L’art és reflexió, introspecció i diàleg. Les tres qualitats les sent en pròpia pell la soprano francesa Melody Louledjian. Acostumada a la pressió d’actuar en prestigiosos escenaris internacionals com l’Òpera de París, el Gran Teatre de Genève o l’Òpera de Bordeus, ha trobat en la ceràmica un camí «de desconnexió» que l’ajuda a «posar distància». «Des de petita sempre m’ha agradat fer coses amb les mans», explica. Però el que era una passió privada, amarada de silenci i coneguda només per uns quants amics, ara s’exhibeix, per primera vegada en una galeria d’art, la Patrick Domken de Cadaqués, poble que la soprano visita des que va actuar al Festival Internacional de Música el 2022, i ho fa amb una sèrie d’heroïnes d’òpera que ha modelat i que dialoguen amb fluïdesa amb els depurats paisatges de Cadaqués del veterà artista japonès Koyama (1940).
L’art és reflexió, introspecció i diàleg. Les tres qualitats les sent en pròpia pell la soprano francesa Melody Louledjian. Acostumada a la pressió d’actuar en prestigiosos escenaris internacionals com l’Òpera de París, el Gran Teatre de Genève o l’Òpera de Bordeus, ha trobat en la ceràmica un camí «de desconnexió» que l’ajuda a «posar distància». «Des de petita sempre m’ha agradat fer coses amb les mans», explica. Però el que era una passió privada, amarada de silenci i coneguda només per uns quants amics, ara s’exhibeix, per primera vegada en una galeria d’art, la Patrick Domken de Cadaqués, poble que la soprano visita des que va actuar al Festival Internacional de Música el 2022, i ho fa amb una sèrie d’heroïnes d’òpera que ha modelat i que dialoguen amb fluïdesa amb els depurats paisatges de Cadaqués del veterà artista japonès Koyama (1940).
L’art és reflexió, introspecció i diàleg. Les tres qualitats les sent en pròpia pell la soprano francesa Melody Louledjian. Acostumada a la pressió d’actuar en prestigiosos escenaris internacionals com l’Òpera de París, el Gran Teatre de Genève o l’Òpera de Bordeus, ha trobat en la ceràmica un camí «de desconnexió» que l’ajuda a «posar distància». «Des de petita sempre m’ha agradat fer coses amb les mans», explica. Però el que era una passió privada, amarada de silenci i coneguda només per uns quants amics, ara s’exhibeix, per primera vegada en una galeria d’art, la Patrick Domken de Cadaqués, poble que la soprano visita des que va actuar al Festival Internacional de Música el 2022, i ho fa amb una sèrie d’heroïnes d’òpera que ha modelat i que dialoguen amb fluïdesa amb els depurats paisatges de Cadaqués del veterà artista japonès Koyama (1940).. La soprano Melody Louledjian i el tenor i pianista Philippe Do interpretant àries amb l’obra de Koyama al fons. / CEDIDA PER GALERIA PATRICK DOMKEN. Al llarg de la seva trajectòria, Melody Louledjan ha interpretat més d’una trentena de grans personatges lírics com la Violetta de La Traviata, la Lucia de Lucia di Lammeermor o la Musetta de la Bohème. És per això que no sembla estrany que l’òpera hagi estat una font d’inspiració en aquesta altra faceta creadora. «La meva idea era que aquests papers que esculpeixo amb la meva veu, els faria cantar amb les mans, com un joc de miralls», descriu. El resultat, fruit d’un treball molt meticulós, són una quinzena d’estàtues en petit format i molt estilitzades que representen les protagonistes femenines d’òperes com Butterfly i Suzuki, Liù, Lakmé, Aida, Gretel, Manon, Cléopâtre, Tatiana o Carmen. Malgrat la tragèdia que les envolta, l’artista les percep com «històries de vida, universals que, per descomptat, són extremes, com ho és tot en el teatre, qüestió de vida i de mort». L’artista no ha interpretat tots aquests papers a escena perquè, alguns d’ells, no estan pensats per la seva tonalitat de veu. Durant la inauguració, però, acompanyada al piano pel tenor francès Philippe Do, va oferir un passeig musical molt celebrat interpretant l’ària vinculada a cada una de les heroïnes i creant un fil que unia dos mons en un de sol.. Al costat de les estàtues de Louledjian s’exposa la inconfusible obra de Koyama, pintor lligat a la galeria des dels seus orígens, el 1998. La galerista Lali Lagarriga, cofundadora d’aquest espai d’art junt amb el seu marit Patrick Domken i el reconegut arquitecte Lanfranco Bombelli, explica que cada any exposen l’obra de Koyama -per Pasqua, aquarel·les, i a l’estiu, olis- i com aquesta ja els identifica com a galeria. En aquesta ocasió, són setze peces creades aquest any: Cadaqués sota la paleta dels gris. «Koyama sempre utilitza colors reals de Cadaqués», certifica Lagarriga tot afegint que és un artista que «té el do d’agradar a tothom». De fet, just ara, ha exposat a París amb molt èxit.. A la galeria, que ha esdevingut un pol d’activitat cultural, es creen molts vasos comunicants. Així el ja esmentat tenor francès Philippe Do també actua aquest divendres, a les vuit del vespre, en el concert líric que oferirà amb el baríton Fèlix Serraclara. I l’endemà, a dos quarts de set de la tarda, Josep Playà presentarà el llibre Libri muti de Teresa Marquina.
