Joan Seguí (Barcelona, 1996) va estudiar orgue, violí i cant a l’Escolania de Montserrat. Mentre ho feia, fa quasi setze anys, es construïa el nou orgue major de la Basílica, un dels més grans d’Europa. Seguí, que aleshores era un infant, va poder seguir de prop com es construïa aquell instrument, tant al taller com després les primeres fases d’instal·lació. També tocar-lo abans de ser inaugurat. «Això va ser el que em va atrapar, el catalitzador per fer-me tenir clar que volia ser organista, que l’orgue em fascinava i era el que volia», confessa. Actualment, és organista titular de l’orgue històric de la Basílica de Santa Maria del Mar i organista assistent a la Sagrada Família, una fita que neix fruit de molts anys de feina «i d’una formació que no s’acaba mai». Entre els molts professors que han passat per la seva vida destaca qui és considerada «mestra de mestres», Montserrat Torrent (1926) que aquest passat abril va fer cent anys plenament activa. Després de diferents actes d’homenatge a nivell nacional, el Festival de Peralada també s’hi ha volgut sumar amb un concert molt especial el 6 d’agost on la veterana organista actuarà al costat de Joan Seguí i Paolo Oreni. Per fer realitat el que serà el primer concert d’orgue solista a l’església del Carme -el temple no en té, però se n’havien fet amb orgue positiu i de dimensions reduïdes- es portarà l’orgue modular i transportable Wanderer arribat des d’Itàlia, instrument que caldrà muntar i afinar, tot un procés espectacular.
Joan Seguí (Barcelona, 1996) va estudiar orgue, violí i cant a l’Escolania de Montserrat. Mentre ho feia, fa quasi setze anys, es construïa el nou orgue major de la Basílica, un dels més grans d’Europa. Seguí, que aleshores era un infant, va poder seguir de prop com es construïa aquell instrument, tant al taller com després les primeres fases d’instal·lació. També tocar-lo abans de ser inaugurat. «Això va ser el que em va atrapar, el catalitzador per fer-me tenir clar que volia ser organista, que l’orgue em fascinava i era el que volia», confessa. Actualment, és organista titular de l’orgue històric de la Basílica de Santa Maria del Mar i organista assistent a la Sagrada Família, una fita que neix fruit de molts anys de feina «i d’una formació que no s’acaba mai». Entre els molts professors que han passat per la seva vida destaca qui és considerada «mestra de mestres», Montserrat Torrent (1926) que aquest passat abril va fer cent anys plenament activa. Després de diferents actes d’homenatge a nivell nacional, el Festival de Peralada també s’hi ha volgut sumar amb un concert molt especial el 6 d’agost on la veterana organista actuarà al costat de Joan Seguí i Paolo Oreni. Per fer realitat el que serà el primer concert d’orgue solista a l’església del Carme -el temple no en té, però se n’havien fet amb orgue positiu i de dimensions reduïdes- es portarà l’orgue modular i transportable Wanderer arribat des d’Itàlia, instrument que caldrà muntar i afinar, tot un procés espectacular.
Joan Seguí (Barcelona, 1996) va estudiar orgue, violí i cant a l’Escolania de Montserrat. Mentre ho feia, fa quasi setze anys, es construïa el nou orgue major de la Basílica, un dels més grans d’Europa. Seguí, que aleshores era un infant, va poder seguir de prop com es construïa aquell instrument, tant al taller com després les primeres fases d’instal·lació. També tocar-lo abans de ser inaugurat. «Això va ser el que em va atrapar, el catalitzador per fer-me tenir clar que volia ser organista, que l’orgue em fascinava i era el que volia», confessa. Actualment, és organista titular de l’orgue històric de la Basílica de Santa Maria del Mar i organista assistent a la Sagrada Família, una fita que neix fruit de molts anys de feina «i d’una formació que no s’acaba mai». Entre els molts professors que han passat per la seva vida destaca qui és considerada «mestra de mestres», Montserrat Torrent (1926) que aquest passat abril va fer cent anys plenament activa. Després de diferents actes d’homenatge a nivell nacional, el Festival de Peralada també s’hi ha volgut sumar amb un concert molt especial el 6 d’agost on la veterana organista actuarà al costat de Joan Seguí i Paolo Oreni. Per fer realitat el que serà el primer concert d’orgue solista a l’església del Carme -el temple no en té, però se n’havien fet amb orgue positiu i de dimensions reduïdes- es portarà l’orgue modular i transportable Wanderer arribat des d’Itàlia, instrument que caldrà muntar i afinar, tot un procés espectacular.. Paolo Oreni i Joan Seguí. / Festival Perelada. Per aquest concert tan especial, que servirà per agrair molt a Montserrat Torrent, s’interpretaran diferents peces de Correa de Arauxo, Bach, Cabanilles i Jesús Guridi. Aquest darrer serà el que interpreti Joan Seguí, concretament el Tríptic del Bon Pastor, una obra que Montserrat Torrent ha tocat en múltiples ocasions i que ha posat en el panorama organístic a l’Estat espanyol. «És un homenatge al seu llegat perquè aquesta obra es toca habitualment gràcies a ella», admet Seguí. És un exemple, doncs, de la seva influència, de com ha aconseguit que molt del repertori que ara es toca sigui considerat canònic. «Ella ha influït la cultura de l’orgue a un nivell extrem». A més, també està previst que la mateixa Montserrat Torrent estreni l’obra Pregària de la Verge de Montserrat per abans d’anar a dormir del compositor Bernat Vivancos (1973), qui va ser escolà i director de l’Escolania de Montserrat. Aquesta obra consta de cent compassos, com els anys que té la intèrpret. Per a Joan Seguí, que Montserrat Torrent estreni aquesta obra de nova creació «és una proesa» i viure-ho en primera persona «és un luxe, la possibilitat que tenim d’agrair-li tot el que ha fet». Entre altres coses defensar que als organistes no se’ls consideri músics de segona categoria. Joan Seguí afegeix una altra defensa i és acabar amb «el prejudici que la gent pugui tenir de l’instrument -que aquest pugui ser estrident, estar mal tocat- i que animar a la gent a tocar-lo, però tenint present que és un instrument delicat». També llança el repte als programadors d’incloure més concerts en els cartells, com ara fa Peralada. «Tant de bo els llocs que tenen orgue fossin conscients de com és d’únic tenir un instrument així i valorin el fet de tocar-los, que la gent els pugui sentir i que s’utilitzin en bones mans».. Joan Seguí està molt il·lusionat de compartir escenari amb Montserrat Torrent, exemple viu d’esforç, constància i passió, però també «de com entendre la música, l’ofici i la vida. És arribar als cent anys amb aquesta inquietud de voler més, continuar preparant-se i no parar». Joan Seguí, que es considera a si mateix deixeble de l’escola de Montserrat Torrent, reconeix que firmaria a ulls clucs poder arribar a centenari, amb els signes de l’edat, però «essent una persona activa, amb inquietuds i acompanyada». Amb Montserrat Torrent també comparteix el posar en valor la necessitat de tocar l’orgue amb sentiment i expressivitat. Joan Seguí s’explica: «Molts cops, la crítica fàcil que se li fa a aquest instrument és posar el focus en la seva única limitació que és que no pots fer una dinàmica progressiva ràpida entre diferents notes i que sol ser l’element expressiu més directe que tenen els instruments, com si això fos una barrera insalvable a l’expressivitat de l’orgue». Per a l’organista aquesta és una batalla que ha guanyat Torrent tot i que no amaga que un dels secrets perquè ella pugui tocar amb la seva edat és «la tècnica». «Les mans que té amb cent anys són el fruit d’anys i anys de treballar una tècnica depuradíssima i d’una forma molt coherent», argumenta tot recordant una anècdota recent que ha viscut amb ella i que li ha fet entendre com «Montserrat Torrent ho té tot dins, tan endins que pot, sense sentir res -Torrent és sorda-, fer una classe sobre una obra que està tocant una altra persona. Vaig quedar sorprès de com de productiu va ser tot i les limitacions que té, simplement observant-te, sentint, no a través de l’oïda, el que s’estava tocant, percebre-ho i poder-se comunicar a través d’aquest punt. Ella pot tocar sense sentir-hi».. L’orgue modular Wanderer. / Empordà. Aquesta serà la primera vegada que Joan Seguí toqui aquest orgue Wanderer portat especialment des d’Itàlia. És un fet habitual perquè «els organistes no podem tenir l’instrument de concert a casa». L’organista, doncs, constantment descobreix nous instruments, com passarà ara a Peralada. Per una banda, això els obliga a adaptar-se «no només a l’acústica sinó a un instrument nou, amb unes dimensions, sonoritats i recursos diferents» i, al mateix temps, a dedicar «un temps extra d’estudi in situ, que és molt necessari i que no es pot fer en un altre moment». Entre els avantatges de tocar instruments com aquests per primer cop, Seguí admet que hi ha els espais on es troben, «llocs interessants amb una atmosfera especial i d’un cert valor artístic» i on passen llargues estones treballant en solitud. «En certa manera seria una mica avorrit tocar sempre el mateix instrument perquè s’estableix un diàleg entre instrument i organista que és una de les coses enriquidores que altres instrumentistes es perden», valora.. Les mans que té Montserrat Torrent amb cent anys són el fruit d’anys i anys de treballar una tècnica depuradíssima i d’una forma molt coherent». Joan Seguí és plenament conscient de la responsabilitat que tenen els organistes: «Toquem, en general, instruments d’un valor que no és assumible per una persona individual. A Santa Maria del Mar, per exemple, ho faig amb una peça de museu que mai estarà a la venda». Tampoc amaga que «és un repte perquè has d’adaptar el repertori, la manera de tocar». També a l’instrument que troba en cada ocasió. Seguí admet que «si ho gaudeixes pot ser molt bonic, però si no, pot esdevenir un problema». Ell és dels que ho gaudeix i, fins i tot, hi troba avantatges. «La gràcia d’aquesta feina és no parar de fer coses noves i continuar estudiant. De fet, la meva vida, més enllà de tenir activitat professional, no és molt diferent de quan era estudiant. Només s’ha afegit una altra part de gestió i d’actuació més recurrent, però la feina formativa continua essent-hi cada dia, no s’acaba, és intensa i que continuï essent-ho».. D’altra banda, Montserrat Torrent i Joan Seguí van coincidir en un concert recentment juntament amb Juan de la Rubia i Jordi Figueras, a Berga. També en la presentació oficial de l’anomenat Orgue Montserrat Torrent, el passat mes de maig a l’Església de Sant Felip Neri, un projecte d’estil barroc que va estar aturat durant gairebé 60 anys. «No hem tocat junts a quatre mans, però sí que gaudeixo molt de sentir-la i de tenir-la a prop mentre toco», confessa Seguí sense amagar que té quelcom «de transcendent» aquest fet, al mateix temps que «molt gratificant perquè notes que hi és, que està present, que està atenta i aquesta comunicació que s’estableix amb ella a través de la música és molt maco. Em sento afortunat».
