Quan Anna Garcia Mañé va trucar a la il·lustradora Pilarín Bayés (Vic, 1941) fa uns quatre anys per comentar-li si li agradaria donar forma als contes per a infants que havia imaginat sobre el seu poble, Roses, no podia ni somiar que no només l’engrescaria a il·lustrar un primer llibre -Contes de Roses- sinó que també se sumaria a l’aventura de fer-ne un segon, Contes de Roses II. Amb la complicitat absoluta de l’Ajuntament, que l’edita, aquest nou projecte ja és una realitat i es presenta el pròxim 22 de maig, a les sis de la tarda, al Teatre de Roses amb la presència de les dues creadores.
Quan Anna Garcia Mañé va trucar a la il·lustradora Pilarín Bayés (Vic, 1941) fa uns quatre anys per comentar-li si li agradaria donar forma als contes per a infants que havia imaginat sobre el seu poble, Roses, no podia ni somiar que no només l’engrescaria a il·lustrar un primer llibre -Contes de Roses- sinó que també se sumaria a l’aventura de fer-ne un segon, Contes de Roses II. Amb la complicitat absoluta de l’Ajuntament, que l’edita, aquest nou projecte ja és una realitat i es presenta el pròxim 22 de maig, a les sis de la tarda, al Teatre de Roses amb la presència de les dues creadores.
Quan Anna Garcia Mañé va trucar a la il·lustradora Pilarín Bayés (Vic, 1941) fa uns quatre anys per comentar-li si li agradaria donar forma als contes per a infants que havia imaginat sobre el seu poble, Roses, no podia ni somiar que no només l’engrescaria a il·lustrar un primer llibre -Contes de Roses- sinó que també se sumaria a l’aventura de fer-ne un segon, Contes de Roses II. Amb la complicitat absoluta de l’Ajuntament, que l’edita, aquest nou projecte ja és una realitat i es presenta el pròxim 22 de maig, a les sis de la tarda, al Teatre de Roses amb la presència de les dues creadores.. Si el primer llibre incloïa tres relats -«El gegant de l’Almadrava», «Els pirates de la Montjoi» i «El dolmen de la Creu d’en Cobertella»-, en aquest segon, que manté el mateix format i també està escrit en català, se’n recullen tres més: «El gat del cap Norfeu»; «Les nenes gregues» i «Tin, el fantasma del castell de la Trinitat». Tots aquests sis contes tenen en comú que prenen com a escenari de l’argument espais singulars de Roses. De fet, amb ells, el petit lector pot recórrer la geografia rosinca i omplir-la d’un imaginari nou amb tot de personatges fantàstics i amb d’altres amb els quals es pot reconèixer.. En el cas d’«El gat del cap Norfeu», els protagonistes són un infant i la seva àvia, als quals els agrada molt passejar per aquella zona de Roses. «L’àvia li explica que aquell indret on es troben asseguts era realment un drac i que a baix va aparèixer un gat, van començar a parlar i es van fer amics, i que allà es va quedar, com la roca, que és el gat del cap Norfeu», comenta Mañé. Per altra banda, «Les nenes gregues» s’ambienta en un altre racó important de Roses, la Ciutadella, i ubica el lector a l’arribada dels grecs, des de Rhodes, i el seu assentament en aquest territori. El conte ressegueix la seva vida quotidiana mentre «un ocell fantàstic, arribat des de Rhodes, els ve a visitar per saber com s’havien adaptat». Amb aquest ocell, que Pilarín Bayés ha recreat amb ales de múltiples colors, els infants sobrevolen aquell espai, tan diferent de com és ara.. Una de les precioses il·lustracions del conte ‘El gat del cap Norfeu’. / Pilarín Bayés. El tercer i últim conte d’aquest segon recull és el «Tin, el fantasma del castell de la Trinitat», protagonitzat pel fantasma d’un soldat que s’ha quedat atrapat dins aquest edifici emblemàtic de Roses. «Els seus companys van marxar, molt temps enrere, i el van deixar sol i com ara el castell és un museu, el que fa és emprenyar a la gent que el va a visitar», revela l’autora tot afegint que l’únic que el pot veure és un nen del poble i es faran amics.. Una il·lustració del conte ‘Tin, el fantasma del castell de la Trinitat’. / Pilarín Bayés. Aquests tres contes, com els anteriors, que es van presentar l’any 2022, tenen una clara voluntat de construir un imaginari quasi llegendari a partir d’escenaris reals pels quals Mañé passeja regularment, sobretot el cap Norfeu que no pot amagar com la fascina i l’atrau poderosament. Per fer els contes, però, també s’ha documentat. La seva idea és «que la gent que vingui a Roses, vegin que no només hi ha el menjar i la platja, sinó que amb els infants poden visitar aquests llocs emblemàtics i explicar-los un conte», comenta Anna Garcia Mañé, qui insisteix que aquest gest tan proper, el d’explicar contes, «no l’hauríem de perdre mai».. Anna Garcia Mañé està entusiasmada que Pilarín Bayés hagi volgut il·lustrar els seus contes. En una trobada a la Fireta de la Pilarín, a Vic, Mañé va poder testimoniar l’energia d’aquesta veterana dibuixant i com crea en directe i es delecta a cada instant: «A cada nen que comprava un conte seu, li feia un dibuix sense presses, parlant amb ell, explicant-li amb una alegria i amb un somriure. Impressionant».. Imatge del conte ‘Les nenes gregues’. / Pilarín Bayés. Per fer les il·lustracions de Contes de Roses II, Anna Garcia Mañé li va facilitar fotografies dels escenaris, material del qual va partir per recrear les històries en dibuixos. Val a dir que Pilarín Bayés és una creadora molt eficaç i ràpida que aprofita les estones més tranquil·les del dia per dibuixar. En poc temps, doncs, ja va disposar dels primers esbossos. «A la Pilarín, els contes li encanten i un cop llegits els va tenir llestos», assegura Anna Garcia Mañé impressionada encara de veure-la dibuixar amb els pinzells. El dia de la presentació de Roses està prevista la seva assistència i que parli sobre la creació dels dibuixos. Durant la presentació de l’anterior volum, del qual es van exhaurir els exemplars, l’èxit va ser increïble i el Teatre Municipal es va quedar petit.
