L’insomni cada vegada és més freqüent en nens i adolescents. Així ho corroboren diversos estudis i experts. «Es tracta d’una tendència generalitzada, i hi ha un increment de consultes a psicòlegs sobre aquest aspecte en població en edat infantil i adolescent» afirma a aquest diari el president del Col·legi Oficial de Psicologia de Girona, Àngel Guirado.
L’insomni cada vegada és més freqüent en nens i adolescents. Així ho corroboren diversos estudis i experts. «Es tracta d’una tendència generalitzada, i hi ha un increment de consultes a psicòlegs sobre aquest aspecte en població en edat infantil i adolescent» afirma a aquest diari el president del Col·legi Oficial de Psicologia de Girona, Àngel Guirado.
L’insomni cada vegada és més freqüent en nens i adolescents. Així ho corroboren diversos estudis i experts. «Es tracta d’una tendència generalitzada, i hi ha un increment de consultes a psicòlegs sobre aquest aspecte en població en edat infantil i adolescent» afirma a aquest diari el president del Col·legi Oficial de Psicologia de Girona, Àngel Guirado.. «La vida intensa que porten després de l’escola perquè fan moltes activitats, que els manté molt actius mentalment, fa que la desconnexió mental progressiva per dormir s’iniciï més tard», afirma Guirado. Com a conseqüència, afegeix, «si l’endemà s’han d’aixecar aviat, les hores de descans nocturn són poques, menys de les necessàries».. Segons dades més actualitzades, un informe de l’hospital Sant Joan de Déu presentat aquesta setmana determina que un 30% dels menors de cinc anys pateix insomni. A més, un 17% dels menors van amb son a l’escola i el 4% s’adorm a classe.. Pel que fa als adolescents, el 52% dorm menys de vuit hores i en el 24% dels casos s’ha detectat un pitjor rendiment escolar. A més, la manca de son provoca que a un 84% els costi despertar-se, ja que presenten l’anomenat jet lag social, que és l’alteració del moment d’anar a dormir respecte del cap de setmana.. «Les causes de l’insomni són múltiples i normalment se sumen diverses coses; la més important és l’alteració dels horaris de descans per hàbits incorrectes abans i a l’hora d’anar a dormir; l’alimentació hi té molt a veure però també hi ha altres factors com poden ser genètics, la temperatura, rutines inapropiades i consumir determinats productes com la cafeïna, alcohol», matisa Guirado.. Segons el coordinador del grup de Son i Cronobiologia de l’Associació Espanyola de Pediatria, Gonzalo Pin, els horaris acadèmics són, de fet, un dels principals factors que afavoreixen l’aparició d’aquests trastorns del son, especialment entre la població adolescent. Afirma que són «contra natura».. Guirado també considera que «no són els que convenen a unes persones en desenvolupament, ja que començar a les vuit del matí suposa aixecar-se a les set o abans; si han de dormir vuit hores com mínim, a les onze del vespre. Dinar a les 4 de la tarda tampoc és hora per un adolescent. El desordre en el seu cicle de descans i d’alimentació no l’ajuda a estar centrat».. El president dels psicòlegs gironins també, que també ha tingut una llarga trajectòria en l’àmbit educatiu i és expert en altes capacitats, incideix en l’impacte de l’organització de les activitats escolars.. «A les vuit del matí, el cervell no està del tot actiu. Ho fa progressivament. Al matí sempre és millor fer activitats com educació física, la música que activen el cervell i no les matemàtiques, per exemple, que necessita un cervell ben despert. El rendiment se’n ressent per via doble: falta del descans suficient i per una organització de les activitats curriculars no ajustades al ritme d’activació cerebral. S’hauria de repensar tot».. Un altre aspecte a tenir en compte i que és un dels causants principals de l’insomni és la influència de les pantalles. «Els nens i adolescents han d’anar a dormir aviat i una hora abans han de fer la desconnexió digital. Per tant, el ritme del dia, la intensitat de les activitats que mantenen el cervell molt actiu, l’ús de dispositius mòbils just per anar a dormir i la llum acaben generant una informació al cervell que interpreta que encara no és hora d’anar a dormir», concreta. «Si hi ha pantalles, la llum no permet la segregació de la melatonina i genera insomni, perquè hem enganyat al cervell; fer-ho amb massa freqüència provoca insomni crònic».. L’informe publicat per l’hospital Sant Joan de Déu inclou una guia amb pautes i recomanacions per millorar la qualitat del son en nens i adolescents. Uns bons hàbits d’alimentació, la pràctica d’activitat física (preferiblement a l’aire lliure i molt abans d’anar al llit) i la implantació d’hàbits saludables en relació amb el son (regulació de la llum, el soroll, la temperatura i la limitació de l’ús de pantalles abans de dormir) poden contribuir a regular de manera adequada el ritme circadià i obtenir un somni de qualitat.. Guirado afegeix que és important marcar unes rutines diàries abans de dormir que ajudin a agafar el son amb facilitat. «Enfosquir l’habitació, la desconnexió de dispositius una hora abans, no fer activitats que impliquin una activació del cervell, dormir més de vuit hores o un sopar lleuger» són algunes de les solucions.. També proposa un canvi en l’organització horària dels centres escolars. «Cal començar el dia amb activitats físiques i acabar-lo amb activitats més relaxants». Per altra banda, matisa la importància de regular l’alimentació i la ingesta de begudes estimulants.. L’insomni és, de tots els trastorns de la son, el més prevalent en nens i adolescents. Afecta entre un 20% i un 40% de la població infantil. El tractament per abordar-lo és la teràpia cognitivoconductual, amb la qual es busca modificar factors comportamentals (hàbits de son poc saludables, horari de son irregulars), psicològics (expectatives poc realistes, preocupacions) i/o fisiològics (excessiva activació) que perpetuen l’insomni. Gràcies a la teràpia cognitivoconductual, entre el 70% i el 80% dels pacients aconsegueixen una millora, encara que només el 40% aconsegueix una remissió completa.. Guirado explica que aquest tipus de teràpies «són molt efectives» així com la detecció precoç «per evitar que el problema es cronifiqui i apareguin depressions, ansietat i malestar».. Pel que fa a l’ús de fàrmacs com la melatonina, considera que «en cada cas ha de ser el metge qui aconselli productes naturals com la melatonina a dosis baixes, ja que això pot emmascarar el problema perquè la melatonina indueix un son per un procés no natural». Afegeix que «tenint en compte que la melatonina és una hormona natural del cervell, no convé utilitzar-la si no es canvien els hàbits saludables, ja que pot provocar efectes secundaris i no hi ha suficients estudis per donar una resposta definitiva i fiable».. La melatonina és l’únic fàrmac aprovat per l’Agència Europea del Medicament indicat per al tractament de l’insomni en nens i adolescents amb TEA. Tot i això, la freqüència d’ús de fàrmacs per a l’insomni en menors és similar a la dels adults. La melatonina és l’hipnòtic i cronoregulador del ritme de son que més sovint es prescriu en nens a partir d’entre 1 i 2 anys i ha estat principalment indicat per al tractament de l’insomni crònic dels menors amb diagnòstics de TDAH o TEA.. Subscriu-te per seguir llegint
