Una sèrie de violacions al districte londinenc de Peckham posen en escac a la policia. La pressió mediàtica és ferotge i l’inspector en cap, Anthony Bingham, haurà de moure fitxa. Aquest és el punt de partida de Sombras en el parque, la segona novel·la del que serà, finalment, una trilogia de novel·la negra, «Los crímenes de Peckham» de l’escriptora figuerenca Maria Teresa Cuesta Roca (1956). Mantenint l’aire «british» del primer llibre, Sombras blancas, publicat l’any passat, així com molts dels personatges, aquesta nova entrega aprofundeix en la crítica social i, sobretot, en el món judicial que, tal com traspua el llibre, «està molt lluny de ser perfecte», ja que, com va explicar l’autora, la setmana passada durant la presentació del llibre a la biblioteca de Figueres, «menys de l’1% de les violacions denunciades a la policia acaben amb el culpable a la presó».
Una sèrie de violacions al districte londinenc de Peckham posen en escac a la policia. La pressió mediàtica és ferotge i l’inspector en cap, Anthony Bingham, haurà de moure fitxa. Aquest és el punt de partida de Sombras en el parque, la segona novel·la del que serà, finalment, una trilogia de novel·la negra, «Los crímenes de Peckham» de l’escriptora figuerenca Maria Teresa Cuesta Roca (1956). Mantenint l’aire «british» del primer llibre, Sombras blancas, publicat l’any passat, així com molts dels personatges, aquesta nova entrega aprofundeix en la crítica social i, sobretot, en el món judicial que, tal com traspua el llibre, «està molt lluny de ser perfecte», ja que, com va explicar l’autora, la setmana passada durant la presentació del llibre a la biblioteca de Figueres, «menys de l’1% de les violacions denunciades a la policia acaben amb el culpable a la presó».
Una sèrie de violacions al districte londinenc de Peckham posen en escac a la policia. La pressió mediàtica és ferotge i l’inspector en cap, Anthony Bingham, haurà de moure fitxa. Aquest és el punt de partida de Sombras en el parque, la segona novel·la del que serà, finalment, una trilogia de novel·la negra, «Los crímenes de Peckham» de l’escriptora figuerenca Maria Teresa Cuesta Roca (1956). Mantenint l’aire «british» del primer llibre, Sombras blancas, publicat l’any passat, així com molts dels personatges, aquesta nova entrega aprofundeix en la crítica social i, sobretot, en el món judicial que, tal com traspua el llibre, «està molt lluny de ser perfecte», ja que, com va explicar l’autora, la setmana passada durant la presentació del llibre a la biblioteca de Figueres, «menys de l’1% de les violacions denunciades a la policia acaben amb el culpable a la presó».. «La policia metropolitana té fama de ser misogina i racista», comentava Cuesta Roca qui, malgrat tot, confessava l’estimació que sent per l’inspector en cap que ella ha imaginat: «És un antiheroi, un home gran, no gaire llest, però li posa molt interès, hores extres i persevera; és un home que dubta i que creu en la intuïció». Acompanyant-lo hi ha el personatge de la seva dona que «li aporta una altra perspectiva i li dona pistes i consells», però també el de la Michelle que a la primera novel·la apareixia com acusada i que ara ho fa com investigadora. Cuesta Roca, com signa els seus llibres, es va definir com una escriptora de brúixola i com, sovint, «els personatges fan coses que no m’esperava».. Les dues primeres novel·les, que es desgranen amb una estructura de temps molt seqüencial per facilitar la lectura, es desenvolupen al barri de Peckham, ubicat al sud del riu Tàmesi i que, antigament, era un barri obrer, però que ara està de moda entre els joves professionals.. L’autora ja va avançar que té acabada l’última novel·la que tanca la trilogia i que ha estat la més difícil de fer perquè «el tema és molt escabrós». Aquest no serà el final, sinó que continuarà aprofundint en el thriller escrit en castellà i d’ambientació anglesa, cosa que, assegurava, és el que la fa destacar. Cuesta Roca ha viscut més de tres dècades a Anglaterra on ha dirigit un bufet propi amb una dotzena de treballadors. No ha estat fins al seu retorn a l’Empordà, fa uns pocs anys, quan va decidir posar-se a escriure per allunyar-se del tedi.
