Les ganes d’escriure i reflexionar sobre temes locals, però també l’interès pedagògic, vinculat al seu ofici, va animar la castellonina Núria Puigdevall, llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica i professora de secundària a l’institut de Castelló d’Empúries, des del 2009, a iniciar fa sis anys una investigació entorn El Bruel, «la llegenda en majúscules» de Castelló. El dia a dia va fer aturar la recerca fins que fa un any, tutoritzant un treball de recerca d’un alumne dedicat a les llegendes locals, Núria Puigdevall es va animar a reprendre el fil. Els primers resultats, presentats divendres 28 de març, a la Sala Gòtica de Castelló, dins el cicle de conferències d’El Salner, l’han dut a connectar el Bruel amb altres llegendes del país que també tenen estanys o aigües estanques com a escenari; a trobar fins a quinze versions amb moltes variants, però també a copsar, per sorpresa seva, com grans escriptors -Jacint Verdaguer, Carles Fages de Climent o Maria Àngels Anglada- s’han deixat seduir per ella. Les ganes d’escriure i reflexionar sobre temes locals, però també l’interès pedagògic, vinculat al seu ofici, va animar la castellonina Núria Puigdevall, llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica i professora de secundària a l’institut de Castelló d’Empúries, des del 2009, a iniciar fa sis anys una investigació entorn El Bruel, «la llegenda en majúscules» de Castelló. El dia a dia va fer aturar la recerca fins que fa un any, tutoritzant un treball de recerca d’un alumne dedicat a les llegendes locals, Núria Puigdevall es va animar a reprendre el fil. Els primers resultats, presentats divendres 28 de març, a la Sala Gòtica de Castelló, dins el cicle de conferències d’El Salner, l’han dut a connectar el Bruel amb altres llegendes del país que també tenen estanys o aigües estanques com a escenari; a trobar fins a quinze versions amb moltes variants, però també a copsar, per sorpresa seva, com grans escriptors -Jacint Verdaguer, Carles Fages de Climent o Maria Àngels Anglada- s’han deixat seduir per ella. Les ganes d’escriure i reflexionar sobre temes locals, però també l’interès pedagògic, vinculat al seu ofici, va animar la castellonina Núria Puigdevall, llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica i professora de secundària a l’institut de Castelló d’Empúries, des del 2009, a iniciar fa sis anys una investigació entorn El Bruel, «la llegenda en majúscules» de Castelló. El dia a dia va fer aturar la recerca fins que fa un any, tutoritzant un treball de recerca d’un alumne dedicat a les llegendes locals, Núria Puigdevall es va animar a reprendre el fil. Els primers resultats, presentats divendres 28 de març, a la Sala Gòtica de Castelló, dins el cicle de conferències d’El Salner, l’han dut a connectar el Bruel amb altres llegendes del país que també tenen estanys o aigües estanques com a escenari; a trobar fins a quinze versions amb moltes variants, però també a copsar, per sorpresa seva, com grans escriptors -Jacint Verdaguer, Carles Fages de Climent o Maria Àngels Anglada- s’han deixat seduir per ella.
