Falten deu minuts per l’hora estipulada i a la sala quasi no s’hi cap. Comença a fer-se una filera al fons de gent dreta fins que algú apareix amb cadires suplementàries per fer «més còmode» el moment. S’hi veuen moltes cares conegudes de la societat cultural, política i empresarial de Figueres. Ningú vol faltar a la presentació del llibre ‘La vida a Can Duran’ (Gavarres), de Josep Valls i Joan Ferrerós, potser perquè l’Hotel Duran és una institució d’arrels molt profundes dins la història contemporània de la ciutat. Ramon Duran, el propietari, qualifica el llibre «de veritable regal per a la família, una invitació a somiar tot el que estar per venir». No oblida que aquest somni el va iniciar la seva pròpia filla, Marta, en dedicar el treball de recerca de batxillerat al llibre de firmes de l’hotel fent que així «veiés la llum per primer cop i fos font d’inspiració». Un llibre de firmes impressionant, que Valls i Ferrerós han analitzat amb lupa detectivesca i mirada curiosa al llarg d’uns quants anys, un testimoni de la rellevància dels personatges que han fet estada en aquest «llegendari» hotel, com el qualifica l’alcalde Jordi Masquef. Personalitats d’àmbits ben diversos com l’escriptor Josep Pla, l’artista Mary Santpere, presidents de la Generalitat diversos, futbolistes, toreros o, dels que va ressonar les seves músiques durant la projecció d’un vídeo, el compositor i cantant Charles Trenet, que amb la seva orquestra va actuar a l’hotel l’any 1940, o el també cantant francès, Georges Brassens, qui, en el seu escrit, li reconeix a Can Duran ser «el millor restaurant i el més acollidor; de tota la frontera Espanya-França, no n’hi ha cap d’igual».
Falten deu minuts per l’hora estipulada i a la sala quasi no s’hi cap. Comença a fer-se una filera al fons de gent dreta fins que algú apareix amb cadires suplementàries per fer «més còmode» el moment. S’hi veuen moltes cares conegudes de la societat cultural, política i empresarial de Figueres. Ningú vol faltar a la presentació del llibre ‘La vida a Can Duran’ (Gavarres), de Josep Valls i Joan Ferrerós, potser perquè l’Hotel Duran és una institució d’arrels molt profundes dins la història contemporània de la ciutat. Ramon Duran, el propietari, qualifica el llibre «de veritable regal per a la família, una invitació a somiar tot el que estar per venir». No oblida que aquest somni el va iniciar la seva pròpia filla, Marta, en dedicar el treball de recerca de batxillerat al llibre de firmes de l’hotel fent que així «veiés la llum per primer cop i fos font d’inspiració». Un llibre de firmes impressionant, que Valls i Ferrerós han analitzat amb lupa detectivesca i mirada curiosa al llarg d’uns quants anys, un testimoni de la rellevància dels personatges que han fet estada en aquest «llegendari» hotel, com el qualifica l’alcalde Jordi Masquef. Personalitats d’àmbits ben diversos com l’escriptor Josep Pla, l’artista Mary Santpere, presidents de la Generalitat diversos, futbolistes, toreros o, dels que va ressonar les seves músiques durant la projecció d’un vídeo, el compositor i cantant Charles Trenet, que amb la seva orquestra va actuar a l’hotel l’any 1940, o el també cantant francès, Georges Brassens, qui, en el seu escrit, li reconeix a Can Duran ser «el millor restaurant i el més acollidor; de tota la frontera Espanya-França, no n’hi ha cap d’igual».
Falten deu minuts per l’hora estipulada i a la sala quasi no s’hi cap. Comença a fer-se una filera al fons de gent dreta fins que algú apareix amb cadires suplementàries per fer «més còmode» el moment. S’hi veuen moltes cares conegudes de la societat cultural, política i empresarial de Figueres. Ningú vol faltar a la presentació del llibre ‘La vida a Can Duran’ (Gavarres), de Josep Valls i Joan Ferrerós, potser perquè l’Hotel Duran és una institució d’arrels molt profundes dins la història contemporània de la ciutat. Ramon Duran, el propietari, qualifica el llibre «de veritable regal per a la família, una invitació a somiar tot el que estar per venir». No oblida que aquest somni el va iniciar la seva pròpia filla, Marta, en dedicar el treball de recerca de batxillerat al llibre de firmes de l’hotel fent que així «veiés la llum per primer cop i fos font d’inspiració». Un llibre de firmes impressionant, que Valls i Ferrerós han analitzat amb lupa detectivesca i mirada curiosa al llarg d’uns quants anys, un testimoni de la rellevància dels personatges que han fet estada en aquest «llegendari» hotel, com el qualifica l’alcalde Jordi Masquef. Personalitats d’àmbits ben diversos com l’escriptor Josep Pla, l’artista Mary Santpere, presidents de la Generalitat diversos, futbolistes, toreros o, dels que va ressonar les seves músiques durant la projecció d’un vídeo, el compositor i cantant Charles Trenet, que amb la seva orquestra va actuar a l’hotel l’any 1940, o el també cantant francès, Georges Brassens, qui, en el seu escrit, li reconeix a Can Duran ser «el millor restaurant i el més acollidor; de tota la frontera Espanya-França, no n’hi ha cap d’igual».. Imatge de la sala de Can Duran plena a vessar. / Jordi Blanco. Durant la presentació, celebrada aquest dijous passat 28 de novembre, Ramon Duran no oblida citar, davant aquella sala plena de cares conegudes que es mostra davant seu, a tots aquells que els precediren, «persones valentes i visionàries que, amb la seva feina i esforç, van posar les bases d’un espai que no només és físic sinó també ple d’històries, vivències i emocions compartides». Tampoc deixa al marge a tots els que han format part de l’equip humà de Can Duran, tant en el passat com en el present, menció que és rebuda amb un fort aplaudiment des de l’auditori. El llibre, que el propietari assegura «traspassarà el temps», es troba a cavall entre «la història, la literatura i el periodisme», segons l’editor Àngel Madrià qui destaca la importància dels arxius que «preserven la memòria». Això es constata només fullejar el volum que recull un munt de documentació i fotografies antigues. En aquest sentit, els dos autors han volgut contextualitzar el moment històric i social que va possibilitar el naixement i creixement de l’Hotel Duran. Un establiment que, en paraules de l’alcalde Jordi Masquef, és un sinònim «de tradició» i fidelitat als costums. «La família Duran té l’art que cada cosa continuï al seu lloc, la garantia de les coses ben fetes, l’amor per la terra i pels productes del nostre mercat i la tradició que ha forjat la seva llegenda sense quedar-se estancat», ha afegit tot declarant públicament la seva llarga admiració com a membre de la família de l’Hotel España.. Els dos autors, als quals els uneix una llarga amistat, Josep Valls i Joan Ferrerós, li han dedicat moltes hores a aquest treball. Josep Valls va ser qui va veure per primer cop el llibre de firmes, que en realitat són dos, i Lluís Duran, pare de Ramon i Lluïsa Duran, va esdevenir còmplice i el va animar a tirar endavant el projecte. Josep Valls va estendre les ales i va convidar Joan Ferrerós a sumar-se a l’aventura qui ho va agrair vivament. Aquest projecte que ara ha vist la llum els ha permès submergir-se detingudament en la història de l’establiment figuerenc, «que neix al primer terç del segle XIX fins que de fonda-mesón es transforma en el que és avui dia passant per moltes etapes», recorda Ferrerós tot insistint com l’empenta definitiva arriba quan és adquirida pel primer Duran. Per Ferrerós, aquest local difícilment hauria pogut existir sense l’ubicació estratègica de Figueres, en zona de pas i pròxima a la frontera, els interessos culturals de la seva població i l’empenta del ferrocarril. Quelcom que lamenta Valls és que un trenta per cent de les firmes del llibre de l’hotel se’n desconeix l’autoria. «La Joaquima -mare de Ramon i Lluïsa- posava a llapis qui havia signat, però no ho va poder fer sempre», reconeix. A més, els visitants sovint no seguien cap ordre a l’hora de signar o fer la dedicatòria dins el llibre. Tot i això, la riquesa que conté és elevada, ja que no només hi ha l’escrit dels personatges sinó que inclou molts dibuixos i caricatures i, fins i tot, fotografies d’un alt valor emocional i històric.. El llibre inclou un pròleg del crític gastronòmic Salvador Garcia-Arbós, ja que l’hotel Duran, «un establiment que no tanca cap dia», és un referent dins el món gastronòmic amb l’emblemàtic espai Ca la Teta que freqüentava Salvador Dalí de forma assídua qui, a vegades, també s’allotjava a l’habitació 101.