El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) ha adaptat el seu Pla d’Emergència per Sequera als nous llindars de l’embassament de Mequinensa revisats per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). L’organisme de conca va aprofitar l’episodi de sequera entre setembre de 2022 i juny de 2024 per estudiar amb detall i actualitzar la topografia de l’embassament […] El CAT adapta el pla d’emergència per sequera als nous llindars de l’embassament de Mequinensa revisats per la CHE és un article de EbreDigital.cat.
El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) ha adaptat el seu Pla d’Emergència per Sequera als nous llindars de l’embassament de Mequinensa revisats per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). L’organisme de conca va aprofitar l’episodi de sequera entre setembre de 2022 i juny de 2024 per estudiar amb detall i actualitzar la topografia de l’embassament que regula el tram final de l’Ebre, reduint la seva capacitat real dels 1.530 hectòmetres cúbics als 1.372 actuals. Uns valors que modifiquen a la baixa els llindars a partir dels quals s’activen els plans d’emergència dels usuaris riu avall que en depenen. El CAT ha invertit 140.000 euros en una plataforma informàtica per gestionar les dades i agilitzar la presa de decisions.. L’anterior pla, que es recomana actualitzar cada sis anys, especialment si hi ha canvis o episodis de sequera importants, estava vigent des de l’any 2019. El nou document, que ha de servir de full de ruta a l’hora de prendre decisions en escenaris de dèficit hídric, modifica principalment els valors objectius que es prenen com a base a l’hora d’activar o desactivar en alguna de les seves fases. “Operativament és el mateix pla”, ha insistit el director gerent del CAT, Josep-Xavier Pujol.. El principal paràmetre d’activació és el llindar d’aigua embassada al pantà de Mequinensa, el gran regulador del tram final de l’Ebre, dels seus regadius i del Delta. L’episodi de sequera de 2023, amb un descens acusat de les reserves acumulades en aquest embassament, va permetre la CHE revisar i actualitzar la topografia.. Segons ha detallat Pujol, la disponibilitat de mitjans més avançats per als càlculs respecte als del període de la construcció (es va posar en marxa el 1966) i l’existència de dipòsits de llots i sediments acumulats en diversos punts ha acabat rebaixant la capacitat real dels 1.530 hectòmetres cúbics anteriors als 1.372 actuals, 158 menys.. Això té conseqüències directes sobre els plans de sequera tant del CAT com dels municipis consorciats de més de 20.000 habitants, que han hagut d’adaptar-se. Els plans de sequera s’activen un cop es baixa durant dos mesos consecutius per sota dels llindars mensuals establerts per la CHE, que ara s’han revisat a la baixa. Així, per exemple, dels 1.099 hectòmetres cúbics entre abril i maig s’ha passat als 882. En el període de setembre i octubre baixa de 644 a 474. Per desactivar el pla, el nivell d’aigua embassada ha de superar també aquests valors durant dos mesos consecutius.. Amb el pla un cop activat, d’altra banda, l’indicador de referència per passar les diferents fases (normalitat, prealerta, alerta i emergència) es basa en el cabal mitjà registrat setmanalment pel riu Ebre a l’estació d’aforament automàtica que la CHE té al municipi d’Ascó (Ribera d’Ebre). Així, per exemple, la situació seria “crítica” si durant dues setmanes del mes d’octubre baixés de 90 metres cúbics per segon, molt a prop dels 80 metres cúbics per segon de cabal ambiental en aquesta mateixa època (als quals s’han d’afegir els 27 i 19 metres cúbics per segon dels canals de reg de la Dreta i l’Esquerra).. En funció d’aquesta disponibilitat d’aigua, els diferents escenaris del pla del CAT preveuen restriccions graduals en el proveïment: des d’un 10% dels ajuntaments i 15% mínim (s’incrementa el mes d’agost) en el cas de la fase d’alerta a un 20 i un 25% per a la d’emergència per allargar al màxim la disponibilitat dels recursos.. Escenaris catastròfics. L’activació d’aquesta última fase, en el cas que el cabal del riu se situés entre uns 40 o 50 metres cúbics per segon a Ascó, implicaria posa en marxa el Comitè d’Emergència, amb participació de la CHE, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ajuntaments i indústries consorciades. Un escenari que Pujol considera que seria “absolutament catastròfic” i que és una situació que “no s’ha viscut mai” des de l’entrada en servei dels pantans del tram final. “No es pot dir mai, però la probabilitat és molt baixa que el CAT hagués d’aplicar unes restriccions per a l’ús prioritari”, ha assegurat.. Juntament amb l’actualització del Pla d’Emergència per Sequera, l’organisme que gestiona el minitransvasament de l’Ebre al Camp de Tarragona ha impulsat paral·lelament la implantació d’una plataforma digital per optimitzar i agilitzar els escenaris en un hipotètic context de sequera. El nou sistema, amb una inversió de 140.000 euros (subvencionats pel PERTE de digitalització del cicle urbà de l’aigua dels fons Next Generation) automatitza registres, visualitzacions i càlculs per facilitar la presa de decisions.. Segons el president del CAT, Marc Brunet, la implementació d’aquest sistema permet a l’ens estar més “preparats” a partir també dels aprenentatges de l’últim episodi de sequera. “Tenim els instruments per poder actuar de la forma més resilient i òptima per poder fer front a la pròxima sequera que vingui”, ha assegurat.. De fet, l’última activació del pla va ser precisament durant 21 mesos entre setembre de 2022 i juny de 2024. “El riu sempre ha respost bé i ha tingut més episodis dolents, però des de les Terres de l’Ebre sempre hem tingut aquesta disposició d’aigua i cap consorciat ha patit restriccions”, ha subratllat Brunet.. El CAT adapta el pla d’emergència per sequera als nous llindars de l’embassament de Mequinensa revisats per la CHE és un article de EbreDigital.cat.
El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) ha adaptat el seu Pla d’Emergència per Sequera als nous llindars de l’embassament de Mequinensa revisats per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). L’organisme de conca va aprofitar l’episodi de sequera entre setembre de 2022 i juny de 2024 per estudiar amb detall i actualitzar la topografia de l’embassament que regula el tram final de l’Ebre, reduint la seva capacitat real dels 1.530 hectòmetres cúbics als 1.372 actuals. Uns valors que modifiquen a la baixa els llindars a partir dels quals s’activen els plans d’emergència dels usuaris riu avall que en depenen. El CAT ha invertit 140.000 euros en una plataforma informàtica per gestionar les dades i agilitzar la presa de decisions.. L’anterior pla, que es recomana actualitzar cada sis anys, especialment si hi ha canvis o episodis de sequera importants, estava vigent des de l’any 2019. El nou document, que ha de servir de full de ruta a l’hora de prendre decisions en escenaris de dèficit hídric, modifica principalment els valors objectius que es prenen com a base a l’hora d’activar o desactivar en alguna de les seves fases. “Operativament és el mateix pla”, ha insistit el director gerent del CAT, Josep-Xavier Pujol.. El principal paràmetre d’activació és el llindar d’aigua embassada al pantà de Mequinensa, el gran regulador del tram final de l’Ebre, dels seus regadius i del Delta. L’episodi de sequera de 2023, amb un descens acusat de les reserves acumulades en aquest embassament, va permetre la CHE revisar i actualitzar la topografia.. Segons ha detallat Pujol, la disponibilitat de mitjans més avançats per als càlculs respecte als del període de la construcció (es va posar en marxa el 1966) i l’existència de dipòsits de llots i sediments acumulats en diversos punts ha acabat rebaixant la capacitat real dels 1.530 hectòmetres cúbics anteriors als 1.372 actuals, 158 menys.. Això té conseqüències directes sobre els plans de sequera tant del CAT com dels municipis consorciats de més de 20.000 habitants, que han hagut d’adaptar-se. Els plans de sequera s’activen un cop es baixa durant dos mesos consecutius per sota dels llindars mensuals establerts per la CHE, que ara s’han revisat a la baixa. Així, per exemple, dels 1.099 hectòmetres cúbics entre abril i maig s’ha passat als 882. En el període de setembre i octubre baixa de 644 a 474. Per desactivar el pla, el nivell d’aigua embassada ha de superar també aquests valors durant dos mesos consecutius.. Amb el pla un cop activat, d’altra banda, l’indicador de referència per passar les diferents fases (normalitat, prealerta, alerta i emergència) es basa en el cabal mitjà registrat setmanalment pel riu Ebre a l’estació d’aforament automàtica que la CHE té al municipi d’Ascó (Ribera d’Ebre). Així, per exemple, la situació seria “crítica” si durant dues setmanes del mes d’octubre baixés de 90 metres cúbics per segon, molt a prop dels 80 metres cúbics per segon de cabal ambiental en aquesta mateixa època (als quals s’han d’afegir els 27 i 19 metres cúbics per segon dels canals de reg de la Dreta i l’Esquerra).. En funció d’aquesta disponibilitat d’aigua, els diferents escenaris del pla del CAT preveuen restriccions graduals en el proveïment: des d’un 10% dels ajuntaments i 15% mínim (s’incrementa el mes d’agost) en el cas de la fase d’alerta a un 20 i un 25% per a la d’emergència per allargar al màxim la disponibilitat dels recursos.. Escenaris catastròfics. L’activació d’aquesta última fase, en el cas que el cabal del riu se situés entre uns 40 o 50 metres cúbics per segon a Ascó, implicaria posa en marxa el Comitè d’Emergència, amb participació de la CHE, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ajuntaments i indústries consorciades. Un escenari que Pujol considera que seria “absolutament catastròfic” i que és una situació que “no s’ha viscut mai” des de l’entrada en servei dels pantans del tram final. “No es pot dir mai, però la probabilitat és molt baixa que el CAT hagués d’aplicar unes restriccions per a l’ús prioritari”, ha assegurat.. Juntament amb l’actualització del Pla d’Emergència per Sequera, l’organisme que gestiona el minitransvasament de l’Ebre al Camp de Tarragona ha impulsat paral·lelament la implantació d’una plataforma digital per optimitzar i agilitzar els escenaris en un hipotètic context de sequera. El nou sistema, amb una inversió de 140.000 euros (subvencionats pel PERTE de digitalització del cicle urbà de l’aigua dels fons Next Generation) automatitza registres, visualitzacions i càlculs per facilitar la presa de decisions.. Segons el president del CAT, Marc Brunet, la implementació d’aquest sistema permet a l’ens estar més “preparats” a partir també dels aprenentatges de l’últim episodi de sequera. “Tenim els instruments per poder actuar de la forma més resilient i òptima per poder fer front a la pròxima sequera que vingui”, ha assegurat.. De fet, l’última activació del pla va ser precisament durant 21 mesos entre setembre de 2022 i juny de 2024. “El riu sempre ha respost bé i ha tingut més episodis dolents, però des de les Terres de l’Ebre sempre hem tingut aquesta disposició d’aigua i cap consorciat ha patit restriccions”, ha subratllat Brunet.. El CAT adapta el pla d’emergència per sequera als nous llindars de l’embassament de Mequinensa revisats per la CHE és un article de EbreDigital.cat.
