Envoltat de la col·lecció bibliogràfica que compon la històrica biblioteca del castell de Peralada, l’historiador de l’art, antiquari i galerista Artur Ramon es va sentir com a casa divendres passat. La familiaritat li venia donada perquè el seu avi, que també era galerista, ja tenia tractes amb Miquel Mateu, tant per comprar peces com per restaurar-ne, però també per la figura de Jaume Barrachina (1951-2020), qui fou un amic proper i durant quaranta anys director del Museu del castell. La sensació, doncs, era «agredolça» perquè ell no hi era —va morir l’octubre de 2020— i just aquell divendres hauria fet setanta-cinc anys. «El vaig conèixer de nen i ell va substituir el buit que va deixar el meu mestre, José Milicua», va recordar. Entre els temes recurrents dels quals parlaven hi havia el del mestre de Cabestany, del qual n’era «un entusiasta» des de ben jove. Sobre aquesta figura va parlar Artur Ramon davant una setantena de persones i a l’amic absent, a qui qualificà de «savi molt segur d’ell mateix, una persona que no envejava a ningú i una espècie en perill d’extinció», li va dedicar la conferència.
Envoltat de la col·lecció bibliogràfica que compon la històrica biblioteca del castell de Peralada, l’historiador de l’art, antiquari i galerista Artur Ramon es va sentir com a casa divendres passat. La familiaritat li venia donada perquè el seu avi, que també era galerista, ja tenia tractes amb Miquel Mateu, tant per comprar peces com per restaurar-ne, però també per la figura de Jaume Barrachina (1951-2020), qui fou un amic proper i durant quaranta anys director del Museu del castell. La sensació, doncs, era «agredolça» perquè ell no hi era —va morir l’octubre de 2020— i just aquell divendres hauria fet setanta-cinc anys. «El vaig conèixer de nen i ell va substituir el buit que va deixar el meu mestre, José Milicua», va recordar. Entre els temes recurrents dels quals parlaven hi havia el del mestre de Cabestany, del qual n’era «un entusiasta» des de ben jove. Sobre aquesta figura va parlar Artur Ramon davant una setantena de persones i a l’amic absent, a qui qualificà de «savi molt segur d’ell mateix, una persona que no envejava a ningú i una espècie en perill d’extinció», li va dedicar la conferència.
Envoltat de la col·lecció bibliogràfica que compon la històrica biblioteca del castell de Peralada, l’historiador de l’art, antiquari i galerista Artur Ramon es va sentir com a casa divendres passat. La familiaritat li venia donada perquè el seu avi, que també era galerista, ja tenia tractes amb Miquel Mateu, tant per comprar peces com per restaurar-ne, però també per la figura de Jaume Barrachina (1951-2020), qui fou un amic proper i durant quaranta anys director del Museu del castell. La sensació, doncs, era «agredolça» perquè ell no hi era —va morir l’octubre de 2020— i just aquell divendres hauria fet setanta-cinc anys. «El vaig conèixer de nen i ell va substituir el buit que va deixar el meu mestre, José Milicua», va recordar. Entre els temes recurrents dels quals parlaven hi havia el del mestre de Cabestany, del qual n’era «un entusiasta» des de ben jove. Sobre aquesta figura va parlar Artur Ramon davant una setantena de persones i a l’amic absent, a qui qualificà de «savi molt segur d’ell mateix, una persona que no envejava a ningú i una espècie en perill d’extinció», li va dedicar la conferència.Amb l’impressionant cap de Sant Pere del mestre de Cabestany sobre la taula, tresor de les col·leccions de Peralada, Artur Ramon va descriure el mestre com «l’escultor més important del romànic, un artista innominat que travessa tot el Mediterrani, de la Toscana a Sant Pere de Rodes per acabar a Navarra deixant una traça de peces amb espurnes de marbre i un estil molt característic, una fusió entre el món clàssic paleocristià i la cosmologia medieval». Ramon va assegurar que, en els últims temps, el mercat de l’art ha revalorat la seva obra i ara, quan apareixen possibles peces a subhastes, aquestes agafen molta embranzida, com va succeir el març passat amb un cap d’home tallat en pedra pel qual es van pagar fins a 5.200 euros. Finalment, es va saber que no era del mestre de Cabestany. Això contrasta amb els anys 70, quan capitells atribuïts al mestre, i extrets del Port de la Selva, s’havien arribat a intercanviar per una calaixera.La directora del Museu del Castell de Peralada, Maribel Gonzàlez, i l’historiador de l’art, Artur Ramon, a l’inici de la conferència. / Cristina VilàArtur Ramon sí que ha tingut el privilegi de localitzar obres del mestre de Cabestany amb el també galerista Sergi Clavell. Van ser quatre en total i formaven part d’un conjunt que una senyora de Barcelona, amb casa a Selva de Mar, es va voler vendre. «El seu pare era amic d’un pastor que feia pasturar el seu ramat prop de Sant Pere de Rodes i arreplegava els fragments, la procedència dels quals tenen una versió oficial indocumentada i que arriba per tradició oral», va explicar, tot afegint que «ningú explica l’origen primigeni de la traça per no assumir la procedència il·legal i no passar per la vergonya de la destrucció i l’espoli». Aquesta tesi, però, no és la que darrerament defensen els exp
