Augmenta la possibilitat que la Lluna rebi l’any 2032 la visita violenta d’un asteroide de la mida d’un edifici, segons la NASA. Tot i que la Terra està fora de perill, el possible impacte de 2024 YR4 obre un ventall d’oportunitats científiques i reptes tecnològics que posen a prova la nostra capacitat per anticipar i comprendre els fenòmens còsmics.
Augmenta la possibilitat que la Lluna rebi l’any 2032 la visita violenta d’un asteroide de la mida d’un edifici, segons la NASA. Tot i que la Terra està fora de perill, el possible impacte de 2024 YR4 obre un ventall d’oportunitats científiques i reptes tecnològics que posen a prova la nostra capacitat per anticipar i comprendre els fenòmens còsmics.
Augmenta la possibilitat que la Lluna rebi l’any 2032 la visita violenta d’un asteroide de la mida d’un edifici, segons la NASA. Tot i que la Terra està fora de perill, el possible impacte de 2024 YR4 obre un ventall d’oportunitats científiques i reptes tecnològics que posen a prova la nostra capacitat per anticipar i comprendre els fenòmens còsmics.. L’asteroide 2024 YR4 ha captat recentment l’atenció de la comunitat científica i del públic a causa de la seva trajectòria inusual i la possibilitat, encara que remota, d’impactar contra la Lluna el desembre de 2032. Aquest objecte, descobert per l’Oficina de Coordinació de Defensa Planetària de la NASA, mesura aproximadament entre 53 i 67 metres de diàmetre —comparable a un edifici de deu plantes— i ha estat objecte d’observacions detallades, incloses les del telescopi espacial James Webb (JWST), que han permès afinar-ne l’òrbita i les probabilitats d’impacte tant amb la Terra com amb la Lluna.. Inicialment, 2024 YR4 es va classificar amb una probabilitat significativa de col·lidir amb la Terra, assolint un màxim històric en l’escala de risc d’impacte per a un asteroide d’aquesta mida. No obstant això, a mesura que s’han acumulat més dades, la probabilitat d’un impacte terrestre ha disminuït dràsticament fins a menys del 0,001%, descartant pràcticament qualsevol amenaça per al nostre planeta.. En canvi, la possibilitat que l’asteroide col·lideixi amb la Lluna ha augmentat lleugerament, situant-se ara al voltant del 4,3% segons els càlculs més recents basats en observacions del JWST i revelats ara per la NASA.. L’impacte de 2024 YR4 contra la Lluna no representaria un perill per a l’òrbita lunar ni per a l’estabilitat del sistema Terra-Lluna. Tanmateix, sí que generaria un cràter visible i alliberaria una quantitat considerable de runa que podria dispersar-se per l’espai circumdant.. Aquest esdeveniment oferiria una oportunitat científica única per estudiar tant la dinàmica dels impactes d’asteroides com la composició geològica del satèl·lit natural de la Terra. La formació d’un nou cràter permetria analitzar la interacció entre el material de l’asteroide i la superfície lunar, a més d’oferir dades valuoses per a futures missions d’exploració i aprofitament de recursos lunars.. Més enllà de la Lluna, l’impacte podria tenir implicacions indirectes per a la Terra i l’activitat espacial humana. Els fragments expulsats podrien, en teoria, representar un risc per a satèl·lits i estacions espacials en òrbita terrestre baixa, tot i que els experts assenyalen que la majoria d’aquests fragments es desintegrarien a l’atmosfera terrestre si arribessin a acostar-s’hi.. A més, aquest tipus d’esdeveniments subratlla la importància de la vigilància contínua d’objectes propers a la Terra (NEOs, per les sigles en anglès) i la necessitat de desenvolupar estratègies de defensa planetària per mitigar possibles amenaces futures.. En un context més ampli, l’estudi dels impactes sobre la Lluna ofereix una finestra cap al passat del nostre sistema solar i la història de la Terra. Investigacions recents han demostrat que la freqüència d’impactes d’asteroides ha variat significativament al llarg de milions d’anys, afectant l’evolució geològica i biològica del nostre planeta.. Per exemple, un augment en la taxa d’impactes fa aproximadament 290 milions d’anys va coincidir amb canvis importants en la història de la vida a la Terra, fet que suggereix una relació estreta entre aquests esdeveniments còsmics i processos fonamentals terrestres.. A més, el registre lunar d’impactes massius, com el que va formar la conca del Pol Sud-Aitken fa gairebé 3.800 milions d’anys, ha estat clau per entendre la dinàmica de les col·lisions i l’evolució de la superfície lunar.. Aquests impactes gegantins van alliberar una energia comparable a centenars de vegades la potència de tot l’arsenal nuclear terrestre i van modelar la topografia lunar de manera dramàtica, creant canons i depressions que encara avui són objecte d’estudi per a missions com Artemis, que planeja recollir mostres a la regió del pol sud lunar.
