De Pego (Alacant), on viu, fins a Portbou hi ha més de sis-cents quilòmetres. Rafa Gomar els farà amb gust per ser aquest dissabte, a les set de la tarda, a la Biblioteca Walter Benjamin on presentarà amb Enric Umbert, autor de L‘últim passatge de Walter Benjamin (Edicions 62), la seva biografia novel·lada sobre el filòsof, Passatges acabats (Lletra Impresa).
De Pego (Alacant), on viu, fins a Portbou hi ha més de sis-cents quilòmetres. Rafa Gomar els farà amb gust per ser aquest dissabte, a les set de la tarda, a la Biblioteca Walter Benjamin on presentarà amb Enric Umbert, autor de L‘últim passatge de Walter Benjamin (Edicions 62), la seva biografia novel·lada sobre el filòsof, Passatges acabats (Lletra Impresa).
De Pego (Alacant), on viu, fins a Portbou hi ha més de sis-cents quilòmetres. Rafa Gomar els farà amb gust per ser aquest dissabte, a les set de la tarda, a la Biblioteca Walter Benjamin on presentarà amb Enric Umbert, autor de L‘últim passatge de Walter Benjamin (Edicions 62), la seva biografia novel·lada sobre el filòsof, Passatges acabats (Lletra Impresa).. Ha estat mai a Portbou?. No, però m‘he informat molt sobre el Portbou de l‘època i la portada del llibre és el monument d’homenatge de Dani Karavan a Benjamin el 1990. Ara aprofitaré la presentació per veure en directe tot el que sé.. Serà emocionant passejar-se pels escenaris que ha descrit.. Molt, serà consolidar i passar del paper a la realitat física perquè moltes voltes els llibres fan descripcions del paisatge, parlen de la tramuntana, i això, quan ho veuré, serà molt emotiu per a mi.. Serà com tancar el cercle, com ja insinua el títol del seu llibre.. Vaig posar aquest títol perquè Benjamin portava molts anys fent el llibre dels passatges, una espècie d’acumulació fragmentària de cites i idees, però no el va acabar. Per això vaig posar Passatges acabats, en aquest doble sentit, el meu i el seu.. Per què va voler escriure la biografia de Walter Benjamin?. Es podria dir que és una biografia novel·lada o una novel·la basada en la biografia de Benjamin. Tot el que dic és veritat, està basat en fets reals, però les situacions amoroses, familiars o relacions les he recreat literàriament. Escriure aquesta versió biogràfica va ser una casualitat. Vaig començar a llegir algun article sobre el mite del maletí i la seua mort i després vaig parlar amb algun amic sobre el llibre dels passatges inacabat. I a partir d’allà vaig començar a estirar el filet i encara no s’ha acabat. Vaig llegint biografies perquè soc conscient que la vida personal de qualsevol no aporta una explicació bàsica per a l’obra d’un autor com Benjamin, però sí que estic convençut que ajuda a entendre circumstàncies que poden ser determinants per a eixa obra.. I la seva filosofia?. Vaig començar a llegir-la, però vaig veure que em costava prou d‘entendre, que és una manera de pensar i fer difícil. Per tant, em vaig dir que no volia clavar-me en estos fangars i començara la biografia, a poc a poc. Des del primer moment em va emocionar i em va parèixer realment interessant. Per això vaig començar a llegir tot el que em queia a les mans sobre la seva biografia i tots aquells llibres que no són de pensament com, per exemple, Infància a Berlín cap al 1900, Direcció única, Diari de Moscou o tots els escrits autobiogràfics. Tot allò més assequible i que no implica un pensament profund filosòfic.. És a dir, que allò que el va colpir més va ser la seva vida?. Benjamin és un home molt interessant que no parava d’escriure i analitzar la realitat, encara que molt contradictori. Em va interessar la seva manera d’afrontar la vida, la seva personalitat i també perquè vaig pensar que la dita d’Heraclit, que diu que el temperament o el caràcter és el destí d’una persona, en Benjamin era clavada. Era un home molt retragut , molt introvertit, molt radical, al mateix temps molt intel·ligent, però tenia una combinació que el feia molt atractiu, des del meu punt de vista. I, sobretot després, la vida que va tindre i les contradiccions personals, la manera d’enamorar-se. Hi havia una sèrie de coses que vaig pensar que eren molt interessants i em vaig començar a enganxar.. En el llibre apareixen altres veus, a banda de la de Benjamin.. Quan ja el tenia a ell, més o menys, sabut, vaig tenir accés a biografies de la seva primera dona, Dora Sophie Kellner, i de la seva amant bolxevic, Asja Lacis. Això em va configurar un personatge interessant. De fet, aquesta novel·la jo l’he reescrit tres vegades. A la primera solament era ell el que parlava en primera persona des de l’habitació de Portbou, però en conèixer les vides de les dues dones vaig pensar que era imprescindible que elles també parlaren sobre la vida de Benjamin. Elles estan presents en una veu en primera persona al voltant de la vida que van compartir amb ell, sempre com unes persones que no eren cap florero sinó dos dones de personalitat desbordant i això em va agradar molt.. «Benjamin és un home que no parava d’escriure i analitzar la realitat, encara que molt contradictori». La novel·la arranca a Portbou, en aquell final de trajecte per a Benjamin. Com l’ha imaginat?. Hi ha diverses versions de la seva mort. D’aquestes jo vaig desestimar les dues que parlen de la Gestapo i cèdules soviètiques perquè crec que no tenen raó de ser. La versió que va morir de cansament, després d’haver travessat els Pirineus a peu, està bé i el certificat mèdic que s’ha descobert implica que els metges no van dir absolutament res del suïcidi amb pastilles de morfina. Però la versió del suïcidi és la que actualment està més acceptada i és la que jo vaig pensar que era més literària. De fet, el llibre comença a l’habitació de Portbou el dia i la nit que ell es va prenent les pastilles de morfina fins que cau en coma i es mor al dia següent. La novel·la fa flashbacks: ell escriu en primera persona totes les emocions, sentiments i records que té eixa nit, però al mateix temps hi ha uns plecs i replecs que torna la memòria cap rere i cap avant. La novel·la va i ve en una espècie de present i passat sempre en primera persona, tant de Benjamin com de les dues dones.. Ha estat un repte novel·lar la vida d’aquest gran filòsof?. La veritat és que la meva novel·la eludeix els aspectes teòrics del seu pensament i em centre més en la seva biografia, no volia clavar-me en la seva manera de pensar. És una evocació de la seva vida i les seves relacions, les persones que l’influencien, a banda de les dues dones principals, Bertold Brecht, Ernest Bloch, Adorno…, però no és l’eix. Aquest és la seva biografia.. I el seu món i context.. Ell va néixer el 1882, però fins a 1940 Europa va passar, històricament, una època molt convulsa amb esdeveniments socials i polítics de molta envergadura que ell va viure. He hagut de llegir molta cosa de l’època. És molt xocant que a la Primera Guerra Mundial va ser capaç «d’inventar-se» una malaltia per no anar-hi, la passa de puntetes perquè tenia recursos econòmics i perquè es va espavilar perquè el declararen «inútil». Mentre que a la Segona, com és jueu i els nazis els perseguien, el van declarar apàtrida, és totalment diferent la repercussió que va tenir personalment.. L’ha ben atrapat.. Sí, perquè és un personatge molt interessant que ara està de moda tot i que va estar molts anys silenciat fins que als anys seixanta Hannah Arendt comença a traduir-lo a l’anglès i, amb Adorno, donen un poc de canxa al seu pensament. Ara ha reviscolat perquè és un pensador important, sobretot, per les seves teories al voltant del capitalisme i el progrés.
