Els artistes de circ Àfrica Llorens Valls (de l’Anoia, però afincada a l’Alt Empordà), Júlia Clarà Badosa (Les Planes d’Hostoles) i Raimon Mató (Cassà de la Selva) s’havien trobat i retrobat un munt de vegades al llarg de les seves carreres fins que, ara fa uns quatre anys, van adonar-se que «de forma natural sorgien les ganes de fer un espectacle». «Fem-ho!», van dir-se, i així va sorgir Fèmut, una companyia amb accent gironí que aquest estiu ha passat per la Vall de Sant Daniel amb l’Escènit, Vilanant amb el Fastt (tots dos el juliol) i, com qui no vol la cosa, l’agost, pel Festival de Circ de Berlín. A tot arreu han viatjat amb CLAM, un espectacle creat a les naus Guixeres de Salt, rere El Canal, i concebut com «un viatge per les cultures populars del món i la tradició reinterpretada des d’uns cossos de circ».
Els artistes de circ Àfrica Llorens Valls (de l’Anoia, però afincada a l’Alt Empordà), Júlia Clarà Badosa (Les Planes d’Hostoles) i Raimon Mató (Cassà de la Selva) s’havien trobat i retrobat un munt de vegades al llarg de les seves carreres fins que, ara fa uns quatre anys, van adonar-se que «de forma natural sorgien les ganes de fer un espectacle». «Fem-ho!», van dir-se, i així va sorgir Fèmut, una companyia amb accent gironí que aquest estiu ha passat per la Vall de Sant Daniel amb l’Escènit, Vilanant amb el Fastt (tots dos el juliol) i, com qui no vol la cosa, l’agost, pel Festival de Circ de Berlín. A tot arreu han viatjat amb CLAM, un espectacle creat a les naus Guixeres de Salt, rere El Canal, i concebut com «un viatge per les cultures populars del món i la tradició reinterpretada des d’uns cossos de circ».
Els artistes de circ Àfrica Llorens Valls (de l’Anoia, però afincada a l’Alt Empordà), Júlia Clarà Badosa (Les Planes d’Hostoles) i Raimon Mató (Cassà de la Selva) s’havien trobat i retrobat un munt de vegades al llarg de les seves carreres fins que, ara fa uns quatre anys, van adonar-se que «de forma natural sorgien les ganes de fer un espectacle». «Fem-ho!», van dir-se, i així va sorgir Fèmut, una companyia amb accent gironí que aquest estiu ha passat per la Vall de Sant Daniel amb l’Escènit, Vilanant amb el Fastt (tots dos el juliol) i, com qui no vol la cosa, l’agost, pel Festival de Circ de Berlín. A tot arreu han viatjat amb CLAM, un espectacle creat a les naus Guixeres de Salt, rere El Canal, i concebut com «un viatge per les cultures populars del món i la tradició reinterpretada des d’uns cossos de circ».. El resultat és certament impressionant, com han pogut comprovar els espectadors gironins i berlinesos. No només per la dansa acrobatitzada amb el mà a mà ni per la capacitat de Llorens Valls de tocar el cel enfilant-se a la perxa -tècnica, per cert, poc emprada al circ català, i que van haver d’aprendre i treballar molt «a partir d’objectius i somnis d’un, proves de l’altra»-, sinó per la cura amb què insisteixen a fer-ho. El viatge, doncs, passa per diferents oficis, com els del cisteller o el ferrer, de què «agafem la seva idea i la duem cap al nostre ofici, que és el de traginar persones», expliquen.. Una acrobàcia de Fèmut a Vilanant durant el Fastt. / Andreu Doz. Així ho fan en un espectacle «fet per les places, perquè el popular també vol dir que és pel poble i la gent, i allà és on juga, on és lliure, i on fa reivindicacions», apunta Clarà Badosa. «El cercle també és una picada d’ullet al circ tradicional, de carpa», afirma l’àgil Llorens Valls, que entén que no només és popular per l’espai, sinó «per la forma com fem les coses», ja que «no tenim grans missatges ni volem transformar el món, volem parlar des d’una llibertat de la senzillesa, i això també ho fa popular». De fet, una representació no prevista aquest estiu fou a la Bisbal d’Empordà, recaptant fons per a una família propera a la companyia a qui el foc de les Gavarres va cremar la casa. A més, la companyia dona facilitats a pobles petits a l’hora de fer contractacions, «sobretot als de l’Empordà, perquè és un espectacle gairebé creat per l’Empordà, les lletres en parlen!», exclama Clarà Badosa.. CLAM, efectivament, està vestit amb la música d’Anna Ferrer, una idea que no feia part del projecte original però que, després de la proposta de l’equip artístic (Miquel Barcelona, en l’acompanyament amb mirada de dansa i cultura popular, i Toni Gutiérrez, en la mirada de circ externa), «va ser un encert total», coincideixen. Mató explica que moltes lletres, sorgides de l’arxiu del Càntut, «són cançons de treball, on també hi ha aquesta inspiració en els oficis, cançons que s’han perdut, de segar» i, a més, Ferrer les acompanya de «gravacions fetes aquí, a la Nau 10, amb la perxa i els nostres passos i veus, que potser no és tan perceptible, però al final tot té el mateix color, i ho fa bonic».. Després d’estrenar-se a l’abril, CLAM va passar per l’Escènit de Girona o el Fastt, a Vilanant. Aquesta fou una funció «especial» perquè era la primera que feien de nit. «Vam començar l’espectacle i sona el campanar», recorda Mató, i «en un altre moment, també!», afegeix Clarà Badosa, que, en acabar, se sentia amb forces per anar «a tot arreu de l’Empordà». A Berlín, és clar, «l’ambient no era tan bucòlic com a Vilanant», admet Llorens Valls, «però com que la gent del festival ho cuida molt, fa que sigui acollidor». El Berlín Circus Festival té lloc a l’antic aeroport de Tempelhof, on instal·la quatre carpes, un escenari de fusta i una graderia, també de fusta, a més d’espais d’exposició artística.. Llorens Valls amb la carpa del Festival de circ de Berlín al fons. / Camila Berrio/ Pan Ray. «És un festival només de circ que fa dotze anys que es fa, creat per gent de la gestió però també artistes, i això suma una sensibilitat interessant», afegeix l’àgil, que a més de l’interès del programa ressalta com van cuidar-los. Tots tres hi estan d’acord, i destaquen que tant al Festival de Circ de Berlín com al Fastt hi ha la possibilitat d’allotjar-te a casa de veïns i veïnes. Aquí no els va caldre, però, a Alemanya, on viatjaven per primer cop amb les famílies («tota una aventura»), «ho feia tot molt fàcil, per descansar i per les criatures, que tenien joguines», somriu Clarà Badosa.. Actuar a Berlín «era un repte, perquè mai ho havíem fet fora de Catalunya ni amb una altra llengua», diu l’àgil, incidint en «un moment de l’espectacle, que quasi no té text, que ens acostem al públic i demanem unes paraules… vam haver de fer-ho en anglès!». Així i tot, salta Clarà Badosa, «n’hi havia que ens contestaven en alemany!». La situació va resoldre’s i, de fet, Mató destaca «la sensació que el públic estava molt amb nosaltres, i molt bé», que ja havia viscut quan, fa uns anys, hi havia actuat amb la companyia de Llorens Valls.. Els tres memebres de Fèmut i el tècnic durant un entrenament a la Nau 10. / Aniol Resclosa. Un fet clau, per Clarà Badosa, és que «tant a Vilanant com a Berlín hi havia gent que venia expressament a veure’ns, i això fa que, com a públic, posis la teva predisposició, a més, parlem de la vida senzilla, que no simple, i això també permet al públic connectar, perquè remou sense haver d’entendre grans coses».. Més enllà del gaudi d’actuar i compartir circ en un festival que enguany feia un focus català, Berlín també programava unes jornades professionals. La distribuïdora de la companyia Fèmut, Alina Ventura, de La maleta dels espectacles, va aprofitar-ho per viatjar a Alemanya i, d’aquell viatge, en poden sortir oportunitats per actuar en diversos països europeus.. En aquest sentit, Llorens Valls té gravat el discurs del director al festival, en què recordava com ella i Mató ja hi havien participat, els havien agradat i per això els havien tornat a convidar. «Que hi hagi un seguiment, que algú a l’altra punta d’Europa es fixi en la teva feina, et fa pensar, ostres, alguna cosa fem bé, a Girona, no? Alguna cosa bonica fem!». Un altre gran clam.
