Ara fa quasi un any i després de tota una vida a Figueres, Henar Galán Mañas va prendre «la decisió vital» de traslladar-se a viure a Vilafranca del Penedès on, a poc a poc, va coneixent la seva gent i geografia. «Ha estat un canvi radical, però l’Empordà continua essent la meva pàtria». És per aquest motiu que el divendres 7 de febrer, a dos quarts de set de la tarda, presenta el seu quart recull de relats, ‘Planta, tacó, cop i altres contes intensos’ a la biblioteca de Figueres, en una conversa amb la filòloga Nuri Martí, del col·lectiu Plomes d’aigua.
Ara fa quasi un any i després de tota una vida a Figueres, Henar Galán Mañas va prendre «la decisió vital» de traslladar-se a viure a Vilafranca del Penedès on, a poc a poc, va coneixent la seva gent i geografia. «Ha estat un canvi radical, però l’Empordà continua essent la meva pàtria». És per aquest motiu que el divendres 7 de febrer, a dos quarts de set de la tarda, presenta el seu quart recull de relats, ‘Planta, tacó, cop i altres contes intensos’ a la biblioteca de Figueres, en una conversa amb la filòloga Nuri Martí, del col·lectiu Plomes d’aigua.
Ara fa quasi un any i després de tota una vida a Figueres, Henar Galán Mañas va prendre «la decisió vital» de traslladar-se a viure a Vilafranca del Penedès on, a poc a poc, va coneixent la seva gent i geografia. «Ha estat un canvi radical, però l’Empordà continua essent la meva pàtria». És per aquest motiu que el divendres 7 de febrer, a dos quarts de set de la tarda, presenta el seu quart recull de relats, ‘Planta, tacó, cop i altres contes intensos’ a la biblioteca de Figueres, en una conversa amb la filòloga Nuri Martí, del col·lectiu Plomes d’aigua.. Vint-i-quatre són els relats curts d’aquest recull. L’han acompanyat durant molt temps?. Els vaig escriure després de la novel·la Cafè negre, sèrie negra, xocolatada negra i m’han acompanyat durant un curs, però fins ara no havia tingut temps de publicar-los.. Obre el llibre el relat que li dona nom, «Planta, tacó, cop».. Aquesta és una història intensa, obscura, tragicòmica, com totes les històries d’aquest llibre que parteixen de situacions quotidianes i es van tensant amb corbes i girs fins a convertir-se en històries intenses.. En aquest relat, la protagonista s’emprenya molt i pren una decisió mortal i violenta. La mort, de fet, vertebra totes aquestes històries.. Així de rotunds són, però estan escrits amb ironia, almenys la majoria. Són un ventall de personatges, quasi reals, potser una caricatura de la realitat, que posen de manifest el desconcert, l’absurditat i l’alienació humana. Així trobem la influencer, el broker, el boxejador, el noi que no té diners per comprar la rosa de Sant Jordi, l’home que demana almoina al semàfor, l’infanticida, la drogoaddicta, l’epilèptic, la pitonissa, els individus de Carnaval, fins i tot, els escriptors en dificultats. Mostren com tot no és planer i fàcil sinó que troben avatars simpàtics.. Realment presenta un ventall de personatges i situacions curioses.. Sí, però encara que siguin històries obscures, tenen un rerefons social, alhora que psicològic. Com la influencer que es mata fent-se un selfie. Volia tractar com evoluciona el màrqueting i les tendències en el món digital i actual, influencers que tenen més èxit a les xarxes que no a les revistes tradicionals, que guanyen molts calés a canvi de tenir molts seguidors, fins al punt d’haver de fer coses molt arriscades per destacar.. Quan escriu, parteix d’un tema que li interessa o li preocupa?. Sí, penso en el relat «The broker», una crítica a l’alienació mental que produeix el món d’un capitalisme dur i el risc que comporta per la salut quan es dedica massa temps a la feina i s’oblida el nom relacional i dels afectes. O «La Sole», la noia drogoaddicta, per mi és una denúncia als models visuals que estem exposats amb el perill de caure en conductes molt erràtiques.. Què té en comú Henar Galán amb tots aquests personatges?. Molts dels assassins que apareixen estan empresonats, com el Toti, que és un psicòtic, o el de «L’entrevista», que barreja el llenguatge atractiu que tenen els psicòpates amb una mena de follia graciosa i aquesta manca de culpa. Són relats fruit de situacions que jo he viscut, molts estan fonamentats o inspirats en els trenta-vuit anys que he estat treballant a la presó com a psicòloga. Sorgeixen per deformació professional.. És un bon material literari.. A la presó hi ha personatges caricaturescos, molt literaris per com són de diferents, és un món tancat i això desperta cert interès pel que hi passa. Hi ha personatges fora de la llei, però també fora de tota regla i, alguns, fan realment por, però altres són, fins i tot, còmics, divertits.. Tots els escenaris, però, són empordanesos cent per cent.. Els relats estan ambientats a l’Empordà de manera conscient perquè s’han gestat aquí. M’agrada que l’Empordà tingui la seva pròpia literatura, que tinguin noms els llocs.. Dedica el recull als amics del col·lectiu Plomes d’aigua de Roses.. Fa molts anys que ens trobàvem, tots els divendres, durant tot el curs escolar. M’han enriquit molt, llegint-nos els que escrivim i ens hem reforçat molt i corregit molt, i als que tinc en gran estima. I ara que no els tinc tan a prop, aquest llibre és també un homenatge a ells.. Torna a ser una autoedició.. Em resulta més fàcil, em dona autonomia, fujo de complicacions. Aquest és un sistema senzill per controlar la meva pròpia creació.. També es manté, de nou, fidel al relat com a gènere.. Em sento a gust fent històries curtes perquè no requereixen la continuïtat d’una novel·la i pots tocar molts temes diferents, en llenguatges diferents, no cal tenir la uniformitat que té una novel·la.. A Vilafranca del Penedès ja ha trobat la seva cambra pròpia?. Aquí tinc una cambra només per escriure, un despatx ampli i lluminós i estic intentant trobar també el meu camí de l’escriptura aquí.. Els pròxims relats potser ja els ubicarà en aquest nou escenari.. Tot pot ser. Tot i que encara ara sento l’estranyament sobre on em trobo, respiro a fons i em dic que és aquí on he decidit ser amb la voluntat i els afectes. Malgrat que costa, trobo a faltar la meva gent, però aquí faig moltes activitats relacionades amb l’escriptura: clubs de lectura, l’associació EVA que fomenta la lectura en veu alta…. L’escriptura veig que li està obrint camí en aquesta nova etapa.. Exactament, ha sigut a través de l’escriptura, de la meva afició a llegir i escriure, que estic coneixent gent. Per mi l’escriptura i la lectura, també les biblioteques, són les meves aliades.