Tot i que el càncer de pell és un dels més prevenibles, uns 7,3 milions d’europeus pateixen aquesta patologia (l’1,7% de la població), segons dades de l’Acadèmia Europea de Dermatologia i Venereologia.
Tot i que el càncer de pell és un dels més prevenibles, uns 7,3 milions d’europeus pateixen aquesta patologia (l’1,7% de la població), segons dades de l’Acadèmia Europea de Dermatologia i Venereologia.
Tot i que el càncer de pell és un dels més prevenibles, uns 7,3 milions d’europeus pateixen aquesta patologia (l’1,7% de la població), segons dades de l’Acadèmia Europea de Dermatologia i Venereologia.. Els principals tipus de càncer de pell són tres:. Carcinoma de cèl·lules basals: un dels més habituals. Pot aparèixer a les zones amb més exposició solar, com el cap i el coll. Són tumors de creixement lent, fàcilment tractables, i que no solen provocar metàstasi en altres òrgans.. Carcinoma escatós o epidermoide: molt comú entre persones de pell clara molt exposades a la radiació solar. Creix ràpidament, fet que en facilita el diagnòstic, i pot produir metàstasi als ganglis limfàtics.. Melanoma: és el més perillós i el causant de la majoria de morts per aquest tipus de tumors.. A Espanya, els carcinomes són més freqüents que el melanoma. La taxa d’incidència dels carcinomes és de 47 casos per cada 100.000 habitants, mentre que la del melanoma és molt menor (12 casos per cada 100.000 habitants).. Tot i això, els dermatòlegs calculen que la incidència del càncer de pell al nostre país ha augmentat un 40% en els darrers quatre anys. Actualment es diagnostiquen més de 78.000 nous casos cada any.. Es preveu que l’any 2040, el melanoma —el càncer de pell més agressiu i amb pitjor pronòstic— sigui el segon tumor en incidència global i el primer entre els homes, per davant del càncer de còlon i de pulmó.. L’augment de la supervivència dels pacients amb càncer de pell és una realitat. Tal com explica el doctor Eduardo Nagore, dermatòleg i cap clínic de l’Institut Valencià d’Oncologia:. Quan el diagnòstic és tardà o hi ha metàstasi, s’utilitzen tractaments adjuvants com:. Immunoteràpia: ajuda el sistema immunitari del pacient a reconèixer i destruir les cèl·lules canceroses.. Inhibidors de quinases: impedeixen la divisió i supervivència de les cèl·lules canceroses actuant sobre determinades proteïnes.. Segons l’expert, aquests tractaments combinats representen el major avenç en dermatologia oncològica de la darrera dècada.. Cada any apareixen nous fàrmacs que actuen sobre diferents punts de control immunitari i es busquen combinacions per reduir els efectes secundaris.. El càncer de pell no melanoma s’associa a professions com l’agricultura, la ramaderia o la jardineria.. Segons el doctor Alejandro Vilas, dermatòleg de l’Hospital Universitari de Ferrol:. Aquests pacients fan ús durant molt de temps de teràpies immunosupressores, fet que els fa més vulnerables a tumors com els carcinomes escatosos o neoplàsies vinculades a infeccions víriques (com limfomes no Hodgkin, carcinoma de coll uterí, sarcoma de Kaposi, etc.).. L’edat és un factor clau en l’evolució dels tumors cutanis.. En els grans, el melanoma apareix sobretot al cap, coll i zones acrals (mans i peus). A més, es diagnostica sovint en estadis avançats, amb pronòstics molt pitjors.. Segons un estudi publicat a l’International Journal of Dermatology, la renda per càpita i el lloc de residència poden influir en la mortalitat per càncer de pell.. Els dermatòlegs de l’Hospital Universitari Verge del Rocío van observar:. Una correlació positiva entre rendes altes i mortalitat per melanoma, ja que aquestes persones poden fer activitats recreatives amb exposició solar aguda (com anar a la platja o esquiar).. Una correlació negativa entre rendes baixes i càncer de pell no melanoma, associat a exposició solar crònica en professions agrícoles o rurals, amb menys accés als serveis de salut.
