Tots els presents a l’església del Carme del castell de Peralada es van posar dempeus, aquest passat dijous, quan la veterana organista Montserrat Torrent va aparèixer i es va asseure davant l’orgue modular i transportable Wanderer que presidia l’altar i que, per primera vegada, anava a ser interpretat en aquell escenari. La vetllada era doblement històrica, ja que, com va recordar el director artístic del Festival, Oriol Aguilà, Montserrat Torrent és la primera artista de cent anys que hi debutava. Ho explicava des d’una admiració i profund respecte, recordant «la vivència d’una persona que, amb tanta perseverança i passió i il·lusió, no defalleix mai i que ha portat una carrera tan inspiradora amb tants deixebles». La veterana organista va interpretar quatre obres del seu repertori, tres de les quals remetien a compositors essencials en la seva trajectòria: Bach, Francisco Correa de Arauxo i Joan Baptista Cabanilles. Després d’aquest repàs per la música antiga, Torrent va sorprendre amb l’estrena de Pregària a la Verge de Montserrat per abans d’anar a dormir, una peça contemporània que va connectar molt bé amb l’auditori composta per Bernat Vivancos tot pensant en Montserrat Torrent: «Volia fer una obra molt humil, austera enfocada en la contemplació i l’agraïment cap a ella», va assegurar el compositor.
Tots els presents a l’església del Carme del castell de Peralada es van posar dempeus, aquest passat dijous, quan la veterana organista Montserrat Torrent va aparèixer i es va asseure davant l’orgue modular i transportable Wanderer que presidia l’altar i que, per primera vegada, anava a ser interpretat en aquell escenari. La vetllada era doblement històrica, ja que, com va recordar el director artístic del Festival, Oriol Aguilà, Montserrat Torrent és la primera artista de cent anys que hi debutava. Ho explicava des d’una admiració i profund respecte, recordant «la vivència d’una persona que, amb tanta perseverança i passió i il·lusió, no defalleix mai i que ha portat una carrera tan inspiradora amb tants deixebles». La veterana organista va interpretar quatre obres del seu repertori, tres de les quals remetien a compositors essencials en la seva trajectòria: Bach, Francisco Correa de Arauxo i Joan Baptista Cabanilles. Després d’aquest repàs per la música antiga, Torrent va sorprendre amb l’estrena de Pregària a la Verge de Montserrat per abans d’anar a dormir, una peça contemporània que va connectar molt bé amb l’auditori composta per Bernat Vivancos tot pensant en Montserrat Torrent: «Volia fer una obra molt humil, austera enfocada en la contemplació i l’agraïment cap a ella», va assegurar el compositor.
Tots els presents a l’església del Carme del castell de Peralada es van posar dempeus, aquest passat dijous, quan la veterana organista Montserrat Torrent va aparèixer i es va asseure davant l’orgue modular i transportable Wanderer que presidia l’altar i que, per primera vegada, anava a ser interpretat en aquell escenari. La vetllada era doblement històrica, ja que, com va recordar el director artístic del Festival, Oriol Aguilà, Montserrat Torrent és la primera artista de cent anys que hi debutava. Ho explicava des d’una admiració i profund respecte, recordant «la vivència d’una persona que, amb tanta perseverança i passió i il·lusió, no defalleix mai i que ha portat una carrera tan inspiradora amb tants deixebles». La veterana organista va interpretar quatre obres del seu repertori, tres de les quals remetien a compositors essencials en la seva trajectòria: Bach, Francisco Correa de Arauxo i Joan Baptista Cabanilles. Després d’aquest repàs per la música antiga, Torrent va sorprendre amb l’estrena de Pregària a la Verge de Montserrat per abans d’anar a dormir, una peça contemporània que va connectar molt bé amb l’auditori composta per Bernat Vivancos tot pensant en Montserrat Torrent: «Volia fer una obra molt humil, austera enfocada en la contemplació i l’agraïment cap a ella», va assegurar el compositor.. Joan Seguí, Montserrat Torrent, Albert Blancafort i Bernat Vivancos, aquest dijous a Peralada. / Miquel Gonzalez/Shooting. Acompanyant a Montserrat Torrent hi havia el també organista Joan Seguí (Barcelona, 1996) qui representa la continuació i la preservació del llegat deixat per Torrent. Ell va ser l’encarregat d’obrir el vespre amb Toccata i fuga en re menor, de Johann Sebastian Bach, assumint el buit deixat pel també organista Paolo Oneri qui no va poder desplaçar-se des d’Itàlia i que inicialment havia d’acompanyar-los. Així, Joan Seguí va interpretar també la resta del repertori com Pastoral. Cançó i dansa núm. 15, de Frederic Mompou, una peça dedicada a Montserrat Torrent, i la sorprenent Tríptico del Buen Pastor, una obra «molt descriptiva» creada per Guridi per a l’orgue de la catedral del Buen Pastor de Sant Sebastià i estrenat durant la dècada de 1950. Aquesta extensa obra integrada per tres moviments -El rebaño, La oveja perdida i El buen pastor- , Montserrat Torrent l’ha interpretada sovint al llarg de la seva carrera, cosa que va servir com a colofó d’aquest sentit homenatge.
