Passen els anys, però hi ha dates que continuen marcades en la història: per a Mònaco, una d’elles és la del 6 d’abril de 2005. Aquell dia, el petit principat europeu va perdre un dels seus símbols més duradors i estimats. No obstant això, la vida institucional no es va aturar.
Des d’aquell matí marcat per la tristesa, tot va canviar en l’entorn de la família Grimaldi. Una nova etapa va començar per a Albert, l’hereu. Però, en aquells primers compassos, no va ser ell qui dominava l’escena.
El pes de la primera dama després de la mort de Grace Kelly |
Europa Press
El poder silenciós de Carolina de Mònaco
Quan Rainier III va morir, el seu fill Albert tenia 47 anys i, encara que va assumir el tron immediatament, no va ser l’únic rostre visible de la reialesa en aquell moment. Durant anys, Carolina de Mònaco s’havia convertit en una figura d’autoritat no oficial. Com a primera dama després de la mort de Grace Kelly, el seu paper era molt més influent del que marcava el protocol.
Encara amb el traspàs de poders, l’ombra de la seva germana va acompanyar els primers passos d’Albert com a cap d’Estat. Una presència elegant, forta i silenciosa que no va passar desapercebuda.
Un llegat que no es copia: es transforma
Albert no va intentar replicar la forma de governar del seu pare, en lloc d’això, va apostar per construir un model propi. Va mantenir en peu l’imperi immobiliari heretat, però va saber afegir-hi una mirada més sostenible. El 2006 va crear la Fundació Príncep Albert II de Mònaco, amb la qual va marcar el seu compromís amb el medi ambient.
Segons els qui han seguit la seva evolució, Albert va trobar la seva veu en un món que l’esperava diferent. No va voler imitar, sinó avançar amb les seves pròpies idees i projectes.
Un principat entre la tradició i el futur
Mònaco, avui, continua sent una destinació de luxe i un refugi fiscal per a molts. Però també es projecta com un model d’equilibri entre turisme, desenvolupament econòmic i ecologia. Albert ha potenciat el paper del principat en assumptes internacionals, sobretot en la protecció dels oceans.
Vint anys després, els qui l’observen des de fora ho reconeixen: ha aconseguit mantenir l’aura del Principat sense perdre la seva essència, ni la de la seva família ni la de la seva terra.
Carolina de Mònaco i el pes de la seva influència després de la mort de Rainier III al tron de Mònaco
Passen els anys, però hi ha dates que continuen marcades en la història: per a Mònaco, una d’elles és la del 6 d’abril de 2005. Aquell dia, el petit principat europeu va perdre un dels seus símbols més duradors i estimats. No obstant això, la vida institucional no es va aturar.
Des d’aquell matí marcat per la tristesa, tot va canviar en l’entorn de la família Grimaldi. Una nova etapa va començar per a Albert, l’hereu. Però, en aquells primers compassos, no va ser ell qui dominava l’escena.
El pes de la primera dama després de la mort de Grace Kelly |
Europa Press
El poder silenciós de Carolina de Mònaco
Quan Rainier III va morir, el seu fill Albert tenia 47 anys i, encara que va assumir el tron immediatament, no va ser l’únic rostre visible de la reialesa en aquell moment. Durant anys, Carolina de Mònaco s’havia convertit en una figura d’autoritat no oficial. Com a primera dama després de la mort de Grace Kelly, el seu paper era molt més influent del que marcava el protocol.
Encara amb el traspàs de poders, l’ombra de la seva germana va acompanyar els primers passos d’Albert com a cap d’Estat. Una presència elegant, forta i silenciosa que no va passar desapercebuda.
Un llegat que no es copia: es transforma
Albert no va intentar replicar la forma de governar del seu pare, en lloc d’això, va apostar per construir un model propi. Va mantenir en peu l’imperi immobiliari heretat, però va saber afegir-hi una mirada més sostenible. El 2006 va crear la Fundació Príncep Albert II de Mònaco, amb la qual va marcar el seu compromís amb el medi ambient.
Segons els qui han seguit la seva evolució, Albert va trobar la seva veu en un món que l’esperava diferent. No va voler imitar, sinó avançar amb les seves pròpies idees i projectes.
Un principat entre la tradició i el futur
Mònaco, avui, continua sent una destinació de luxe i un refugi fiscal per a molts. Però també es projecta com un model d’equilibri entre turisme, desenvolupament econòmic i ecologia. Albert ha potenciat el paper del principat en assumptes internacionals, sobretot en la protecció dels oceans.
Vint anys després, els qui l’observen des de fora ho reconeixen: ha aconseguit mantenir l’aura del Principat sense perdre la seva essència, ni la de la seva família ni la de la seva terra.
