«Un abans i un després», un «punt d’inflexió» o una «tornada al minut zero». Així defineixen diferents càrrecs del PP valencià el tràngol viscut per Carlos Mazón en el funeral d’Estat per les 237 víctimes de la dana, en què familiars de morts van deixar patent davant els ulls de tot Espanya la seva animadversió cap al president, que des d’aleshores torna a ser a la corda fluixa. Les pròximes hores semblen clau per al seu futur, amb possibles reunions al màxim nivell entre Génova i Presidència de la Generalitat per buscar una sortida pactada que resolgui la situació límit actual, cosa que reclamen cada vegada més veus en el partit.
«Un abans i un després», un «punt d’inflexió» o una «tornada al minut zero». Així defineixen diferents càrrecs del PP valencià el tràngol viscut per. en el funeral d’Estat per les 237 víctimes de la dana, en què familiars de morts van deixar patent davant els ulls de tot Espanya la seva animadversió cap al president, que des d’aleshores torna a ser a la corda fluixa. Les pròximes hores semblen clau per al seu futur, amb possibles reunions al màxim nivell entre Génova i Presidència de la Generalitat per buscar una sortida pactada que resolgui la situació límit actual, cosa que reclamen cada vegada més veus en el partit.. La primera d’aquestes reunions va ser un conclave a la província d’Alacant en el qual van participar el secretari general del PPCV, Juanfran Pérez Llorca, i els tres presidents provincials, Vicent Mompó, Marta Barrachina i Toni Pérez. Segons ha pogut saber aquest diari, va ser una reunió de caràcter orgànic, amb la intenció d’oferir una sortida en el partit, abans de les primeres converses entre la cúpula nacional del PP a Madrid i alguns dirigents valencians.. Càrrecs del PPCV confirmen que d’aquesta cita va sortir el compromís unànime de traslladar a Núñez Feijóo que Vicent Mompó ha de ser el nou president dels populars valencians i, per tant, el futur candidat a la presidència de la Generalitat. Un moviment que s’interpreta com un avís a Génova, on sempre ha agradat l’opció de María José Catalá com a relleu natural de Mazón.. La cimera entre Pérez Llorca, Mompó, Barrachina i Pérez només va abordar el tema orgànic, que és el més senzill de resoldre per a la successió de Mazón al capdavant del PPCV. Respecte a la continuïtat del president al capdavant del Consell, les mateixes fonts assenyalen que ha de continuar immers en les tasques de reconstrucció, després de deixar clara la seva renúncia a la reelecció. No és la primera vegada que Mazón transita per la corda fluixa per la seva gestió del 29-O, si bé totes les fonts consultades coincideixen que les imatges que va deixar l’acte de dimecres són difícils de superar per a qualsevol dirigent polític. Per això, en privat, coincideixen a apostar perquè la direcció nacional d’Alberto Núñez Feijóo, testimoni directe de la ràbia contra Mazón, mogui fitxa a curt termini després d’un any d’indefinicions sobre el baró valencià. «Això no pot continuar», va comentar en privat un alcalde ahir.. «Alguna cosa s’ha de fer, les coses no poden continuar com estan», va assenyalar un altre dels càrrecs del PPCV consultats per aquest diari preocupat, a més, per l’intens calendari que s’acosta. La situació de Mazón condiciona la vida de tot el partit ara mateix i l’agenda no juga a favor dels populars.. Entre dilluns i dimecres està prevista, a més, la declaració de Vilaplana davant la jutge de la dana, la compareixença de les víctimes al Congrés i l’anunciada remodelació del Consell, que alguns dirigents demanen aparcar atès el context actual. El focus mediàtic espanyol no s’allunyarà de València, tot i que això es voldria a Génova. Els pressupostos del 2026 també han quedat als llimbs, mentre Presidència ha cancel·lat un viatge del president als EUA en plena angoixa. Aquest mateix dilluns, a més, està convocat l’habitual comitè de direcció de Feijóo i els seus barons a Madrid, cita a la qual hauria d’acudir Mazón.. Diversos càrrecs de pes en el partit autonòmic van confirmar ahir que no hi ha hagut contacte amb Génova per abordar el futur de Mazón, que l’endemà del funeral agitava ell mateix les especulacions a l’anunciar un període de «reflexió». El seu equip va haver d’aclarir poc després que no preveu la dimissió. Tampoc existeix ara mateix una comunicació fluida entre aquests destacats dirigents del PPCV i l’entorn més pròxim del cap del Consell. Aquesta quietud de Feijóo unida a un Mazón tancat en banda amb els seus col·laboradors més pròxims es converteix en un camp abonat a l’especulació i al nerviosisme. Es tem un efecte arrossegament més gran encara que els set escons que les últimes enquestes transvasen del PP a Vox. «Va començar la setmana amb la idea de continuar. De posar-se l’impermeable i continuar, però la cosa s’ha complicat. Ja no té sentit esperar», va afegir una altra veu popular.. Assumida per tots la necessitat d’un relleu, la qüestió és com i quan, assenyala un altre dirigent. La majoria de fonts advoquen per una sortida pactada entre Feijóo i Mazón. I apressen que s’obrin ja les negociacions entre Génova i el president per concretar un full de ruta que almenys tapi els rumors i permeti girar full.. Entre línies s’entén un replegament. Tellado, el gran suport de Mazón en els últims mesos, va dir que «no ha arribat el moment» de decidir si repetirà el 2027, mentre la portaveu al Congrés va deixar en mans de Mazón el veredicte final, i va remarcar que Génova no té capacitat de cessar-lo. «No em correspon a mi dir si el senyor Mazón ha de prendre una decisió o n’ha de prendre una altra, crec que és una decisió molt personal que ha de prendre ell», va declarar Múñoz a La Sexta.
«Un abans i un després», un «punt d’inflexió» o una «tornada al minut zero». Així defineixen diferents càrrecs del PP valencià el tràngol viscut per Carlos Mazón en el funeral d’Estat per les 237 víctimes de la dana, en què familiars de morts van deixar patent davant els ulls de tot Espanya la seva animadversió cap al president, que des d’aleshores torna a ser a la corda fluixa. Les pròximes hores semblen clau per al seu futur, amb possibles reunions al màxim nivell entre Génova i Presidència de la Generalitat per buscar una sortida pactada que resolgui la situació límit actual, cosa que reclamen cada vegada més veus en el partit.
