Miquel Abras va engegar fa uns mesos el projecte d’El meu país és l’Empordà, declaració d’amor a la seva terra que ara ha pogut compartir amb Lluís Llach. “És un somni fet realitat perquè és un dels artistes que més admiro i m’han influenciat”, assegura el bisbalenc, orgullós d’haver cantat plegats amb un referent una lletra que exalta la gent i les places, la tramuntana, les albades, les vinyes i els pomers que s’albiren des del Montgrí, de Portbou a Sant Feliu de Guíxols.
Miquel Abras va engegar fa uns mesos el projecte d’El meu país és l’Empordà, declaració d’amor a la seva terra que ara ha pogut compartir amb Lluís Llach. “És un somni fet realitat perquè és un dels artistes que més admiro i m’han influenciat”, assegura el bisbalenc, orgullós d’haver cantat plegats amb un referent una lletra que exalta la gent i les places, la tramuntana, les albades, les vinyes i els pomers que s’albiren des del Montgrí, de Portbou a Sant Feliu de Guíxols.
Miquel Abras va engegar fa uns mesos el projecte d’El meu país és l’Empordà, declaració d’amor a la seva terra que ara ha pogut compartir amb Lluís Llach. “És un somni fet realitat perquè és un dels artistes que més admiro i m’han influenciat”, assegura el bisbalenc, orgullós d’haver cantat plegats amb un referent una lletra que exalta la gent i les places, la tramuntana, les albades, les vinyes i els pomers que s’albiren des del Montgrí, de Portbou a Sant Feliu de Guíxols.. Abras, de fet, explica que va fer la cançó d’El meu país és l’Empordà “com un relleu a País Petit, de Llach, i a partir d’aquí ha anat agafant ressò i la gent se l’ha fet seva i li ha agradat”. Des de xarxes, ell mateix hi ha col·laborat publicant diferents vídeos amb persones del territori. “Teníem la idea de gravar un videoclip amb molta gent de l’Empordà cantant la cançó, i vam començar amb l’Eugeni de Verges, un senyor de 94 anys, pagès”. Xerrant amb ell, van deixar els micròfons oberts, i va sorgir “una petita entrevista improvisada” arran de la qual van buscar més persones que viuen i estimen la terra, afirma.. La possibilitat de gravar la cançó amb Lluís Llach, a qui Abras deu el fet de cantar en català “gràcies a Verges 50”, va aparèixer arran d’un pianista en comú, Francesc Cabello, “Foris”. Ell és, de fet, qui els acompanya en el videoclip. El bisbalenc explica que es va gestar “perquè jo li vaig enviar la versió original i vaig rebre un àudio d’en Lluís Llach que deia que li havia encantat la cançó i estaria encantadíssim de poder cantar-la junts”. Només feia falta trobar el dia i, després de quedar per assajar, es va fer la gravació als Estudis Rus Sonic de la Bisbal d’Empordà. “Va ser una experiència brutal, és un record de per vida”, somriu Abras.
