La Comissió Europea ha anunciat la convocatòria de fons per a les gigafactories d’intel·ligència artificial de la Unió Europea als que aspira el projecte de Móra la Nova. Brussel·les busca finançar fins a set gigafactories arreu d’Europa per «accelerar la sobirania tecnològica» del continent. La iniciativa publicoprivada preveu mobilitzar uns 30.000 milions d’euros, una tercera […] Brussel·les obre la convocatòria de fons per a les gigafactories de la UE als que aspira el projecte de Móra la Nova és un article de EbreDigital.cat.
La Comissió Europea ha anunciat la convocatòria de fons per a les gigafactories d’intel·ligència artificial de la Unió Europea als que aspira el projecte de Móra la Nova. Brussel·les busca finançar fins a set gigafactories arreu d’Europa per «accelerar la sobirania tecnològica» del continent. La iniciativa publicoprivada preveu mobilitzar uns 30.000 milions d’euros, una tercera part finançada per administracions públiques. L’executiu comunitari tancarà el procés el 12 de novembre i preveu anunciar els guanyadors a principis de 2027. La vicepresidenta executiva per la Sobirania Tecnològica, Henna Virkkunen, ha dit que l’anunci representa una «fita en les ambicions» de la UE i qualifica les instal·lacions d’estratègiques. La convocatòria divideix els projectes en dos lots diferenciats depenent del nombre de processadors de cada gigafactoria. En el primer lot es finançaran quatre projectes i es buscarà disposar d’un mínim de 75.000 processadors i en el segon lot cada una de les tres propostes guanyadores haurà de tenir més de 100.000 processadors. La proposta de Móra la Nova preveu formar part d’aquesta segona categoria, però haurà de competir amb els projectes de països com Alemanya, Grècia o Itàlia, per ser un dels tres que rebran finançament europeu. Tot i això, fonts comunitàries, esperen que s’acabin formant consorcis entre estats membres per així poder finançar el nombre més gran de projectes transfronterers. A banda de propostes entre múltiples països, també es preveu finançar gigafactories amb diverses seus en un mateix estat. És el cas de la candidatura ibèrica compartida entre Móra la Nova i San Fernando de Henares, a Madrid, i amb el suport de Portugal. Des de Brussel·les, però, han avisat que caldrà que almenys una de les seus tinguin la capacitat mínima de processadors requerida. A més, caldrà que les instal·lacions estiguin connectades a través d’una xarxa d’alta velocitat. El primer lot tindrà una inversió pública europea de fins a 1.000 milions d’euros, i la xifra es doblarà pels projectes de més de 100.000 processadors. Amb aquesta convocatòria, Brussel·les busca expandir la capacitat computacional d’IA de la UE i facilitar accés a la infraestructura a startups, empreses consolidades, pimes, a acadèmics i a les autoritats públiques. Aquestes gigafactories d’IA combinaran processadors avançats d’intel·ligència artificial, amb programari i solucions al núvol, i també connectivitat d’alta velocitat. També hauran de ser centres de dades eficients energèticament. A més, treballaran conjuntament amb una xarxa de 19 centres d’IA per tal «de reforçar el lideratge tecnològic europeu», la fortalesa del sistema i una autonomia estratègica. Fonts comunitàries han explicat que aquestes instal·lacions són necessàries perquè els supercomputadors arreu d’Europa estan «saturats» per l’alta demanda que reben. Decisió a principis d
La Comissió Europea ha anunciat la convocatòria de fons per a les gigafactories d’intel·ligència artificial de la Unió Europea als que aspira el projecte de Móra la Nova. Brussel·les busca finançar fins a set gigafactories arreu d’Europa per «accelerar la sobirania tecnològica» del continent. La iniciativa publicoprivada preveu mobilitzar uns 30.000 milions d’euros, una tercera part finançada per administracions públiques. L’executiu comunitari tancarà el procés el 12 de novembre i preveu anunciar els guanyadors a principis de 2027. La vicepresidenta executiva per la Sobirania Tecnològica, Henna Virkkunen, ha dit que l’anunci representa una «fita en les ambicions» de la UE i qualifica les instal·lacions d’estratègiques. La convocatòria divideix els projectes en dos lots diferenciats depenent del nombre de processadors de cada gigafactoria. En el primer lot es finançaran quatre projectes i es buscarà disposar d’un mínim de 75.000 processadors i en el segon lot cada una de les tres propostes guanyadores haurà de tenir més de 100.000 processadors. La proposta de Móra la Nova preveu formar part d’aquesta segona categoria, però haurà de competir amb els projectes de països com Alemanya, Grècia o Itàlia, per ser un dels tres que rebran finançament europeu. Tot i això, fonts comunitàries, esperen que s’acabin formant consorcis entre estats membres per així poder finançar el nombre més gran de projectes transfronterers. A banda de propostes entre múltiples països, també es preveu finançar gigafactories amb diverses seus en un mateix estat. És el cas de la candidatura ibèrica compartida entre Móra la Nova i San Fernando de Henares, a Madrid, i amb el suport de Portugal. Des de Brussel·les, però, han avisat que caldrà que almenys una de les seus tinguin la capacitat mínima de processadors requerida. A més, caldrà que les instal·lacions estiguin connectades a través d’una xarxa d’alta velocitat. El primer lot tindrà una inversió pública europea de fins a 1.000 milions d’euros, i la xifra es doblarà pels projectes de més de 100.000 processadors. Amb aquesta convocatòria, Brussel·les busca expandir la capacitat computacional d’IA de la UE i facilitar accés a la infraestructura a startups, empreses consolidades, pimes, a acadèmics i a les autoritats públiques. Aquestes gigafactories d’IA combinaran processadors avançats d’intel·ligència artificial, amb programari i solucions al núvol, i també connectivitat d’alta velocitat. També hauran de ser centres de dades eficients energèticament. A més, treballaran conjuntament amb una xarxa de 19 centres d’IA per tal «de reforçar el lideratge tecnològic europeu», la fortalesa del sistema i una autonomia estratègica. Fonts comunitàries han explicat que aquestes instal·lacions són necessàries perquè els supercomputadors arreu d’Europa estan «saturats» per l’alta demanda que reben. Decisió a principis d