Artista plàstica, model de passarel·la i d’anuncis, musa d’artistes com Salvador Dalí, dissenyadora de moda, va conèixer Onassis, va ser amiga de Moebius i, els últims anys, terapeuta de cristalls. La vida de Dominique Mirambeau ho ha estat tot menys avorrida. Des de fa un any viu a Camallera. El trasllat des de Barcelona va ser inesperat, fruit de l’últim desig expressat abans de morir d’una amiga que hi tenia un estudi de costura, Carmen Lucas, que li va demanar que el recuperés. Mirambeau no s’ho va rumiar dos cops. L’adaptació, diu, no ha estat fàcil, però el seu caràcter afable, obert i càlid li han obert camí dins la família creativa empordanesa. També ha ajudat «tenir veïns meravellosos», assegura.
Artista plàstica, model de passarel·la i d’anuncis, musa d’artistes com Salvador Dalí, dissenyadora de moda, va conèixer Onassis, va ser amiga de Moebius i, els últims anys, terapeuta de cristalls. La vida de Dominique Mirambeau ho ha estat tot menys avorrida. Des de fa un any viu a Camallera. El trasllat des de Barcelona va ser inesperat, fruit de l’últim desig expressat abans de morir d’una amiga que hi tenia un estudi de costura, Carmen Lucas, que li va demanar que el recuperés. Mirambeau no s’ho va rumiar dos cops. L’adaptació, diu, no ha estat fàcil, però el seu caràcter afable, obert i càlid li han obert camí dins la família creativa empordanesa. També ha ajudat «tenir veïns meravellosos», assegura.
Artista plàstica, model de passarel·la i d’anuncis, musa d’artistes com Salvador Dalí, dissenyadora de moda, va conèixer Onassis, va ser amiga de Moebius i, els últims anys, terapeuta de cristalls. La vida de Dominique Mirambeau ho ha estat tot menys avorrida. Des de fa un any viu a Camallera. El trasllat des de Barcelona va ser inesperat, fruit de l’últim desig expressat abans de morir d’una amiga que hi tenia un estudi de costura, Carmen Lucas, que li va demanar que el recuperés. Mirambeau no s’ho va rumiar dos cops. L’adaptació, diu, no ha estat fàcil, però el seu caràcter afable, obert i càlid li han obert camí dins la família creativa empordanesa. També ha ajudat «tenir veïns meravellosos», assegura.. Desfilant amb models de Daniel Carbocci a Barcelona, any 1981. / dominiquemirambeau.com. Dominique Mirambeau és una dona vital que no mira mai al passat, sempre ho fa endavant malgrat els obstacles. Potser té alguna cosa a veure haver nascut a Somport, territori de frontera i amplis horitzons, entre les valls d’Aragó i d’Aspa occitana, on s’uneix França i Espanya. Del 1953 al 1957, va viure a Dakar, Àfrica, on el seu pare, André, enginyer especialitzat en la construcció de preses, va ser enviat. Posteriorment, s’establiren a Saint-Germain-en-Laye on coneixeria qui seria més tard el seu marit, el fotògraf Jean-Jacques Drivet. Company de l’escola, en ell sempre va trobar refugi per escapar de les friccions que vivia a casa amb el pare. «Jean-Jacques era molt carismàtic, guapo, salvatge, asocial», recorda Mirambeau amb estima.. Amb ell també va viure el Maig del 68 a París. Tenien només divuit anys: «Va ser una bogeria, recordo estar corrent pels carrers i només pensar a no perdre’l de vista per no quedar-me sola». Malgrat ser conscients que alguna cosa estava passant, ho van viure «gairebé com una festa». En queda el testimoni de les fotografies en blanc i negre que va fer Drivet. Imatges històriques que no només van ser el que el va motivar a dedicar-se a la fotografia sinó que, a més, van centrar l’exposició Blue-jean’68, el 2018, organitzada per l’Institut Francès de Barcelona i la Little Big Gallery de París per commemorar el mig segle del Maig del 68. D’aquella mostra també se’n va fer un catàleg, editat per Moebius Production, que recull la memòria d’un temps i part de la biografia de Mirambeau.. La model transformada en «garçonne» de luxe per Loewe, 1971. / DOMINIQUEMIRAMBEAU.COM. De retorn al poble, Dominique es converteix en model improvisada de Jean-Jacques. Mentrestant, ella ingressa a la millor acadèmia de dibuix de París, Penninghen, ubicada en el cor de Saint-Germain-des-Prés, centre de la vida intel·lectual i cultural parisenca. Vol aconseguir el títol de mestre, però el que es tarda quatre anys, ella ho fa en un i amb la millor nota. «Va ser un escàndol. Ho vaig aconseguir i em van fer fora perquè era un mal exemple», comenta. Allò li va suposar una gran frustració: «Em van voler tallar les ales; sense saber-ho, jo provocava massa, era massa guapa tot i que, en el fons, jo patia molts complexos».Això no va ser obstacle perquè, per mitjà del pare d’una amiga, el pintor Yves Corbassière, amb qui treballaria d’assistent, s’introduís «en el món de la jet-set de París» i fes de model. Entre les primeres feines, desfila per Paco Rabanne i dins aquest ambient, una nit al Maxim’s, fins i tot, coneix a l’armador grec Onassis.. Mirambeau i el dibuixant Jean Girau, «Moebius», el 2010. Ella el considera «El meu germà gran». / DOMINIQUEMIRAMBEAU.COM. Dominique Mirambeau creu que allò que la va salvar d’aquell món de milionaris, drogues i sexe, va ser el vincle amb Jean-Jacques i el poble: «A París, tots em veien diferent de les altres, les meves amigues eren top models i els caps de setmana es ficaven al llit amb productors». Eren els temps de Madame Claude, una coneguda proxeneta francesa que va dirigir una xarxa de prostitució de luxe per milionaris i alts dignataris. «Jo era molt ingènua i em vaig assabentar de tot després. En treballar per Corbassière, això em va protegir», diu. Malgrat tot va aguantar aquest ambient només dos anys.. Una de les creacions de Dominique Mirambeau, «Lady Gong». / DOMINIQUE MIRAMBEAU. Aleshores, el 1970, Jean-Jacques es compra, per mil francs, una Goelette Renault blava de la gendarmeria francesa i junts marxen a Espanya on els pares d’ell tenen un pis d’estiueig a Blanes. «Sempre m’he preguntat perquè m’ha atret tant Espanya. El cert és que no tornaria a França, porto cinquanta anys aquí», explica. A Barcelona s’instal·len i ella fa de model per moltes marques importants -també anuncis a la televisió- i ell, de fotògraf de moda. «A mi em va resultar fàcil encaixar, a Jean-Jacques, no».. Aquesta és una de les primeres obres de Mirambeau, del 1968. / DOMINIQUE MIRAMBEAU. L’any 1972, Dominique Mirambeau el recorda bé perquè va ser model de Salvador Dalí qui va contactar amb ella a través de l’agència de París. «Jo tenia un físic molt del Renaixement i vaig convertir-me en la seva model preferida juntament amb Miguel Bosé, Dominguín en aquella època. Érem els seus àngels favorits», explica. D’entrada, va sentir-se afalagada perquè «era Dalí i valia la pena apropar-se». Junts van fer una dotzena de sessions, sempre a la suite de l’hotel Meurice de París. «Un dia ens va dir que ens volia posar a tots dos en una banyera de coure que havia comprat i que havia pertangut al rei Eduard VII d’Anglaterra. No vaig anar a la cita, em vaig escapar», explica. El record que li ha quedat del pintor és realment fosc: «Amb mi es va portar molt bé, però ens feia fer coses estranyes, a algunes de les quals em vaig negar. Durant les sessions ens prohibia mirar la tela, però un dia vaig poder-la mirar i em vaig adonar que no dibuixava, només hi havia ombres. Era un voyeur, un home repugnant». Mirambeau sempre es va negar a anar a la casa de Portlligat.. Mirambeau, portada de la revista Art & Coiffure, desembre de 1969. / DOMINIQUEMIRAMBEAU.COM. Ja establerta a Barcelona,l’artista desenvolupa la seva faceta creadora fent estampats per cases de moda. Aleshores comença a dissenyar biquinis. «Vaig arribar a ser la reina dels biquinis d’Espanya, en feia milers, petits, amb cordons», somriu recordant-ho. Va treballar per cases importants com Trip Difusion, Taverniti, Toni Miró. «Em vaig tornar rockera», diu. Va ser quan va crear la seva pròpia marca i col·leccions. L’aventura, que la va dur a tenir unes quantes treballadores, va durar del 1983 al 1989.. Dominique Mirambeau amb la seva obra a l’exposició El jardí dels somnis, a Figueres. / JEAN-JACQUES DRIVET. Aquell 1989 va conèixer al reconegut dibuixant i il·lustrador Jean Giraud, Moebius, un apassionat de la ciència-ficció. Va ser arrel «d’un somni premonitori» que va tenir i que la va dur a trobar-lo a casa seva: «Volia veure si em podia ajudar a il·lustrar les fotos del blue-jean de Jean-Jacques (havia mort el 1983), la seva obsessió pel blau». Moebius, molt amable, va acceptar. «Després de Corbassière i Dalí, jo tenia una imatge distorsionada d’un artista famós, però Jean era un home meravellós, molt dolç, generós, senzill. Vaig quedar fascinada per ell i el seu treball». L’amistat i col·laboració entre els dos es va allargar dues dècades, fins la mort de Moebius, el 2012. Compartien la mateixa passió pel món dels minerals i els cristalls,com a vehicle per alliberar la consciència, i, a més, Mirambeau va ser la traductora dels seus llibres a Norma Editorial.. Ara, Mirambeau (@domirambeau), que encara treballa com a model –ha fet anuncis per Tous, Parfois, Accor, Desigual–i artista, condueix sessions de teràpia quàntica amb un cristall de sanació amb el que fa també meditacions. Va començar a Barcelona i ara, des de l’Empordà, li agradaria reemprendre-ho. «He vist resultats increïbles, màgics, metamorfosis», assegura. Sobre aquest tema té uns llibres que Moebius va animar-la a escriure, Cristal Saga 22 (2012), i que el mateix dibuixant va il·lustrar, i Le sourire du cristal.