Deixant enrere l’ambient caldejat del centre per una humitat extrema, s’agraïa l’aire més fresc que donava, aquest passat dilluns, la benvinguda als assistents a l’estrena de la primera edició del festival Nits d’Art al Castell de Sant Ferran, a Figueres. Hi havia nervis, però també molta il·lusió entre els organitzadors -set entitats culturals de la ciutat amb el suport de patrocinadors- que es traslladava al centenar llarg de convidats d’aquesta posada de llarg. «Aquest és un somni que vol valorar el patrimoni del castell combinant patrimoni i cultura feta pel talent creatiu local, figuerenc i jove», anunciava el president dels Amics del Castell, Joan Carné. Un dels grans encerts, afegia, és la possibilitat que tindran els assistents de «redescobrir» espais fins ara, «més o menys tancats al públic» com són l’antic penal i la capella, que va ser un polvorí i que l’entitat «aspira a convertir-lo en un centre cultural». L’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, va lloar la iniciativa tot i que va recordar que «el més important no és arribar sinó mantenir el somni en els pròxims anys». Segons ell, «el castell és història, cultura, patrimoni, però sobretot és futur perquè els grans monuments no només serveixen per recordar d’on venim sinó per inspirar cap a on volem anar». L’alcalde ho relacionava amb l’inici d’una «etapa aperturista» fent del castell «una fortalesa molt més permeable i oberta a la ciutadania perquè aquesta se la senti com quelcom propi».
Deixant enrere l’ambient caldejat del centre per una humitat extrema, s’agraïa l’aire més fresc que donava, aquest passat dilluns, la benvinguda als assistents a l’estrena de la primera edició del festival Nits d’Art al Castell de Sant Ferran, a Figueres. Hi havia nervis, però també molta il·lusió entre els organitzadors -set entitats culturals de la ciutat amb el suport de patrocinadors- que es traslladava al centenar llarg de convidats d’aquesta posada de llarg. «Aquest és un somni que vol valorar el patrimoni del castell combinant patrimoni i cultura feta pel talent creatiu local, figuerenc i jove», anunciava el president dels Amics del Castell, Joan Carné. Un dels grans encerts, afegia, és la possibilitat que tindran els assistents de «redescobrir» espais fins ara, «més o menys tancats al públic» com són l’antic penal i la capella, que va ser un polvorí i que l’entitat «aspira a convertir-lo en un centre cultural». L’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, va lloar la iniciativa tot i que va recordar que «el més important no és arribar sinó mantenir el somni en els pròxims anys». Segons ell, «el castell és història, cultura, patrimoni, però sobretot és futur perquè els grans monuments no només serveixen per recordar d’on venim sinó per inspirar cap a on volem anar». L’alcalde ho relacionava amb l’inici d’una «etapa aperturista» fent del castell «una fortalesa molt més permeable i oberta a la ciutadania perquè aquesta se la senti com quelcom propi».
Deixant enrere l’ambient caldejat del centre per una humitat extrema, s’agraïa l’aire més fresc que donava, aquest passat dilluns, la benvinguda als assistents a l’estrena de la primera edició del festival Nits d’Art al Castell de Sant Ferran, a Figueres. Hi havia nervis, però també molta il·lusió entre els organitzadors -set entitats culturals de la ciutat amb el suport de patrocinadors- que es traslladava al centenar llarg de convidats d’aquesta posada de llarg. «Aquest és un somni que vol valorar el patrimoni del castell combinant patrimoni i cultura feta pel talent creatiu local, figuerenc i jove», anunciava el president dels Amics del Castell, Joan Carné. Un dels grans encerts, afegia, és la possibilitat que tindran els assistents de «redescobrir» espais fins ara, «més o menys tancats al públic» com són l’antic penal i la capella, que va ser un polvorí i que l’entitat «aspira a convertir-lo en un centre cultural». L’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, va lloar la iniciativa tot i que va recordar que «el més important no és arribar sinó mantenir el somni en els pròxims anys». Segons ell, «el castell és història, cultura, patrimoni, però sobretot és futur perquè els grans monuments no només serveixen per recordar d’on venim sinó per inspirar cap a on volem anar». L’alcalde ho relacionava amb l’inici d’una «etapa aperturista» fent del castell «una fortalesa molt més permeable i oberta a la ciutadania perquè aquesta se la senti com quelcom propi».El ballarí i actor Rober Gómez durant l’acció coreografiada per ell mateix i amb escenografia d’Empar Rodon i Josep Maria Cortada. / Cristina VilàEntre l’auditori que escoltava els primers parlaments i la descripció del que s’ha definit com a «Experiència Castell» hi havia un munt d’artistes i creadors, bona part dels quals són protagonistes de l’exposició col·lectiva d’arts visuals El refugi de les arts, instal·lada a la Sala Martín Zermeño i comissariada per la també artista i galerista Lola Ventós. L’actor i ballarí figuerenc Rober Gómez va ser l’encarregat d’oferir «una acció efímera com a acte de memòria a través del llenguatge del cos» abans d’accedir a l’exposició oculta rere unes portes. Així, Rober Gómez, que en els seus espectacles fusiona dansa, interpretació i creació multidisciplinària», es va moure per l’escenari amb confiança i elegància al so de la música i jugant amb diferents elements com mantes o marcs de quadres mentre, de fons, es projectaven una sèrie de fotografies en blanc i negre que rememoraven l’exili que van viure milers de persones a causa de la Guerra Civil Espanyola i com el castell havia estat refugi de bona part del patrimoni artístic nacional. De fet, es van exhibir detalls d’alguns tresors artístics de les col·leccions del Museu Nacional del Prado que van reposar durant un temps en aquest espai per protegir-los dels bombardeigs i de l’amenaça de la guerra. Tot seguit, el mateix ballarí va obrir les portes
