De tant en tant, la meva mare, amb 86 anys a l’esquena i filla d’una família de vinyaters de Capmany, m’explica anècdotes de la seva joventut. Aquests dies es posa les mans al cap quan sent a dir que la verema ha començat a primers d’agost. No se’n sap avenir. Entre els seus records hi ha el de les tardes dels dies festius, quan els nois i les noies del poble baixaven per la carretera i travessaven el bosc abans de can Broc per anar als Banys de la Mercè. Eren els anys quaranta i cinquanta del segle passat. Allà berenaven, es banyaven a la gorga a tocar el passallís, on els més agosarats pescaven el que trobaven.
De tant en tant, la meva mare, amb 86 anys a l’esquena i filla d’una família de vinyaters de Capmany, m’explica anècdotes de la seva joventut. Aquests dies es posa les mans al cap quan sent a dir que la verema ha començat a primers d’agost. No se’n sap avenir. Entre els seus records hi ha el de les tardes dels dies festius, quan els nois i les noies del poble baixaven per la carretera i travessaven el bosc abans de can Broc per anar als Banys de la Mercè. Eren els anys quaranta i cinquanta del segle passat. Allà berenaven, es banyaven a la gorga a tocar el passallís, on els més agosarats pescaven el que trobaven.
De tant en tant, la meva mare, amb 86 anys a l’esquena i filla d’una família de vinyaters de Capmany, m’explica anècdotes de la seva joventut. Aquests dies es posa les mans al cap quan sent a dir que la verema ha començat a primers d’agost. No se’n sap avenir. Entre els seus records hi ha el de les tardes dels dies festius, quan els nois i les noies del poble baixaven per la carretera i travessaven el bosc abans de can Broc per anar als Banys de la Mercè. Eren els anys quaranta i cinquanta del segle passat. Allà berenaven, es banyaven a la gorga a tocar el passallís, on els més agosarats pescaven el que trobaven.
