Article de PIMEC Després de més de vint anys de negociacions, Europa ha fet un pas important per avançar cap a un acord comercial amb el Mercosur (Brasil, Argentina, Paraguai i Uruguai). Per a les pimes catalanes, aquest moviment obre un escenari amb dues cares. D’una banda, pot facilitar l’accés a un mercat gran i […] Com et pot afectar l’acord UE–Mercosur si ets una pime catalana és un article de EbreDigital.cat.
Article de PIMEC. Després de més de vint anys de negociacions, Europa ha fet un pas important per avançar cap a un acord comercial amb el Mercosur (Brasil, Argentina, Paraguai i Uruguai). Per a les pimes catalanes, aquest moviment obre un escenari amb dues cares. D’una banda, pot facilitar l’accés a un mercat gran i encara força protegit, sobretot per a sectors industrials i de serveis. De l’altra, pot intensificar la competència en alguns productes agroalimentaris i pressionar especialment els segments més vulnerables del sector agrari, amb efectes territorials que no es poden ignorar.. L’objectiu d’aquest article és entendre què hi podem guanyar i quins són els riscos. No és un debat de “sí” o “no” a l’acord, perquè el balanç final dependrà menys del titular i més de com s’apliqui, amb quines garanties i amb quina capacitat de reaccionar si hi ha distorsions.. Pimes presents a Mercosur, però amb un pes limitat en el total exportador. Mercosur no és un destí desconegut per a Catalunya. Hi ha gairebé 1.500 empreses catalanes que hi exporten de manera regular, i el volum de comerç és prou rellevant perquè qualsevol canvi en els costos o les condicions puguin impactar-hi. Catalunya hi exporta prop de 1.400 milions d’euros (aprox. 1,4% del total exportat) i n’importa al voltant de 1.900 milions (aprox. 1,7% del total importat). Aquestes dades reflecteixen, alhora, que hi ha demanda de producte català i empreses que ja hi operen, però també una dependència d’algunes importacions, especialment en àmbits agroalimentaris.. Al mateix temps, el pes de Mercosur dins el total exportador català és reduït. Per tant, l’acord no transformarà l’economia catalana a curt termini. En comerç exterior els impactes rarament són homogenis, fet que provocarà que determinades empreses en puguin tenir un benefici immediat i per a altres pot passar gairebé desapercebut.. Oportunitats per reforçar la competitivitat industrial i de serveis. El patró d’exportació catalana cap a Mercosur és clar. Hi predominen productes industrials i químics, amb presència destacada de productes farmacèutics, plàstics, components d’automoció i material elèctric. També hi apareixen partides de consum com la perfumeria i la cosmètica, i productes agroalimentaris de valor com l’oli d’oliva.. Aquesta combinació explica per què l’acord pot interessar a moltes pimes. Mercosur continua sent un mercat amb barreres d’entrada elevades. Si aquestes barreres es redueixen, el que ja es ven pot vendre’s amb menys cost i amb més capacitat de competir per qualitat, servei o terminis. I aquí hi ha un punt important. La competència internacional, per a moltes pimes, no es guanya només amb preu. La fiabilitat, la relació comercial, el servei postvenda i la capacitat de complir requisits tècnics acostumen a pesar molt.. A més, quan una pime industrial guanya mercat a fora, l’efecte no queda tancat dins l’empresa exportadora. Arrossega una cadena local de proveïdors i serveis, des de tallers i enginyeries fins a empreses de logística, certificació, programari i consultoria. Catalunya té una economia molt connectada, i això fa que els guanys potencials es puguin estendre si l’exportació creix.. En aquest context, també cal tenir present el paper dels serveis. Encara que moltes pimes no exportin producte físic, sí que exporten capacitat. Enginyeria, consultoria, digital, formació, manteniment, integració de sistemes o gestió documental són activitats que tendeixen a créixer quan creix la internacionalització.. Riscos concentrats en el sector agroalimentari i en territoris concrets. La part més delicada de l’acord és l’impacte potencial en alguns segments agroalimentaris. El risc principal no és una catàstrofe generalitzada, sinó una pressió que pot ser intensa en productes i baules concretes, en moments determinats i en territoris específics.. Aquesta pressió pot arribar per tres vies. La primera és directa. Si entren productes agroalimentaris en condicions preferencials, poden pressionar els preus i marges actuals, i els primers a notar-ho solen ser els qui tenen menys escala, menys capacitat d’inversió o menys marge per diferenciar-se.. La segona és estructural. A Europa, la producció agrària assumeix costos vinculats a la traçabilitat, els requisits sanitaris, les normes ambientals i el benestar animal. És part del model europeu. Si els productes importats no estan sotmesos a exigències equivalents, o si el control és insuficient, el risc és competir en condicions no equivalents.. La tercera és indirecta. L’entrada de determinats productes pot provocar un efecte de substitució dins del mercat europeu, alterant preus de referència i movent el consum. Per això, la preocupació se centra especialment en productes sensibles a la competència per preu i a l’asimetria normativa, com determinades carns (el boví, el porcí o l’aviram), l’arròs o els cítrics, entre d’altres.. A Catalunya, aquest debat és especialment sensible perquè l’agroalimentari no és només camp. És també agroindústria, transformació, logística i exportació. Si una baula pateix, l’impacte es pot estendre a la resta de cadena i afectar l’activitat i l’ocupació en comarques senceres.. Els dubtes amb les salvaguardes. En un acord així, la diferència entre un balanç equilibrat i un desequilibri concentrat se centra en detalls que sovint passen desapercebuts. Les salvaguardes han de ser operatives i ràpides. Han de poder activar-se quan hi ha distorsions, amb llindars clars per producte i mercat, i amb un sistema de monitoratge que permeti detectar tensions a temps.. Al costat d’això, hi ha una exigència compartida per moltes pimes. Cal garantir condicions de competència equivalents. Això vol dir traçabilitat, control i capacitat real d’inspecció i sanció quan calgui. Competir és saludable, però competir amb regles comparables és imprescindible.. Finalment, si l’acord té un balanç global positiu, cal evitar que els costos d’ajust es concentrin sempre en els segments més vulnerables. Per això són importants les mesures d’acompanyament, no per perpetuar ineficiències, sinó per facilitar adaptació. Modernització, digitalització, valor afegit, cooperació empresarial, suport a la transformació i a la comercialització són palanques que poden marcar la diferència en els sectors més exposats.. Un pas polític rellevant, amb decisions pendents. L’acord UE-Mercosur pot contribuir a una economia catalana més internacionalitzada, especialment per al teixit industrial i per als serveis associats a l’exportació. Però el balanç final no el marcarà el desplegament i les garanties amb què s’apliqui. Per això serà determinant disposar de salvaguardes operatives, controls i traçabilitat suficients, i clàusules que assegurin condicions de competència equivalents, especialment en els productes agroalimentaris més sensibles. Al mateix temps, caldrà activar mesures d’acompanyament perquè els costos d’ajust no recaiguin de manera desproporcionada sobre els segments més vulnerables i determinats territoris.. Des de Pimec en farem seguiment del desplegament i en defensarem una aplicació de l’acord que combini obertura i competitivitat, amb protecció efectiva dels sectors i cadenes de valor més exposades.. Aquí pots ampliar la informació amb les xifres de les relacions comercials catalanes amb el bloc del Mercosur.. Com et pot afectar l’acord UE–Mercosur si ets una pime catalana és un article de EbreDigital.cat.
Article de PIMEC. Després de més de vint anys de negociacions, Europa ha fet un pas important per avançar cap a un acord comercial amb el Mercosur (Brasil, Argentina, Paraguai i Uruguai). Per a les pimes catalanes, aquest moviment obre un escenari amb dues cares. D’una banda, pot facilitar l’accés a un mercat gran i encara força protegit, sobretot per a sectors industrials i de serveis. De l’altra, pot intensificar la competència en alguns productes agroalimentaris i pressionar especialment els segments més vulnerables del sector agrari, amb efectes territorials que no es poden ignorar.. L’objectiu d’aquest article és entendre què hi podem guanyar i quins són els riscos. No és un debat de “sí” o “no” a l’acord, perquè el balanç final dependrà menys del titular i més de com s’apliqui, amb quines garanties i amb quina capacitat de reaccionar si hi ha distorsions.. Pimes presents a Mercosur, però amb un pes limitat en el total exportador. Mercosur no és un destí desconegut per a Catalunya. Hi ha gairebé 1.500 empreses catalanes que hi exporten de manera regular, i el volum de comerç és prou rellevant perquè qualsevol canvi en els costos o les condicions puguin impactar-hi. Catalunya hi exporta prop de 1.400 milions d’euros (aprox. 1,4% del total exportat) i n’importa al voltant de 1.900 milions (aprox. 1,7% del total importat). Aquestes dades reflecteixen, alhora, que hi ha demanda de producte català i empreses que ja hi operen, però també una dependència d’algunes importacions, especialment en àmbits agroalimentaris.. Al mateix temps, el pes de Mercosur dins el total exportador català és reduït. Per tant, l’acord no transformarà l’economia catalana a curt termini. En comerç exterior els impactes rarament són homogenis, fet que provocarà que determinades empreses en puguin tenir un benefici immediat i per a altres pot passar gairebé desapercebut.. Oportunitats per reforçar la competitivitat industrial i de serveis. El patró d’exportació catalana cap a Mercosur és clar. Hi predominen productes industrials i químics, amb presència destacada de productes farmacèutics, plàstics, components d’automoció i material elèctric. També hi apareixen partides de consum com la perfumeria i la cosmètica, i productes agroalimentaris de valor com l’oli d’oliva.. Aquesta combinació explica per què l’acord pot interessar a moltes pimes. Mercosur continua sent un mercat amb barreres d’entrada elevades. Si aquestes barreres es redueixen, el que ja es ven pot vendre’s amb menys cost i amb més capacitat de competir per qualitat, servei o terminis. I aquí hi ha un punt important. La competència internacional, per a moltes pimes, no es guanya només amb preu. La fiabilitat, la relació comercial, el servei postvenda i la capacitat de complir requisits tècnics acostumen a pesar molt.. A més, quan una pime industrial guanya mercat a fora, l’efecte no queda tancat dins l’empresa exportadora. Arrossega una cadena local de proveïdors i serveis, des de tallers i enginyeries fins a empreses de logística, certificació, programari i consultoria. Catalunya té una economia molt connectada, i això fa que els guanys potencials es puguin estendre si l’exportació creix.. En aquest context, també cal tenir present el paper dels serveis. Encara que moltes pimes no exportin producte físic, sí que exporten capacitat. Enginyeria, consultoria, digital, formació, manteniment, integració de sistemes o gestió documental són activitats que tendeixen a créixer quan creix la internacionalització.. Riscos concentrats en el sector agroalimentari i en territoris concrets. La part més delicada de l’acord és l’impacte potencial en alguns segments agroalimentaris. El risc principal no és una catàstrofe generalitzada, sinó una pressió que pot ser intensa en productes i baules concretes, en moments determinats i en territoris específics.. Aquesta pressió pot arribar per tres vies. La primera és directa. Si entren productes agroalimentaris en condicions preferencials, poden pressionar els preus i marges actuals, i els primers a notar-ho solen ser els qui tenen menys escala, menys capacitat d’inversió o menys marge per diferenciar-se.. La segona és estructural. A Europa, la producció agrària assumeix costos vinculats a la traçabilitat, els requisits sanitaris, les normes ambientals i el benestar animal. És part del model europeu. Si els productes importats no estan sotmesos a exigències equivalents, o si el control és insuficient, el risc és competir en condicions no equivalents.. La tercera és indirecta. L’entrada de determinats productes pot provocar un efecte de substitució dins del mercat europeu, alterant preus de referència i movent el consum. Per això, la preocupació se centra especialment en productes sensibles a la competència per preu i a l’asimetria normativa, com determinades carns (el boví, el porcí o l’aviram), l’arròs o els cítrics, entre d’altres.. A Catalunya, aquest debat és especialment sensible perquè l’agroalimentari no és només camp. És també agroindústria, transformació, logística i exportació. Si una baula pateix, l’impacte es pot estendre a la resta de cadena i afectar l’activitat i l’ocupació en comarques senceres.. Els dubtes amb les salvaguardes. En un acord així, la diferència entre un balanç equilibrat i un desequilibri concentrat se centra en detalls que sovint passen desapercebuts. Les salvaguardes han de ser operatives i ràpides. Han de poder activar-se quan hi ha distorsions, amb llindars clars per producte i mercat, i amb un sistema de monitoratge que permeti detectar tensions a temps.. Al costat d’això, hi ha una exigència compartida per moltes pimes. Cal garantir condicions de competència equivalents. Això vol dir traçabilitat, control i capacitat real d’inspecció i sanció quan calgui. Competir és saludable, però competir amb regles comparables és imprescindible.. Finalment, si l’acord té un balanç global positiu, cal evitar que els costos d’ajust es concentrin sempre en els segments més vulnerables. Per això són importants les mesures d’acompanyament, no per perpetuar ineficiències, sinó per facilitar adaptació. Modernització, digitalització, valor afegit, cooperació empresarial, suport a la transformació i a la comercialització són palanques que poden marcar la diferència en els sectors més exposats.. Un pas polític rellevant, amb decisions pendents. L’acord UE-Mercosur pot contribuir a una economia catalana més internacionalitzada, especialment per al teixit industrial i per als serveis associats a l’exportació. Però el balanç final no el marcarà el desplegament i les garanties amb què s’apliqui. Per això serà determinant disposar de salvaguardes operatives, controls i traçabilitat suficients, i clàusules que assegurin condicions de competència equivalents, especialment en els productes agroalimentaris més sensibles. Al mateix temps, caldrà activar mesures d’acompanyament perquè els costos d’ajust no recaiguin de manera desproporcionada sobre els segments més vulnerables i determinats territoris.. Des de Pimec en farem seguiment del desplegament i en defensarem una aplicació de l’acord que combini obertura i competitivitat, amb protecció efectiva dels sectors i cadenes de valor més exposades.. Aquí pots ampliar la informació amb les xifres de les relacions comercials catalanes amb el bloc del Mercosur.. Com et pot afectar l’acord UE–Mercosur si ets una pime catalana és un article de EbreDigital.cat.