Era l’any 2011 quan dos amics i companys de feina, Helena Carreras i Josep Maria Barceló, van tenir la pensada de crear Cineclub Masó, una plataforma per impulsar activitats culturals a Sant Pere Pescador. Van funcionar durant una dècada, fins a la pandèmia, sense ser associació, programant sessions de cinema d’una manera «molt amateur». Ara fa un any, sis o set veïns del poble van decidir reactivar el projecte, ara sí constituint-se en associació Cineclub Masó i treballant «d’una manera més seriosa, regular i ampliant el ventall», com puntualitza Carreras, que n’és la presidenta. L’entitat, que ja compta amb una seixantena de socis, porta el nom de l’únic cinema que hi havia hagut a Sant Pere Pescador i que té per objectiu «mantenir viu un espectacle cultural al poble», té previst inaugurar Cinema en català (1933-2025). Exposició de cartells de Lluís Benejam, l’11 de setembre, a les set de la tarda, a la Capella de Sant Sebastià. La mostra inclourà una vintena de cartells originals d’entre els anys 1976i 2025), així com un conjunt de programes de mà (1933-1937) i el projector de l’antic cinema Masó, posteriorment conegut com a Cine Mary, de Sant Pere.
Era l’any 2011 quan dos amics i companys de feina, Helena Carreras i Josep Maria Barceló, van tenir la pensada de crear Cineclub Masó, una plataforma per impulsar activitats culturals a Sant Pere Pescador. Van funcionar durant una dècada, fins a la pandèmia, sense ser associació, programant sessions de cinema d’una manera «molt amateur». Ara fa un any, sis o set veïns del poble van decidir reactivar el projecte, ara sí constituint-se en associació Cineclub Masó i treballant «d’una manera més seriosa, regular i ampliant el ventall», com puntualitza Carreras, que n’és la presidenta. L’entitat, que ja compta amb una seixantena de socis, porta el nom de l’únic cinema que hi havia hagut a Sant Pere Pescador i que té per objectiu «mantenir viu un espectacle cultural al poble», té previst inaugurar Cinema en català (1933-2025). Exposició de cartells de Lluís Benejam, l’11 de setembre, a les set de la tarda, a la Capella de Sant Sebastià. La mostra inclourà una vintena de cartells originals d’entre els anys 1976i 2025), així com un conjunt de programes de mà (1933-1937) i el projector de l’antic cinema Masó, posteriorment conegut com a Cine Mary, de Sant Pere.
Era l’any 2011 quan dos amics i companys de feina, Helena Carreras i Josep Maria Barceló, van tenir la pensada de crear Cineclub Masó, una plataforma per impulsar activitats culturals a Sant Pere Pescador. Van funcionar durant una dècada, fins a la pandèmia, sense ser associació, programant sessions de cinema d’una manera «molt amateur». Ara fa un any, sis o set veïns del poble van decidir reactivar el projecte, ara sí constituint-se en associació Cineclub Masó i treballant «d’una manera més seriosa, regular i ampliant el ventall», com puntualitza Carreras, que n’és la presidenta. L’entitat, que ja compta amb una seixantena de socis, porta el nom de l’únic cinema que hi havia hagut a Sant Pere Pescador i que té per objectiu «mantenir viu un espectacle cultural al poble», té previst inaugurar Cinema en català (1933-2025). Exposició de cartells de Lluís Benejam, l’11 de setembre, a les set de la tarda, a la Capella de Sant Sebastià. La mostra inclourà una vintena de cartells originals d’entre els anys 1976i 2025), així com un conjunt de programes de mà (1933-1937) i el projector de l’antic cinema Masó, posteriorment conegut com a Cine Mary, de Sant Pere.. El cinema Masó ja no existeix perquè va ser derruït i les projeccions ara es fan al casal cultural de Sant Pere. No es fa pagar entrada perquè tenen l’aixopluc legal de fer una activitat cultural en un equipament cultural. Des dels inicis, una de les fites que es va marcar l’entitat era projectar «cinema actual que cridés l’atenció del públic i que representi tota la geografia cinematogràfica del món». Així, l’associació no només es cenyeix a films catalans o espanyols sinó que ha projectat pel·lícules de producció iraní, coincidint amb l’esclat del conflicte al Pròxim Orient, noruegues, argentines… «Volem que tinguin actualitat i interès cultural», ressumeix Helena Carreras. Les projeccions sovint s’acompanyen amb debats posteriors. Les següents fites que es marca l’associació ara és adherir-se a la xarxa de cineclubs de Catalunya «per treballar conjuntament» i «fer alguna sessió per implicar a la gent jove». També fer una sessió mensual projectant curtmetratges i documentals. Allò que sí que tenen programat és, a l’octubre, tirar endavant un homenatge al guionista i director de cinema santperenc Joan Mallarach Font (1948) i projectar el film que va dirigir, Jo, el desconegut (2007) basada en la novel·la homònima d’Antoni Dalmases.. L’antic projector del cinema Masó, que forma part de la col·lecció Josep Gardell. / Josep Gardell. Un dels principals problemes de l’associació és que, per ara, no compta amb cap ajuda econòmica i resten pendents de rebre aquest any alguna subvenció. Carreras posa en evidència el cost significatiu que suposen els drets d’autor. «Són molt elevats», confirma. Per salvar aquest obstacle, fins al moment totes les pel·lícules que han projectat es troben al catàleg de Biblioteques de Catalunya. «Demanem en prèstec la còpia i paguem entre 12 i 15 euros de drets d’exhibició a l’SGAE, però si es tracta d’una còpia d’un producte que encara s’està exhibint és molt més difícil accedir», comenta. Ho van fer aquest estiu, quan van programar Sirat gràcies al suport econòmic de l’Ajuntament, ja que només els de drets d’exhibició ja s’enfilaven 300 euros, a banda del lloguer de pantalla i el programador. Habitualment, menys juliol i agost, fan projeccions cada quinze dies, tots els divendres, a les nou del vespre a l’estiu i mitja hora abans, a l’hivern, i les portes resten obertes a tothom. Helena Carreras creu que no és del tot cert que la gent no vagi al cinema avui dia. De fet, ells han fet sessions en què s’han reunit mig centenar de persones, «un èxit important» tenint en compte el nombre de població de Sant Pere Pescador.. L’única fotografia localitzada del Cine Café Masó que es trobava a la plaça Major de Sant Pere Pescador. Any 1955. / Salvador Massó
