La nit del 27 de juliol de 2007, la tranquil·litat estival de la urbanització d’Alcanar Platja va ser trencada per una emboscada entre amics que acaba amb un assassinat premeditat i amb traïció. Aquest cas, a més de la població d’Alcanar, també va impactar molt la població la Ràpita per la seva proximitat i relació amb la víctima.
Antonio Lainez en una detenció anterior. Foto: Delegació del Govern
Una nit d’estiu
La gran expansió turística de la zona costanera del municipi d’Alcanar ha donat lloc a un tercer nucli disseminat, conegut com a Alcanar Platja. Es tracta d’una zona residencial amb cases disperses, carrers poc il·luminats i una atmosfera de calma que el converteixen en un lloc idíl·lic per passar les vacances.
Els protagonistes: amics o enemics?
Representació dels dos amics amb moto, instants abans dels fets.
Segons les dades que ha pogut recollir aquest mitjà, en el cas d’avui, hi ha diferents persones implicades, que presentem de menys a més grau d’implicació en els fets: Daniel A.H., de dinou anys i amb domicili a Jaca (Osca); Roberto A.G., de trenta-tres anys i veí de la Ràpita; Juan Manuel C.G., de vint-i-vuit anys i resident a Cambrils (Tarragona); Ignacio Gajete H., de trenta-tres anys, natural de Terrassa i que, al moment dels fets, convivia amb la seva companya i el seu fill, un nadó, a la Ràpita. Finalment, Antonio José Lainez Agea, més conegut com ‘El Chino’, de trenta-un anys en el moment dels fets.
Lainez compta amb un historial delictiu amb nombroses detencions en els últims deu anys. Una d’elles va ser el 2003, quan va ser detingut a Veneçuela per tràfic d’estupefaents. Aquest, consta amb residència a Mont-roig del Camp. Es tracta d’un home de 180 centímetres d’altura i complexió forta, amb els cabells rapats i tatuatges al coll i braços. Un dels més identificatius és un drac roig que li cobreix el braç dret. Segons informen fonts policials, aquest personatge és considerat molt perillós. També cal conèixer la seva companya sentimental, Yeimy Andrea G.C., ciutadana colombiana de vint-i-un anys i veïna de la Ràpita.
“Segons fan saber als mitjans fonts policials, Lainez és considerat molt perillós”
La nit dels fets
Tal com considera provat el jurat, la nit del 28 de juliol de 2007, Ignacio G. estava a casa amb el seu fill i parella quan va rebre la trucada de Lainez avisant-lo que, aquella tarda, amb dos amics es desplaçaven de Casp fins a la Ràpita i vol xerrar amb ell, assegurant-li que només serà un moment.
Després de la insistència de Lainez, Ignacio accepta trobar-se amb ell i avisa la seva parella que tornarà a casa en 10 minuts, tal com va declarar la parella d’Ignacio i es va corroborar durant el judici juntament amb la declaració de Roberto.
Segons s’explica a la sentència, “els tres nois es desplacen des de Casp, on viuen tots junts a la casa llogada per Nazario, fins a Sant Carles de la Ràpita. Van estar al bar ‘A Bordo’, lloc on després va acudir Ignacio amb el seu vehicle Peugeot 307”.
A partir de la declaració de Roberto, Lainez i, Carlota, cambrera del local Night Privée, es va provar que posteriorment, van acudir a l’establiment. Lainez, Juan Manuel, Roberto i Ignacio, utilitzant per desplaçar-se una motocicleta CBR 600 i un cotxe marca Peugeot 307.
La sentència continua recollint que, en sortir dels locals es desplacen a un lloc despoblat de la urbanització d’Alcanar Platja. En arribar, es van aturar a la vora d’un camp d’oliveres, concretament al final del carrer Montsià Mar.
Lainez va pujar a la motocicleta amb Ignacio i tots dos es van endinsar entre els olivers mentre els altres dos homes esperaven al cotxe. Cal assenyalar que ‘El Chino’ i la víctima mantenen una estreta relació d’amistat, segons expliquen els acusats.
Lainez portava una arma de foc sense llicència amb la qual va disparar a Ignacio per l’esquena, a una distància de menys de 30 centímetres, causant-li la mort instantània, segons l’informe pericial forense.
“Lainez portava una arma de foc sense llicència, va disparar a Ignacio per l’esquena”
Tal com especifica la sentència amb l’informe dels metges forenses, el cos presenta “orifici d’entrada a la regió occipital, que continua en trajectòria descendent pels ossos del crani, danyant el teixit cerebral i cerebel, amb orifici de sortida situat a l’esquerra del nas, causant la mort instantània a Ignacio”.
Destrucció de proves i indicis
Representació del moment en que Lainez pren foc al cotxe.
Després de cometre l’assassinat, ‘El Chino’ va agafar la motocicleta i va demanar als companys que el seguissin. Un cop al lloc que creu pertinent, baixa de la motocicleta i la deixa abandonada, anant-se’n tots junts amb el cotxe.
Lainez va conduir el cotxe de la víctima, un Peugeot 307 amb matrícula espanyola, juntament amb els altres dos amics, fins a la urbanització Tarragona II, al terme municipal de Tarragona, on li cala foc.
Com es va poder demostrar al judici, posteriorment, van tornar en taxi a Casp, i va demanar a Juan Manuel C. G. que l’ajudés a encobrir el crim.
Va conduir el cotxe de la víctima, un Peugeot 307 amb matrícula espanyola, juntament amb els altres dos amics, fins a la urbanització Tarragona II, al terme municipal de Tarragona, on li cala foc
Aquell matí del 28 de juliol de 2007, una veïna de la Urbanització d’Alcanar platja, estava passejant el gos quan va trobar el cos sense vida d’Ignacio estirat boca amunt dins d’una finca d’oliveres.
Amb la inspecció ocular realitzada pels agents de la científica i tal com consta als informes, als voltants del lloc on es va troba el cos d’Ignacio, la Guàrdia Civil troba un casquet del calibre 9 mm curt, corresponent a la pistola marca Beretta, model 84 B, una carcassa de plàstic interior corresponent al para-xocs que protegeix la roda davantera esquerra d’un cotxe de la marca Peugeot, restes d’un intermitent d’una motocicleta i marques de pneumàtic corresponents a una motocicleta.
Lloc on es troba el cos sense vida de Ignacio.
Mentrestant, el mateix dia 28 de juliol, a més de 100 km de l’escena del crim, en un paratge conegut com a ‘Tarragona Dos’, a la capital tarragonina, es troba un cotxe Peugeot 307 registrat a nom de la víctima, cremat i al qual li falta la carcassa corresponent al para-xocs que protegeix la roda davantera esquerra fet que fa que les proves pericials demostrin que es tracta del mateix cotxe implicat en el cas d’Alcanar platja.
Les investigacions dutes a terme per la Unitat Orgànica de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil es decanta per estar al davant d’un cas d’homicidi amb la possibilitat que hi hagin participat diverses persones i amb una possible hipòtesi que relaciona els fets amb el tràfic d’estupefaents. Durant un temps, Lainez, Juan Manuel i Roberto van viure junts a Casp.
A mitjan agost de 2007, Roberto trasllada un paquet des de Casp fins a la localitat de Reus, per encàrrec de Lainez. Roberto queda en trobar-se a un parc de Reus amb Juan Manuel i li entrega el paquet. En obrir-lo, aquest últim, veu a dins una pistola i es queda amb possessió de la pistola marca Beretta, model 84 B, calibre 9 mm curt, sense llicència o permís d’armes i sent conscient que l’arma tenia el número de sèrie esborrat.
La Unitat Orgànica de la Policía Judicial de la Guàrdia Civil es decanta per estar al davant d’un cas d’homicidi amb la possibilitat que hi hagin participat diverses persones i amb una possible hipòtesi que relaciona els fets amb el tràfic d’estupefaents
Posteriorment, Lainez, Roberto, Juan Manuel i Nazario, anomenat ‘Capazorras’, es desplacen a la localitat de Campfranc, on ja havien viscut junts durant un temps. I després, Lainez es trasllada al barri del Grau, a Castelló.
Segons fonts policials, és el 4 de setembre de 2007 que es troba la pistola, marca Beretta, model 84 B, calibre 9 mm curt, amb el número de sèrie esborrat, a l’interior d’una paperera, propera a l’establiment d’oci ‘Cayo Largo’, situat al Port Esportiu de Tarragona, per un incident en el qual s’identifica Antonio Lainez.
Després de l’anàlisi pertinent, es comprova que la pistola havia estat utilitzada en l’homicidi i, després de nombroses gestions a les províncies limítrofes a Tarragona, la Policia Judicial de la Guàrdia Civil acaba arrestant el 22 de setembre el possible autor material dels fets, Antonio José L.A., a un domicili del barri marítim del Grau, a Castelló, on també es confisca una altra arma de foc.
Les gestions posteriors realitzades pels agents. També permeten la detenció de la resta de presumptes implicats a les diferents poblacions de Vinaròs (Castelló), Sant Carles de la Ràpita, Roquetes (Tarragona) i Jaca (Osca).
Tots els detinguts passen a disposició del Jutjat d’instrucció número 2 d’Amposta, que decreta l’ingrés a presó del presumpte autor material dels fets, Lainez, que ingressa a la presó de Tarragona, mentre que la resta queden en llibertat amb càrrecs.
Tal com van avançar fonts policials, la investigació va assenyalar ràpidament cap a Lainez, conegut pels seus vincles amb el tràfic d’estupefaents.
La connexió entre els implicats i el món de les drogues va ser clau en el desenvolupament del cas
Fugides de pel·lícula
Representació del moment en que Lainez s’escapa dels jutjats de Reus.
El 7 d’abril de 2008, Lainez havia estat traslladat des de la presó de Tarragona fins Jutjat de Reus per declarar per altres causes pendents. I mentre esperava als calabossos, Lainez aconsegueix protagonitzar una fugida espectacular.
Segons expliquen fonts judicials a EL MUNDO, és amb l’ajuda de la sivella del seu cinturó que força la porta de la cel·la i surt passejant-se com un ciutadà lliure fins a la porta principal del jutjat.
Un cop al carrer, roba una furgoneta blanca Mercedes Benz, d’un repartidor de paqueteria, la qual té les claus posades, i fuig.
Amb l’ajuda de la sivella del seu cinturó que força la porta de la cel·la i surt passejant-se com un ciutadà lliure fins a la porta principal del jutjat
Aquesta acció va posar en evidència les deficiències de seguretat dels calabossos de Reus, fet que va provocar l’obertura d’una investigació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Els diferents cossos de seguretat estableixen coordinadament un ampli dispositiu policial conjunt per a localitzar i detenir a Lainez.
Els agents que el custodiaven es van adonar de la seva absència quan van entrar a buscar-lo, segons declaren.
Segons les primeres gestions realitzades per la Guàrdia Civil, confirmen que Láinez hauria fugit amb una furgoneta blanca Mercedes Benz, model 313-CDI, que va robar al ser propietari amb les claus posades mentre aquest feia la seva feina repartint paquets als voltants de l’edifici judicial.
En recerca i captura
Lainez que està en cerca i captura per les forces i cossos de seguretat de l’Estat, tres mesos més tard, la matinada del 23 de juliol de 2008, és arrestat per la Guàrdia Civil a Cantàbria, on s’havia amagat a una casa a Treto, al terme municipal de Bárcena de Cícero, segons fonts policials.
Membres de la Policía Judicial de la Guàrdia Civil de Tarragona i de Cantabria van localitzar al delinqüent, el van vigilar uns dies i van poder confirmar que Lainez no sortia del domicili on estava amagat. És durant la matinada que els agents entren a la casa i aconsegueixen detenir-lo sense resistència.
La detenció es va produir sense resistència, i a l’habitatge es va trobar un aparell domèstic per fer tatuatges amb el qual planejava cobrir el seu característic tatuatge del drac roig que duia al braç.
Láinez s’havia amagat a una casa, gairebé sense sortir, i havia canviat el seu aspecte físic deixant-se barba i els cabells més llargs, a més de tatuar-se noves imatges per dificultar la seva identificació. A més, havia falsificat un carnet de conduir com a últim recurs davant una hipotètica identificació.
S’havia amagat a una casa, gairebé sense sortir i havia canviat el seu aspecte físic deixant-se barba i els cabells més llargs, a més de tatuar-se noves imatges per dificultar la seva identificació
La detenció de Láinez va posar fi a una fugida de més de tres mesos, sent traslladat al Jutjat d’Instrucció número 1 de Santoña per ser processat.
Però aquí no acaba tot, el matí del 10 de febrer de 2009 estava previst que Láinez fos traslladat als jutjats de Tortosa per un judici relacionat amb un delicte diferent, per un delicte contra la seguretat del trànsit.
A un quart d’onze del matí, els Mossos d’Esquadra estan portant el pres cap als jutjats quan es rep, a un mitjà de comunicació de Barcelona, un avís de bomba.
L’amenaça provoca el desallotjament immediat dels jutjats, la qual cosa obliga els agents a modificar la ruta per portar Láinez a una comissaria per reforçar les mesures de seguretat.
L’estratègia d’amenaça de bomba per escapar de presó, tot i que estava ben planificada, va quedar desmuntada per la ràpida resposta dels Mossos.
La Policia de la Generalitat va obrir una investigació per aclarir que hi havia darrere de la falsa amenaça de bomba als jutjats de Tortosa on, les primeres investigacions, apunten que la trucada va ser feta per un còmplice de Lainez amb la intenció de desestabilitzar l’activitat judicial i aprofitar el caos per facilitar la seva fugida.
Fonts de l’administració de justícia, anuncien que havien identificat un dels possibles implicats en la trucada anònima com a membre de l’entorn pròxim del pres Antonio José Láinez, en un intent desesperat i amb la intenció de desestabilitzar l’activitat judicial per aprofitar el caos per facilitar la seva fugida.
Aquesta hipòtesi es fonamenta amb el fet que la trucada va coincidir exactament amb el moment en què Láinez era traslladat als jutjats, suggerint un pla premeditat per part del seu entorn pròxim.
Judici
Ja sent febrer de 2010 comença el judici pel cas nomenat com “Crim per l’espatlla” i se celebra del dia 1 i el 18, a l’Audiència de Tarragona amb un jurat popular, on els Mossos despleguen un dispositiu de seguretat extraordinari a causa dels nombrosos antecedents del detingut.
Durant la sessió oral, Lainez, nega haver estat l’autor de la mort d’Ignacio, de qui va dir que, “ha estat amic meu ‘de tota la vida’; mai havíem tingut problema entre ells, inclòs es consideraven com a ‘germans’”.
Ha estat amic meu de tota la vida; mai havíem tingut problemes entre ells, inclòs es consideraven com a germans
El processat també relata que, el dia dels fets, va estar en diversos bars de Sant Carles de la Ràpita amb la seva parella i Juan, a qui s’imputa un delicte d’encobriment.
“Va aparèixer Ignacio i em va comentar la mala situació econòmica que passava. Em va demanar diners, però com que no n’hi podia deixar, li vaig donar una moto perquè pogués sortir del pas. De fet, tots dos tenim deutes amb uns narcotraficants; si bé cap d’aquests darrers em va encarregar que cometés el crim per saldar els 14.000 euros que els devia”, va expressar Lainez.
Després de les diverses sessions que dura el judici, el jurat popular considera provat, a partir de la declaració dels metges forenses autors de l’autòpsia, de la declaració dels Guàrdies Civils autors de l’Informe Pericial sobre la coincidència de les restes del tret al cadàver analitzat, a més de l’Informe Pericial de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, que Lainez va disparar a una distància inferior a 30 centímetres a Ignacio danyant teixit cerebral i cerebel.
D’altra banda, la ubicació de la lesió a la part posterior del cap, on es troba l’orifici d’entrada del projectil, segons confirmen tant els metges forenses com els tècnics del laboratori de criminalística, i l’orifici de sortida, juntament amb l’absència de lesions de defensa al cos sense vida d’Ignacio, permet concloure que l’atac mortal va ser comès per l’acusat per l’esquena i sense que la víctima tingués cap possibilitat de defensa, assegurant-se que amb aquesta maniobra es produiria el resultat desitjat sense risc per a l’acusat.
Els fets queden reforçats pel fet que Lainez va portar Ignacio a un lloc despoblat, en la foscor de la nit, on no consta, segons la declaració feta per Roberto, que hi hagués més persones que l’acusat i la víctima, ja que ell i Yeimy es troben a l’interior del vehicle.
La metgessa forense, Sra. Mónica, va manifestar durant el judici, “no podem determinar quin era l’estat de l’acusat el dia dels fets, perquè no es disposava de cap dada objectiva per estudiar, al marge de les manifestacions del mateix acusat”.
Per tant, no es pot sostenir que l’acusat estigués intoxicat el dia dels fets a partir de les seves manifestacions interessades, amb la intenció clara de ser exonerat de responsabilitat, quan no es disposa de cap prova objectiva que permet arribar a aquesta conclusió.
Cal afegir que, a partir de les escoltes telefòniques, acceptades com a prova vàlida per les parts, respecte a les quals, no és imprescindible la realització de la prova pericial de comparació de veu, especialment quan, com passa en aquest cas, són els mateixos acusats els que no neguen fer ús dels terminals que funcionen amb els números de telèfon intervinguts i, a més, aquests van ser trobats en el moment de la seva detenció.
Pel que fa a la conversa telefònica mantinguda per Lainez el dia 5 de setembre de 2007 amb el seu advocat, Sr. Amigó Bidó, Lainez li manifesta que “el dia 4 de setembre de 2007 hi va haver un incident a Tarragona i la ‘nena’ (pistola, segons les investigacions policials) se la va emportar la ‘pestañí’ (paraula utilitzada en l’argot per referir-se a la policia) i vull saber si l’arma tenia les meves empremtes perquè em sembla que m’hi relacionin “amb l’altres””.
Lainez acorda en enviar-li un missatge amb els noms de les persones que estaven amb ell i li diu que, al final, posarà una X amb el nom del “xulo” (referint-se al cadàver). L’instructor afirma al Judici que Lainez va enviar el missatge al seu advocat en el qual consten uns noms i, després, la menció “xxx. Ignacio”, referint-se a la víctima com “el que ja no està”.
Va haver-hi un incident a Tarragona i la ‘nena’ (pistola, segons les investigacions policials) se la va emportar la “pestañí” (paraula utilitzada en l’argot per referir-se a la policia).
Sentències i condemnes
Antonio José Lainez Agea, més conegut com ‘El Chino’, és condemnat a vint-i-cinc anys de presó per l’assassinat a sang freda d’Ignacio Gajete. La sentència, dictada per l’Audiència Provincial de Tarragona, posa fi a un cas que va començar com una nit aparentment normal, però que va acabar en tragèdia.
Juan Manuel Cruz va ser condemnat a sis anys de presó per encobriment del delicte. Mentre que el tercer imputat és absolt.
Antonio José Lainez Agea, més conegut com ‘El Chino’, és condemnat a vint-i-cinc anys de presó per l’assassinat a sang freda d’Ignacio Gajete
Juan Manuel Cruz va ser condemnat a sis anys de presó per encobriment del delicte.
Finalment, els dos condemnats havien presentat recursos. Cruz perquè assegura que no tenia coneixement de cap crim, i Lainez perquè afirma que no hi ha cap prova directa que el relaciona directament amb l’assassinat.
En canvi, és el 20 de juliol de 2011, quan magistrats del Tribunal Suprem consideren provats els fets i confirmen la condemna a Antonio José Lainez. També mantenen la condemna de tinença il·lícita d’armes per a Juan Manuel Cruz Gisbert, però l’absolen del delicte d’encobriment perquè consideren que no es pot provar que tingui coneixement del crim.
Actualment, Antonio José Lainez Agea és l’únic que continua complint condemna.
Crim per l’espatlla: Crònica d’un assassinat entre amics a Alcanar Platja és un article de EbreDigital.cat.
La nit del 27 de juliol de 2007, la tranquil·litat estival de la urbanització d’Alcanar Platja va ser trencada per una emboscada entre amics que acaba amb un assassinat premeditat i amb traïció. Aquest cas, a més de la població d’Alcanar, també va impactar molt la població la Ràpita per la seva proximitat i relació amb la víctima.. Antonio Lainez en una detenció anterior. Foto: Delegació del Govern. Una nit d’estiu. La gran expansió turística de la zona costanera del municipi d’Alcanar ha donat lloc a un tercer nucli disseminat, conegut com a Alcanar Platja. Es tracta d’una zona residencial amb cases disperses, carrers poc il·luminats i una atmosfera de calma que el converteixen en un lloc idíl·lic per passar les vacances.. Els protagonistes: amics o enemics?. Representació dels dos amics amb moto, instants abans dels fets.. Segons les dades que ha pogut recollir aquest mitjà, en el cas d’avui, hi ha diferents persones implicades, que presentem de menys a més grau d’implicació en els fets: Daniel A.H., de dinou anys i amb domicili a Jaca (Osca); Roberto A.G., de trenta-tres anys i veí de la Ràpita; Juan Manuel C.G., de vint-i-vuit anys i resident a Cambrils (Tarragona); Ignacio Gajete H., de trenta-tres anys, natural de Terrassa i que, al moment dels fets, convivia amb la seva companya i el seu fill, un nadó, a la Ràpita. Finalment, Antonio José Lainez Agea, més conegut com ‘El Chino’, de trenta-un anys en el moment dels fets.. Lainez compta amb un historial delictiu amb nombroses detencions en els últims deu anys. Una d’elles va ser el 2003, quan va ser detingut a Veneçuela per tràfic d’estupefaents. Aquest, consta amb residència a Mont-roig del Camp. Es tracta d’un home de 180 centímetres d’altura i complexió forta, amb els cabells rapats i tatuatges al coll i braços. Un dels més identificatius és un drac roig que li cobreix el braç dret. Segons informen fonts policials, aquest personatge és considerat molt perillós. També cal conèixer la seva companya sentimental, Yeimy Andrea G.C., ciutadana colombiana de vint-i-un anys i veïna de la Ràpita.. “Segons fan saber als mitjans fonts policials, Lainez és considerat molt perillós”. La nit dels fets. Tal com considera provat el jurat, la nit del 28 de juliol de 2007, Ignacio G. estava a casa amb el seu fill i parella quan va rebre la trucada de Lainez avisant-lo que, aquella tarda, amb dos amics es desplaçaven de Casp fins a la Ràpita i vol xerrar amb ell, assegurant-li que només serà un moment.. Després de la insistència de Lainez, Ignacio accepta trobar-se amb ell i avisa la seva parella que tornarà a casa en 10 minuts, tal com va declarar la parella d’Ignacio i es va corroborar durant el judici juntament amb la declaració de Roberto.. Segons s’explica a la sentència, “els tres nois es desplacen des de Casp, on viuen tots junts a la casa llogada per Nazario, fins a Sant Carles de la Ràpita. Van estar al bar ‘A Bordo’, lloc on després va acudir Ignacio amb el seu vehicle Peugeot 307”.. A partir de la declaració de Roberto, Lainez i, Carlota, cambrera del local Night Privée, es va provar que posteriorment, van acudir a l’establiment. Lainez, Juan Manuel, Roberto i Ignacio, utilitzant per desplaçar-se una motocicleta CBR 600 i un cotxe marca Peugeot 307.. La sentència continua recollint que, en sortir dels locals es desplacen a un lloc despoblat de la urbanització d’Alcanar Platja. En arribar, es van aturar a la vora d’un camp d’oliveres, concretament al final del carrer Montsià Mar.. Lainez va pujar a la motocicleta amb Ignacio i tots dos es van endinsar entre els olivers mentre els altres dos homes esperaven al cotxe. Cal assenyalar que ‘El Chino’ i la víctima mantenen una estreta relació d’amistat, segons expliquen els acusats.. Lainez portava una arma de foc sense llicència amb la qual va disparar a Ignacio per l’esquena, a una distància de menys de 30 centímetres, causant-li la mort instantània, segons l’informe pericial forense.. “Lainez portava una arma de foc sense llicència, va disparar a Ignacio per l’esquena”. Tal com especifica la sentència amb l’informe dels metges forenses, el cos presenta “orifici d’entrada a la regió occipital, que continua en trajectòria descendent pels ossos del crani, danyant el teixit cerebral i cerebel, amb orifici de sortida situat a l’esquerra del nas, causant la mort instantània a Ignacio”.. Destrucció de proves i indicis. Representació del moment en que Lainez pren foc al cotxe.. Després de cometre l’assassinat, ‘El Chino’ va agafar la motocicleta i va demanar als companys que el seguissin. Un cop al lloc que creu pertinent, baixa de la motocicleta i la deixa abandonada, anant-se’n tots junts amb el cotxe.. Lainez va conduir el cotxe de la víctima, un Peugeot 307 amb matrícula espanyola, juntament amb els altres dos amics, fins a la urbanització Tarragona II, al terme municipal de Tarragona, on li cala foc.. Com es va poder demostrar al judici, posteriorment, van tornar en taxi a Casp, i va demanar a Juan Manuel C. G. que l’ajudés a encobrir el crim.. Va conduir el cotxe de la víctima, un Peugeot 307 amb matrícula espanyola, juntament amb els altres dos amics, fins a la urbanització Tarragona II, al terme municipal de Tarragona, on li cala foc. Aquell matí del 28 de juliol de 2007, una veïna de la Urbanització d’Alcanar platja, estava passejant el gos quan va trobar el cos sense vida d’Ignacio estirat boca amunt dins d’una finca d’oliveres.. Amb la inspecció ocular realitzada pels agents de la científica i tal com consta als informes, als voltants del lloc on es va troba el cos d’Ignacio, la Guàrdia Civil troba un casquet del calibre 9 mm curt, corresponent a la pistola marca Beretta, model 84 B, una carcassa de plàstic interior corresponent al para-xocs que protegeix la roda davantera esquerra d’un cotxe de la marca Peugeot, restes d’un intermitent d’una motocicleta i marques de pneumàtic corresponents a una motocicleta.. Lloc on es troba el cos sense vida de Ignacio.. Mentrestant, el mateix dia 28 de juliol, a més de 100 km de l’escena del crim, en un paratge conegut com a ‘Tarragona Dos’, a la capital tarragonina, es troba un cotxe Peugeot 307 registrat a nom de la víctima, cremat i al qual li falta la carcassa corresponent al para-xocs que protegeix la roda davantera esquerra fet que fa que les proves pericials demostrin que es tracta del mateix cotxe implicat en el cas d’Alcanar platja.. Les investigacions dutes a terme per la Unitat Orgànica de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil es decanta per estar al davant d’un cas d’homicidi amb la possibilitat que hi hagin participat diverses persones i amb una possible hipòtesi que relaciona els fets amb el tràfic d’estupefaents. Durant un temps, Lainez, Juan Manuel i Roberto van viure junts a Casp.. A mitjan agost de 2007, Roberto trasllada un paquet des de Casp fins a la localitat de Reus, per encàrrec de Lainez. Roberto queda en trobar-se a un parc de Reus amb Juan Manuel i li entrega el paquet. En obrir-lo, aquest últim, veu a dins una pistola i es queda amb possessió de la pistola marca Beretta, model 84 B, calibre 9 mm curt, sense llicència o permís d’armes i sent conscient que l’arma tenia el número de sèrie esborrat.. La Unitat Orgànica de la Policía Judicial de la Guàrdia Civil es decanta per estar al davant d’un cas d’homicidi amb la possibilitat que hi hagin participat diverses persones i amb una possible hipòtesi que relaciona els fets amb el tràfic d’estupefaents. Posteriorment, Lainez, Roberto, Juan Manuel i Nazario, anomenat ‘Capazorras’, es desplacen a la localitat de Campfranc, on ja havien viscut junts durant un temps. I després, Lainez es trasllada al barri del Grau, a Castelló.. Segons fonts policials, és el 4 de setembre de 2007 que es troba la pistola, marca Beretta, model 84 B, calibre 9 mm curt, amb el número de sèrie esborrat, a l’interior d’una paperera, propera a l’establiment d’oci ‘Cayo Largo’, situat al Port Esportiu de Tarragona, per un incident en el qual s’identifica Antonio Lainez.. Després de l’anàlisi pertinent, es comprova que la pistola havia estat utilitzada en l’homicidi i, després de nombroses gestions a les províncies limítrofes a Tarragona, la Policia Judicial de la Guàrdia Civil acaba arrestant el 22 de setembre el possible autor material dels fets, Antonio José L.A., a un domicili del barri marítim del Grau, a Castelló, on també es confisca una altra arma de foc.. Les gestions posteriors realitzades pels agents. També permeten la detenció de la resta de presumptes implicats a les diferents poblacions de Vinaròs (Castelló), Sant Carles de la Ràpita, Roquetes (Tarragona) i Jaca (Osca).. Tots els detinguts passen a disposició del Jutjat d’instrucció número 2 d’Amposta, que decreta l’ingrés a presó del presumpte autor material dels fets, Lainez, que ingressa a la presó de Tarragona, mentre que la resta queden en llibertat amb càrrecs.. Tal com van avançar fonts policials, la investigació va assenyalar ràpidament cap a Lainez, conegut pels seus vincles amb el tràfic d’estupefaents.. La connexió entre els implicats i el món de les drogues va ser clau en el desenvolupament del cas. Fugides de pel·lícula. Representació del moment en que Lainez s’escapa dels jutjats de Reus.. El 7 d’abril de 2008, Lainez havia estat traslladat des de la presó de Tarragona fins Jutjat de Reus per declarar per altres causes pendents. I mentre esperava als calabossos, Lainez aconsegueix protagonitzar una fugida espectacular.. Segons expliquen fonts judicials a EL MUNDO, és amb l’ajuda de la sivella del seu cinturó que força la porta de la cel·la i surt passejant-se com un ciutadà lliure fins a la porta principal del jutjat.. Un cop al carrer, roba una furgoneta blanca Mercedes Benz, d’un repartidor de paqueteria, la qual té les claus posades, i fuig.. Amb l’ajuda de la sivella del seu cinturó que força la porta de la cel·la i surt passejant-se com un ciutadà lliure fins a la porta principal del jutjat. Aquesta acció va posar en evidència les deficiències de seguretat dels calabossos de Reus, fet que va provocar l’obertura d’una investigació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.. Els diferents cossos de seguretat estableixen coordinadament un ampli dispositiu policial conjunt per a localitzar i detenir a Lainez.. Els agents que el custodiaven es van adonar de la seva absència quan van entrar a buscar-lo, segons declaren.. Segons les primeres gestions realitzades per la Guàrdia Civil, confirmen que Láinez hauria fugit amb una furgoneta blanca Mercedes Benz, model 313-CDI, que va robar al ser propietari amb les claus posades mentre aquest feia la seva feina repartint paquets als voltants de l’edifici judicial.. En recerca i captura. Lainez que està en cerca i captura per les forces i cossos de seguretat de l’Estat, tres mesos més tard, la matinada del 23 de juliol de 2008, és arrestat per la Guàrdia Civil a Cantàbria, on s’havia amagat a una casa a Treto, al terme municipal de Bárcena de Cícero, segons fonts policials.. Membres de la Policía Judicial de la Guàrdia Civil de Tarragona i de Cantabria van localitzar al delinqüent, el van vigilar uns dies i van poder confirmar que Lainez no sortia del domicili on estava amagat. És durant la matinada que els agents entren a la casa i aconsegueixen detenir-lo sense resistència.. La detenció es va produir sense resistència, i a l’habitatge es va trobar un aparell domèstic per fer tatuatges amb el qual planejava cobrir el seu característic tatuatge del drac roig que duia al braç.. Láinez s’havia amagat a una casa, gairebé sense sortir, i havia canviat el seu aspecte físic deixant-se barba i els cabells més llargs, a més de tatuar-se noves imatges per dificultar la seva identificació. A més, havia falsificat un carnet de conduir com a últim recurs davant una hipotètica identificació.. S’havia amagat a una casa, gairebé sense sortir i havia canviat el seu aspecte físic deixant-se barba i els cabells més llargs, a més de tatuar-se noves imatges per dificultar la seva identificació. La detenció de Láinez va posar fi a una fugida de més de tres mesos, sent traslladat al Jutjat d’Instrucció número 1 de Santoña per ser processat.. Però aquí no acaba tot, el matí del 10 de febrer de 2009 estava previst que Láinez fos traslladat als jutjats de Tortosa per un judici relacionat amb un delicte diferent, per un delicte contra la seguretat del trànsit.. A un quart d’onze del matí, els Mossos d’Esquadra estan portant el pres cap als jutjats quan es rep, a un mitjà de comunicació de Barcelona, un avís de bomba.. L’amenaça provoca el desallotjament immediat dels jutjats, la qual cosa obliga els agents a modificar la ruta per portar Láinez a una comissaria per reforçar les mesures de seguretat.. L’estratègia d’amenaça de bomba per escapar de presó, tot i que estava ben planificada, va quedar desmuntada per la ràpida resposta dels Mossos.. La Policia de la Generalitat va obrir una investigació per aclarir que hi havia darrere de la falsa amenaça de bomba als jutjats de Tortosa on, les primeres investigacions, apunten que la trucada va ser feta per un còmplice de Lainez amb la intenció de desestabilitzar l’activitat judicial i aprofitar el caos per facilitar la seva fugida.. Fonts de l’administració de justícia, anuncien que havien identificat un dels possibles implicats en la trucada anònima com a membre de l’entorn pròxim del pres Antonio José Láinez, en un intent desesperat i amb la intenció de desestabilitzar l’activitat judicial per aprofitar el caos per facilitar la seva fugida.. Aquesta hipòtesi es fonamenta amb el fet que la trucada va coincidir exactament amb el moment en què Láinez era traslladat als jutjats, suggerint un pla premeditat per part del seu entorn pròxim.. Judici. Ja sent febrer de 2010 comença el judici pel cas nomenat com “Crim per l’espatlla” i se celebra del dia 1 i el 18, a l’Audiència de Tarragona amb un jurat popular, on els Mossos despleguen un dispositiu de seguretat extraordinari a causa dels nombrosos antecedents del detingut.. Durant la sessió oral, Lainez, nega haver estat l’autor de la mort d’Ignacio, de qui va dir que, “ha estat amic meu ‘de tota la vida’; mai havíem tingut problema entre ells, inclòs es consideraven com a ‘germans’”.. Ha estat amic meu de tota la vida; mai havíem tingut problemes entre ells, inclòs es consideraven com a germans. El processat també relata que, el dia dels fets, va estar en diversos bars de Sant Carles de la Ràpita amb la seva parella i Juan, a qui s’imputa un delicte d’encobriment.. “Va aparèixer Ignacio i em va comentar la mala situació econòmica que passava. Em va demanar diners, però com que no n’hi podia deixar, li vaig donar una moto perquè pogués sortir del pas. De fet, tots dos tenim deutes amb uns narcotraficants; si bé cap d’aquests darrers em va encarregar que cometés el crim per saldar els 14.000 euros que els devia”, va expressar Lainez.. Després de les diverses sessions que dura el judici, el jurat popular considera provat, a partir de la declaració dels metges forenses autors de l’autòpsia, de la declaració dels Guàrdies Civils autors de l’Informe Pericial sobre la coincidència de les restes del tret al cadàver analitzat, a més de l’Informe Pericial de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, que Lainez va disparar a una distància inferior a 30 centímetres a Ignacio danyant teixit cerebral i cerebel.. D’altra banda, la ubicació de la lesió a la part posterior del cap, on es troba l’orifici d’entrada del projectil, segons confirmen tant els metges forenses com els tècnics del laboratori de criminalística, i l’orifici de sortida, juntament amb l’absència de lesions de defensa al cos sense vida d’Ignacio, permet concloure que l’atac mortal va ser comès per l’acusat per l’esquena i sense que la víctima tingués cap possibilitat de defensa, assegurant-se que amb aquesta maniobra es produiria el resultat desitjat sense risc per a l’acusat.. Els fets queden reforçats pel fet que Lainez va portar Ignacio a un lloc despoblat, en la foscor de la nit, on no consta, segons la declaració feta per Roberto, que hi hagués més persones que l’acusat i la víctima, ja que ell i Yeimy es troben a l’interior del vehicle.. La metgessa forense, Sra. Mónica, va manifestar durant el judici, “no podem determinar quin era l’estat de l’acusat el dia dels fets, perquè no es disposava de cap dada objectiva per estudiar, al marge de les manifestacions del mateix acusat”.. Per tant, no es pot sostenir que l’acusat estigués intoxicat el dia dels fets a partir de les seves manifestacions interessades, amb la intenció clara de ser exonerat de responsabilitat, quan no es disposa de cap prova objectiva que permet arribar a aquesta conclusió.. Cal afegir que, a partir de les escoltes telefòniques, acceptades com a prova vàlida per les parts, respecte a les quals, no és imprescindible la realització de la prova pericial de comparació de veu, especialment quan, com passa en aquest cas, són els mateixos acusats els que no neguen fer ús dels terminals que funcionen amb els números de telèfon intervinguts i, a més, aquests van ser trobats en el moment de la seva detenció.. Pel que fa a la conversa telefònica mantinguda per Lainez el dia 5 de setembre de 2007 amb el seu advocat, Sr. Amigó Bidó, Lainez li manifesta que “el dia 4 de setembre de 2007 hi va haver un incident a Tarragona i la ‘nena’ (pistola, segons les investigacions policials) se la va emportar la ‘pestañí’ (paraula utilitzada en l’argot per referir-se a la policia) i vull saber si l’arma tenia les meves empremtes perquè em sembla que m’hi relacionin “amb l’altres””.. Lainez acorda en enviar-li un missatge amb els noms de les persones que estaven amb ell i li diu que, al final, posarà una X amb el nom del “xulo” (referint-se al cadàver). L’instructor afirma al Judici que Lainez va enviar el missatge al seu advocat en el qual consten uns noms i, després, la menció “xxx. Ignacio”, referint-se a la víctima com “el que ja no està”.. Va haver-hi un incident a Tarragona i la ‘nena’ (pistola, segons les investigacions policials) se la va emportar la “pestañí” (paraula utilitzada en l’argot per referir-se a la policia).. Sentències i condemnes. Antonio José Lainez Agea, més conegut com ‘El Chino’, és condemnat a vint-i-cinc anys de presó per l’assassinat a sang freda d’Ignacio Gajete. La sentència, dictada per l’Audiència Provincial de Tarragona, posa fi a un cas que va començar com una nit aparentment normal, però que va acabar en tragèdia.. Juan Manuel Cruz va ser condemnat a sis anys de presó per encobriment del delicte. Mentre que el tercer imputat és absolt.. Antonio José Lainez Agea, més conegut com ‘El Chino’, és condemnat a vint-i-cinc anys de presó per l’assassinat a sang freda d’Ignacio Gajete. Juan Manuel Cruz va ser condemnat a sis anys de presó per encobriment del delicte.. Finalment, els dos condemnats havien presentat recursos. Cruz perquè assegura que no tenia coneixement de cap crim, i Lainez perquè afirma que no hi ha cap prova directa que el relaciona directament amb l’assassinat.. En canvi, és el 20 de juliol de 2011, quan magistrats del Tribunal Suprem consideren provats els fets i confirmen la condemna a Antonio José Lainez. També mantenen la condemna de tinença il·lícita d’armes per a Juan Manuel Cruz Gisbert, però l’absolen del delicte d’encobriment perquè consideren que no es pot provar que tingui coneixement del crim.. Actualment, Antonio José Lainez Agea és l’únic que continua complint condemna.. Crim per l’espatlla: Crònica d’un assassinat entre amics a Alcanar Platja és un article de EbreDigital.cat.
La nit del 27 de juliol de 2007, la tranquil·litat estival de la urbanització d’Alcanar Platja va ser trencada per una emboscada entre amics que acaba amb un assassinat premeditat i amb traïció. Aquest cas, a més de la població d’Alcanar, també va impactar molt la població la Ràpita per la seva proximitat i relació […] Crim per l’espatlla: Crònica d’un assassinat entre amics a Alcanar Platja és un article de EbreDigital.cat.
Crim per l’espatlla: Crònica d’un assassinat entre amics a Alcanar Platja – EbreDigital.cat. . ;. . . Facebook Instagram WhatsApp Telegram YouTube