Coia Valls (Reus, 1960) manté una especial relació amb Figueres. Tots els llibres que publica sempre els presenta a la capital altempordanesa i ho fa quasi immediatament després que arribin a les llibreries. No ha estat diferent amb aquest darrer, El somni de Gaudí (Rosa dels Vents), una extensa novel·la de més de quatre-centes pàgines que ressegueix la construcció de la Sagrada Família de Gaudí, però que també endinsa el lector en la història d’una nissaga familiar. Segons la mestra i escriptora Rosa Maria Moret, amb qui Coia Valls va conversar aquest dimecres passat a la biblioteca de Figueres, és «un molt bon llibre no només per gaudir d’una novel·la històrica, sinó també per aprendre. És un llibre d’arquitectura, de coneixement, d’esdeveniments de tot un segle de la història de Barcelona a través d’una quinzena d’episodis viscuts pel nostre petit país». Moret creu que l’escriptora reusenca ha fet una novel·la que «convida a la reflexió i a repassar tots els alts i baixos de Catalunya a través de la construcció del temple de la Sagrada Família, que, en aquesta novel·la, es converteix en un personatge més. El temple respira, el temple parla, no és només una carcassa». Moret va reconèixer que ella, després d’haver llegit aquest llibre, es mirarà la Sagrada Família d’una altra manera. Coia Valls va alegrar-se’n vivament. Segons ella, «fer això és l’acte d’amor més bonic després de veure com s’ha construït, quantes capes de memòria té, d’esforç, de renúncies i sacrificis, somnis i fe; tot això és a la Sagrada Família».
Coia Valls (Reus, 1960) manté una especial relació amb Figueres. Tots els llibres que publica sempre els presenta a la capital altempordanesa i ho fa quasi immediatament després que arribin a les llibreries. No ha estat diferent amb aquest darrer, El somni de Gaudí (Rosa dels Vents), una extensa novel·la de més de quatre-centes pàgines que ressegueix la construcció de la Sagrada Família de Gaudí, però que també endinsa el lector en la història d’una nissaga familiar. Segons la mestra i escriptora Rosa Maria Moret, amb qui Coia Valls va conversar aquest dimecres passat a la biblioteca de Figueres, és «un molt bon llibre no només per gaudir d’una novel·la històrica, sinó també per aprendre. És un llibre d’arquitectura, de coneixement, d’esdeveniments de tot un segle de la història de Barcelona a través d’una quinzena d’episodis viscuts pel nostre petit país». Moret creu que l’escriptora reusenca ha fet una novel·la que «convida a la reflexió i a repassar tots els alts i baixos de Catalunya a través de la construcció del temple de la Sagrada Família, que, en aquesta novel·la, es converteix en un personatge més. El temple respira, el temple parla, no és només una carcassa». Moret va reconèixer que ella, després d’haver llegit aquest llibre, es mirarà la Sagrada Família d’una altra manera. Coia Valls va alegrar-se’n vivament. Segons ella, «fer això és l’acte d’amor més bonic després de veure com s’ha construït, quantes capes de memòria té, d’esforç, de renúncies i sacrificis, somnis i fe; tot això és a la Sagrada Família».
Coia Valls (Reus, 1960) manté una especial relació amb Figueres. Tots els llibres que publica sempre els presenta a la capital altempordanesa i ho fa quasi immediatament després que arribin a les llibreries. No ha estat diferent amb aquest darrer, El somni de Gaudí (Rosa dels Vents), una extensa novel·la de més de quatre-centes pàgines que ressegueix la construcció de la Sagrada Família de Gaudí, però que també endinsa el lector en la història d’una nissaga familiar. Segons la mestra i escriptora Rosa Maria Moret, amb qui Coia Valls va conversar aquest dimecres passat a la biblioteca de Figueres, és «un molt bon llibre no només per gaudir d’una novel·la històrica, sinó també per aprendre. És un llibre d’arquitectura, de coneixement, d’esdeveniments de tot un segle de la història de Barcelona a través d’una quinzena d’episodis viscuts pel nostre petit país». Moret creu que l’escriptora reusenca ha fet una novel·la que «convida a la reflexió i a repassar tots els alts i baixos de Catalunya a través de la construcció del temple de la Sagrada Família, que, en aquesta novel·la, es converteix en un personatge més. El temple respira, el temple parla, no és només una carcassa». Moret va reconèixer que ella, després d’haver llegit aquest llibre, es mirarà la Sagrada Família d’una altra manera. Coia Valls va alegrar-se’n vivament. Segons ella, «fer això és l’acte d’amor més bonic després de veure com s’ha construït, quantes capes de memòria té, d’esforç, de renúncies i sacrificis, somnis i fe; tot això és a la Sagrada Família».. Coia Valls és conscient que El somni de Gaudí -un dels tres projectes que tenia en marxa- surt en el millor moment, tenint en compte que enguany es commemora el centenari de la mort d’Antoni Gaudí. Ho ha fet, va assegurar, «des d’un coneixement proper». No va amagar que és filla de Reus, com ho era Gaudí. «És molt fàcil pensar que el meu besavi i ell es podien haver creuat pel carrer o anar a la Prioral de Sant Pere el dia de Rams. Tot això et va creant un imaginari d’una baula de la cadena que encara en pots guardar el record». Malgrat això, no va obviar que «per construir una novel·la que s’aguantés també tècnicament» calia submergir-se amb profunditat en la història complexa de la construcció de la Sagrada Família. Ho va fer amb molt de compromís de la mà d’una veu experta, la del cap d’obres del temple des de fa trenta anys, Ramon Espelt, que havia conegut i treballat amb l’escultor Josep Maria Subirachs. Ell li va explicar tots els intríngulis i també va rectificar episodis que han quedat erròniament per escrit en alguns llibres. Va ser aleshores quan va mirar a l’abisme i va pensar «quina gosadia» voler tractar aquest tema. Malgrat tot, Coia Valls va continuar i «quan vaig tenir l’embolcall històric que em donava solvència per escriure, vaig decidir posar-m’hi». En aquest sentit, Rosa Maria Moret va destacar «la rigorositat» que ha practicat l’autora i li va agrair tot el que s’aprèn llegint la novel·la.. Un moment de la lectura d’aquest possible final de la novel·la. / Cristina Vilà. Durant la presentació, Coia Valls va definir-se com una persona «tranquil·la, curiosa» i va reconèixer que les seves novel·les «no són mai trepidants, però sí intenses perquè si puc caminar no corro». També que a ella, allò que l’apassiona «és la història petita, el teixit social, més que les grans històries. Tots sabem que Gaudí va morir atropellat per un tramvia, però qui coneix la persona que li va fer la màscara mortuòria o el nen que va veure l’accident, va agafar el seu barret i va pensar si el podria vendre en un lloc de segona mà». De la mateixa manera que l’autora ha volgut treure a la llum petites històries poc conegudes, també ha volgut «posar al descobert rareres» i il·luminar personatges «no normatius» com la Clara, que pateix sinestèsia. «A mi m’agrada mostrar mirades diferents», va assegurar. En aquest sentit, la novel·la, que va definir com «molt honesta», també acaba de publicar-se en braille i en audiollibre per facilitar la lectura a tots els col·lectius. Cal no oblidar que Coia Valls ha dedicat la seva vida professional a l’educació especial i la logopèdia. Per tancar la presentació a Figueres, l’autora va regalar al públic assistent una lectura del tot inesperada, «un dels meus finals més agosarats en què el temple parla amb veu pròpia, com si fos un personatge viu».
