ritme català de manera continuada entre el 2021 i el 2024 (un 3,2% el 2024, davant el 4% de Catalunya). La inflació s’ha moderat fins al 2,4% a Catalunya i al 2,7% a Espanya, sense recuperar encara els nivells previs a la crisi inflacionària iniciada el 2021. El sector serveis n’ha estat el principal responsable, amb variacions de preus per sobre de l’1,5% durant tot l’any, arran de l’increment dels costos laborals i de la forta demanda vinculada al turisme, la restauració i els serveis personals. Aquesta moderació també es reflecteix en la confiança dels consumidors: l’Índex de Situació Econòmica Actual ha baixat de 60,5 punts el novembre de 2024 a 59,2 punts el novembre de 2025, tot i que la percepció de les famílies sobre la seva pròpia situació es manté «més optimista», amb 81,9 punts, un símptoma que els consumidors valoren millor la seva economia particular que la general. Bretxa de gènere creixent En aquest context de moderació general, el mercat laboral ebrenc ha continuat millorant durant el 2025. L’atur mitjà registrat s’ha situat en 7.778 persones, un 4,6% menys que el 2024 i el valor més baix des del 2008, amb una reducció de 377 persones respecte a l’any anterior. La xifra actual ja és menys de la meitat dels 16.005 aturats del 2013, tot i que encara queda lluny dels 4.763 registrats el 2006, abans de l’esclat de la crisi econòmica. Segons recull l’informe, la millora, però, no s’ha repartit per «igual entre homes i dones». Les dones ja representen el 58,6% del total de persones aturades a l’Ebre, el percentatge «més elevat» de tota la sèrie analitzada des del 2005. De fet, entre el 2021 i el 2025 l’atur ma